Pedro Sánchez, l''outsider' sobrevingut que torna a Ferraz sense cap aliat

MadridPedro Sánchez (Madrid, 1972) ho ha aconseguit, i pels seus propis mitjans: vèncer la federació andalusa que li va donar la victòria el 2014. Però és perfectament conscient que ara afronta la tasca més titànica, més i tot que morir políticament i ressuscitar en només vuit mesos: recuperar les regnes d'un partit on ha perdut gairebé tots els aliats. La marea del 'no és no' a Mariano Rajoy compta amb el suport públic de només un membre de la vella guàrdia que va acabar a galeres, Josep Borrell; una presidenta autonòmica, la mallorquina Francina Armengol; i una desena de diputats poc coneguts del Congrés.

Si una cosa fa vertigen a Sánchez, però, és com gestionar l'onada d'il·lusió que ha despertat entre la militància des del gener. Expert en la gestió de les expectatives i de les derrotes –s'ha enfrontat a 12 processos electorals com a secretari general–, admet que serà impossible fer fora Rajoy a curt termini. No descarta impulsar una moció de censura, però abans necessita poder reconstruir internament el partit i comptar amb antics companys de files amb qui ha perdut tota mena d'amistat. La ferida del cop a Ferraz encara està molt oberta, i el seu propi equip admetia aquesta campanya que va haver de fer teràpia per poder tornar a posar els peus a la seu del PSOE i que no se li esquerdés la veu.

El seu caràcter tampoc ha ajudat a intentar refer ponts amb els 'barons' del partit. A diferència de Díaz, en la curta distància és molt fred. I igual que el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha descobert que és possible guanyar sense el suport dels grans mitjans de comunicació. Al carrer, en canvi, s'ha convertit en un heroi de les bases. De fill de l'aparell a 'outsider' sobrevingut: un imant per a les 'selfies', les abraçades i els grans mítings que tanquen amb la Internacional amb el puny alçat. Pel camí ha perdut els seus companys de promoció: l'exportaveu al Senat Óscar López ha sigut un dels artífexs de la candidatura de Patxi López; i el portaveu al Congrés, Antonio Hernando, que fins i tot va defensar l'abstenció en la investidura. Ara ja ha deixat clar que no compta amb ell per ser reelegit en el càrrec.

Aproximació a Podem

Els mesos de l'ombra, des de l'octubre fins a finals de gener, li han servit per analitzar els seus resultats amb perspectiva i analitzar també el millor camí per al futur, sobretot la relació amb Podem. Creu que és clau entendre que en els últims tres anys el que ha estat en joc no és qui governava Espanya, sinó qui liderava l'esquerra, i que ell pot penjar-se la medalla d'haver frenat el 'sorpasso'. L'aliança de progrés que ara propugna és tangible. Comparteix intel·lectuals de capçalera amb molts dels líders de Podem, així com el convenciment que el nou president de França, Emmanuel Macron, és un gran error per a Europa a mitjà termini.

Aquests raonaments xoquen frontalment amb els del jove candidat que el 2014 va ser ungit per tot l'aparell en un conclave secret a Madrid. "Este chico nos vale pero no vale", explica Jesús Maraña, director d''Infolibre', que Susana Díaz va dir d'ell llavors. L'objectiu era que algú guardés la poltrona fins que l'andalusa pogués fer el salt a Madrid. Però Sánchez, tenaç per definició, no es va voler aixecar de la cadira. La història d'aquella "traïció" ha portat a la guerra fratricida més important de la història del PSOE. A diferència de la 'baronesa', però, Sánchez no està avesat a aconseguir les coses a la primera. Sempre ha estat un número dos que ha hagut de lluitar per aconseguir un lloc dins del partit. Va quedar-se fins a tres cops a les portes de ser diputat al Congrés i va aconseguir l'escó finalment el 2011 perquè l'exministra Cristina Narbona va deixar l'acta. Ara ningú pot discutir-li que recupera Ferraz pels seus propis mitjans.