Sánchez no va influir en la marxa ni va estar-hi d’acord
Així ho va fer saber als seus ministres el 4 d’agost
MadridEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va explicar als seus ministres en la reunió de la Moncloa del dimarts 4 d’agost que no havia tingut cap participació en la decisió de Joan Carles I de marxar fora d’Espanya i va precisar que hi estava completament en desacord. Sánchez creia que la idea del rei emèrit d’abandonar Espanya era desencertada i que seria molt mal acollida pels ciutadans, a banda de la negativa repercussió internacional.
Els partits de la dreta i un gran nombre de mitjans de comunicació han atribuït a Pedro Sánchez un paper rellevant en la decisió adoptada pel rei Felip VI i Joan Carles I de marxar d’Espanya el 3 d’agost, una iniciativa que es va gestar un mes i mig abans d’aquesta data. Fonts consultades per l’ARA assenyalen que la reunió del consell de ministres del dimarts 4 d’agost va ser, juntament amb el llarg conclave del 14 de març -que va declarar l’estat d’alarma per la pandèmia del covid-19-, una de les més rellevants des de la formació del gabinet el gener passat. El dia anterior, el 3 d’agost, la Zarzuela havia fet públic que el rei emèrit havia decidit marxar d’Espanya.
L’examen de la sortida de Joan Carles I va ser objecte d’un llarg intercanvi d’idees i posicions entre els ministres abans que el president espanyol, Pedro Sánchez, segons la reconstrucció feta per l’ARA, manifestés el seu punt de vista. Els ministres d’Unides Podem, inclòs el vicepresident Pablo Iglesias -que desconeixia la decisió adoptada per la Zarzuela-, es van mostrar crítics amb la decisió, que, segons van dir, seria interpretada com una fugida, més enllà que no existeixi una causa contra Joan Carles I. També van expressar que no seria bo per a la imatge de Felip VI.
Campo no hi va veure una fuga
Els ministres del PSOE van centrar les seves intervencions, segons ha pogut confirmar l’ARA, en la figura històrica de Joan Carles I i en el fet que era necessari separar el pare del fill. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va explicar que la sortida de Joan Carles I no era una fugida o una fuga perquè no estava imputat per la justícia i que, a més, l’advocat del rei emèrit havia expressat en un comunicat que el seu client acudiria davant la justícia si era citat.
Les fonts assenyalen que les intervencions crítiques no es van referir a la marxa com a fugida de l’acció de la justícia -“Només faltaria aquesta”-, sinó com una manera d’evitar donar la cara i eludir fer front a la situació. La sorpresa, segons les fonts consultades, va arribar quan al final de l’intercanvi d’idees i d’opinions -alguns ministres del PSOE no van arribar a expressar cap opinió- el president del govern espanyol va manifestar que no havia pres part en la decisió adoptada entre la Zarzuela i Joan Carles I i que, a més, hi estava en desacord perquè entenia que no era una bona decisió per a ningú. Ni per al rei Felip VI ni per a Joan Carles I ni per al govern.
El president es va separar completament de la majoria de ministres socialistes, els quals havien deixat de banda la decisió de marxar d’Espanya “en aquests moments” i havien posat l’accent en els encerts de Joan Carles I i el pacte constitucional del 1978. Sánchez no va voler desviar-se de la decisió de la sortida i va manifestar sense mitges tintes que no li havia agradat gens ni mica.
Algunes fonts assenyalen que, si bé el president sabia la decisió que havia adoptat la Zarzuela, tampoc va reivindicar la seva pròpia conducta d’haver-la mantingut en secret respecte al vicepresident Pablo Iglesias. Més aviat, asseguren les fonts, va expressar el contrari.
