El primer govern de coalició a l’Estat s’obre pas en la trinxera
ERC i EH Bildu faciliten amb la seva abstenció la posada en marxa de l’executiu Sánchez-Iglesias
MadridAmb una votació agònica, aguantant la respiració fins a l’últim minut i després d’un altre debat embrutit per la bancada de la triple dreta, el primer govern de coalició a l’Estat des de la recuperació de la democràcia va començar ahir a caminar. El president espanyol, Pedro Sánchez, va superar per la mínima -167 a 165- la segona votació i va treure’s per fi de sobre l’etiqueta en funcions que l’acompanyava des de feia més de vuit mesos. Un aval ajustadíssim que anticipa una legislatura molt fràgil i que va requerir la implicació de fins a 10 partits. També d’ERC, que, tanmateix, va evidenciar des de l’hemicicle la desconfiança que li mereix el nou executiu. Un govern del PSOE i Unides Podem que tot just comença i que ja té sobre la taula un repte majúscul: donar resposta al conflicte polític amb Catalunya. D’això en dependrà, en bona part, la seva viabilitat.
Tocades les 14.30 hores i després d’un recompte amb suspens, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, anunciava el resultat definitiu de la votació. S’esvaïa definitivament el fantasma del tamayazo, que havia planat sobre el debat. Malgrat la pressió política i mediàtica de la dreta -ahir El Mundo reclamava en el seu editorial als diputats socialistes que trenquessin la disciplina de vot-, ningú es va saltar el guió. Tampoc el diputat de Terol Existeix, Tomás Guitarte, aclamat ahir per les esquerres i que va haver de dormir dilluns a la nit fora de casa davant les amenaces que estava rebent perquè canviés el sentit del seu vot. No ho va fer, i finalment Espanya torna a tenir govern.
Ho celebraven amb una abraçada al mateix hemicicle Pedro Sánchez i el líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, visiblement emocionat. Tots dos han hagut de deixar enrere en qüestió de setmanes les ferides obertes durant la negociació fallida del mes de juliol que va portar a la repetició d’eleccions. Ahir van tornar a mostrar sintonia -amb la bancada socialista aplaudint dempeus el dirigent lila quan va acabar la seva intervenció-. Per primera vegada, doncs, l’esquerra espanyola apareix unida i és la dreta la que està dividida en tres grups que, això sí, actuen sovint com un sol bloc.
Bassa tracta el PSOE de “botxí”
A l’espera que en els pròxims dies es configuri el nou govern -ahir fonts del PSOE apuntaven que no serà fins a la setmana vinent, quan es doni a conèixer el nou gabinet al complet-, Sánchez i Iglesias ja saben que gestionen una majoria fràgil i que necessitaran cuidar-la si no volen que la legislatura salti pels aires abans d’hora. Els hi va tornar a recordar ERC ahir. Malgrat blindar la investidura amb la seva abstenció després de setmanes de negociacions, els republicans han mostrat durant el debat els seus recels amb l’oferta de diàleg del PSOE. Va ser Montse Bassa -germana de l’exconsellera Dolors Bassa- qui va intervenir davant del ple amb un discurs molt dur en què va tractar de “botxí” el PSOE i va assegurar que a ella “personalment” li importava “un rave” la governabilitat de l’Estat. Bassa, però, va acabar el seu discurs aparcant la “ràbia” i donant una oportunitat al diàleg, com també ho van fer Laura Borràs (JxCat) i Mireia Vehí (CUP).
Sánchez i Iglesias saben, doncs, que la promesa de diàleg amb l’independentisme que ha desencallat la investidura requerirà concrecions i gestos valents durant la legislatura. Ahir, en el primer dia del nou govern espanyol, l’indult va tornar a aparèixer sobre la taula. L’hi van posar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau -present al Congrés-; el líder d’En Comú Podem, Jaume Asens, i el portaveu del govern basc i dirigent del PNB, Josu Erkoreka. En declaracions a RAC1, Colau va apuntar a aquesta mesura de gràcia com la via “més ràpida i efectiva” per desjudicialitzar la política. “Per desjudicialitzar el conflicte el que es necessita és interlocució política, i això no es pot fer dins de la presó”, va opinar. Asens, en una entrevista a Crític, també apuntava que un cop constituït el nou govern seria el moment d’estudiar aquestes iniciatives, que Erkoreka va considerar després a títol individual “una sortida interessant”.
Dotar de contingut la taula de diàleg pactada amb ERC i buscar una sortida al conflicte polític amb Catalunya serà una de les principals funcions d’aquest nou executiu, que també vol revertir algunes de les polítiques més regressives dels governs del PP -reforma laboral i llei mordassa -, implementar una política fiscal més progressiva i abordar d’una vegada la reforma pendent del finançament autonòmic. Uns reptes enormes que haurà d’encarar, per ara, amb una majoria precària que pot fer que els partits minoritaris tinguin un paper decisiu al llarg de tota la legislatura.
“Un govern contra Espanya”
La legislatura més fràgil, doncs, ha de ser per força la legislatura de la negociació. El PSOE i Unides Podem hauran de fer mans i mànigues per tirar endavant cada votació, sobretot si el PP i Cs es mantenen en l’actitud bel·ligerant i crispada d’aquests dies al Congrés, que han volgut convertir en un camp de batalla. El líder dels populars, Pablo Casado, va tornar a demostrar ahir que ha abandonat el gir a la moderació que va impulsar després de la desfeta del 28-A, i va acusar Sánchez de liderar “un govern contra Espanya” i d’entregar el país als “seus enemics”. Entre “visques al rei” -a qui amb els seus elogis la triple dreta ha situat aquests dies com a opositor de la majoria progressista-, Casado va confirmar que ara per ara està lluny d’asseure’s a negociar amb el PSOE qualsevol reforma. També ho està la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que, lluny de reconduir la relació amb els socialistes i malgrat la debacle del 10-N, no s’ha desviat ni un mil·límetre del discurs del seu antecessor Albert Rivera, abanderant durant molts moments les crides al transfuguisme.
La competició electoral dins la dreta serà un dels factors clau d’aquesta legislatura, que comença amb el PP i Ciutadans contaminats en tot moment pel factor Vox. Els 52 diputats d’ultradreta ja han demostrat la seva capacitat d’influència arrossegant Casado a recuperar el seu discurs més dur pel que fa al debat territorial, i ahir van apujar l’aposta fent entrar també al Congrés el seu missatge més retrògrad. En una intervenció inefable, el líder de Vox, Santiago Abascal, es va valer del crim d’aquest dilluns a Esplugues de Llobregat per enumerar diversos casos de violència masclista i atribuir sense cap pudor aquest tipus d’actes als estrangers. Combatre l’auge de la ultradreta -que ahir va tornar a marxar de l’hemicicle quan va parlar el representant d’EH Bildu- serà un altre dels reptes de l’executiu que tot just ahir va començar a caminar amb una votació ajustadíssima i conscient de la seva fragilitat.
Superant les primeres dificultats, Pedro Sánchez va aconseguir ser investit president del primer govern de coalició de la democràcia a l’Estat. Encara no se sap si hi ha un món vell que s’acaba i un de nou que comença, però el que és segur és que els monstres ja han aparegut.