Pedro Sánchez: l'únic candidat que ha fracassat en dues investidures i ha triomfat en una moció de censura
El líder socialista ja no va reunir els suports necessaris per ser elegit l'any 2016
BarcelonaPedro Sánchez és l'únic candidat des de la restauració de la democràcia que s'ha sotmès a dos debats d'investidura i ha fracassat. Aquest dijous es constata que no ha reunit el suport necessari al Congrés de Diputats per ser elegit president –el PSOE i Podem no han arribat a un acord–, tal com ja li va passar l'any 2016, quan va arribar a un pacte amb Ciutadans insuficient també per poder ser investit. Aquella falta d'acord va propiciar un avançament electoral, el juny del mateix any, que va portar Mariano Rajoy, de nou, a la Moncloa.
Ara bé, Pedro Sánchez també és l'únic diputat de la història recent que ha liderat una moció de censura i ha triomfat. El que no va funcionar el 2016 va prosperar dos anys després, la primavera del 2018, després de la condemna del PP pel cas Gürtel, Sánchez va desbancar Mariano Rajoy amb una aliança amb Podem i els independentistes.
Amb la investidura fallida d'aquesta setmana comença a córrer el rellotge cap a unes noves eleccions. Si abans del 23 de setembre –dos mesos després de la primera votació– no hi ha un acord per investir president, es convocaran comicis automàticament i els ciutadans tornaran a ser citats a les urnes el mes de novembre.
Geometries variables des del 1979 i sense govern de coalició
Des de les eleccions del 1979, després de la dictadura franquista, els presidents espanyols han estat investits per diferents aliances, però mai hi ha hagut un govern de coalició.
Adolfo Suárez
En les eleccions del 1979, els primers comicis des de l'aprovació de la Constitució espanyola, Adolfo Suárez (UCD) va ser investit amb els 168 diputats del seu partit, 8 de Coalició Democràtica, 5 del Partit Andalusista i un vot de la Unió del Poble Navarrès i del Partit Regionalista Aragonès. CiU es va abstenir (8 diputats) i ERC (un diputat) va votar-hi en contra.
Felipe González
A les eleccions del 1982 el PSOE va obtenir 202 diputats, sobrepassant la majoria absoluta dels 176, i Felipe González va ser investit president còmodament. Quatre anys més tard, el 1986, els socialistes van obtenir 184 escons i González va revalidar la presidència només amb els vots del PSOE –la resta del Congrés hi va votar en contra, mentre que el PNB es va abstenir.
Eleccions rere eleccions, però, González va anar perdent suports i en els comicis del 1989 es va quedar a 175 diputats. Va ser investit, però, en primera volta perquè el llindar de la majoria absoluta es va rebaixar: l'absència de quatre diputats d'Herri Batasuna (pendents de recursos judicials per si se'ls acceptava la promesa de la Constitució "per imperatiu legal" per prendre possessió) i la impugnació de les eleccions en diverses províncies van rebaixar la majoria absoluta i va poder ser investit president.
El 1993 el PSOE perd la majoria absoluta i obté 159 diputats. Felipe González, però, va ser investit en primera volta amb els vots de CiU (17) i el PNB (5).
José María Aznar
El 1996 el PP, amb José María Aznar, va treure 156 escons i, per primer cop, va aconseguir guanyar les eleccions al PSOE. Va ser investit president amb el suport de CiU (16), el PNB (5) i Coalició Canària (4). Diferent va ser l'any 2000, quan les urnes van donar als populars la majoria absoluta amb 183 escons. Tanmateix, igualment va sumar els vots de CiU i de Coalició Canària en la primera volta del debat d'investidura.
José Luís Rodríguez Zapatero
Després de la majoria absoluta d'Aznar, el PSOE va tornar a guanyar les eleccions al PP amb 164 escons. José Luís Rodríguez Zapatero va ser elegit per majoria absoluta amb els vots socialistes (164) amb ERC, IU, BNG, Chunta Aragonesista i Coalició Canària.
El 2008 Zapatero va aconseguir 169 escons, però va ser elegit en segona volta en el debat d'investidura. Va assolir la majoria simple amb l'abstenció de CiU, ERC, el PNB, IU, el BNG, Nafarroa Bai i Coalició Canària.
Mariano Rajoy
Després de dues legislatures amb José Luís Rodríguez Zapatero al capdavant, el PP va guanyar les eleccions del 2011 amb majoria absoluta. Mariano Rajoy va ser elegit al Congrés de Diputats només amb 186 escons populars i dos més d'UPN i Foro Asturias.
No es va repetir la mateixa situació el desembre del 2015, quan Rajoy perd més de seixanta diputats amb 123 escons. Pedro Sánchez, ja al capdavant del PSOE, en va treure 90 i va ser ell que va intentar formar un govern aliant-se amb Ciutadans (que van votar afirmativament a la seva investidura) i negociant amb Podem, amb qui no va fructificar el pacte. Pedro Sánchez va fracassar en els dos debats d'investidura i es van propiciar noves eleccions el juny del 2016.
Rajoy va augmentar el suport en aquells comicis, amb 137 escons, i va aconseguir formar govern. El líder del PP va ser investit en segona volta amb els vots de Ciutadans i Coalició Canària.