Pedro Sánchez, entre el foc creuat d'Esquerra i Junts

BarcelonaEls esdeveniments es poden llegir i entendre des de molts prismes i n’hi ha un que des de fa molt de temps ajuda a comprendre millor els esdeveniments en política catalana: la competència entre ERC i Junts. No s’entén el que va passar el 2017 sense aquesta variable –sobretot la declaració d’independència del 27 d’octubre– i ara torna a ser un element imprescindible per llegir tot allò que li vagi passant a Pedro Sánchez.

El president espanyol ha superat amb èxit la prova més difícil, ser investit de nou, però també des del minut 0 es troba entre el foc creuat entre Esquerra i Junts, que continuen sense parlar entre ells. Aquesta setmana n’ha estat víctima. ¿Què hauria passat si ja hagués escenificat una trobada amb l’expresident Carles Puigdemont aprofitant el ple d’Estrasburg?

Més enllà de la reacció irada i més que previsible de la dreta contra Sánchez, que no farà sinó augmentar al llarg de la legislatura, l’altre damnificat hauria estat Pere Aragonès, amb qui el president espanyol s’ha de veure dijous que ve al matí al Palau de la Generalitat, en el marc de la represa de les relacions institucionals entre els governs català i espanyol després del 23 de juliol. Una trobada amb Puigdemont hauria, si més no, diluït la importància de la reunió amb el cap de l’executiu català. I per això no és fútil la resposta de Sánchez després que Jordi Turull anunciés la trobada amb Puigdemont, una qüestió innecessària a parer dels socialistes: “Jo miro la meva agenda i només hi veig una reunió amb el president de la Generalitat el 21 de desembre”. Sánchez no pot deixar de cuidar cap dels aliats.

A hores d’ara les versions de Junts i el PSOE continuen sent contradictòries. Si bé els juntaires parlen d’una reunió ja tancada a Estrasburg, els socialistes eviten confirmar-ho i, en tot cas, parlen d’una salutació. ¿Una imatge semblant a la d’Oriol Junqueras el 2019 quan va prendre possessió de diputat al Congrés? Només pel fet que s’hi assemblés invalidaria que Puigdemont volgués repetir la seqüència.

Es manté la clàssica competició entre els dos grans partits independentistes que fins ara, per molt que ho han intentat, no han aconseguit desfer el seu empat etern. Tots saben que el que passa i passi a Madrid repercutirà en les eleccions catalanes d’aquí a poc més d’un any, on realment els dos partits se la juguen: la joia de la corona és la presidència de la Generalitat. I la gran disputa serà qui lidera una pretesa resolució del conflicte amb l’Estat. Pretesa, perquè Sánchez vol mirar de sobreviure la legislatura sense concedir gaire més que l’amnistia als independentistes.

La dinàmica, doncs, no farà sinó incrementar-se els pròxims mesos. No només per les eleccions catalanes, sinó també per les europees, en què Puigdemont es jugarà per primer cop el lideratge després del pacte amb el PSOE. Sánchez haurà d’aprendre també a esquivar el foc creuat entre Esquerra i Junts, amb el risc de quedar-hi atrapat.

Pedro Sánchez va capgirar el "Perro Sanxe" amb què l'insultava la dreta en una campanya de marxandatge positiva el 23-J. D'aquí les cares de desconcert dels diputats europeus -sobretot a la bancada del Partit Popular i Ciutadans- quan després de la seva primera intervenció se sentís un gos a l'hemicicle. La presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, no es va poder aguantar el riure.

Podem viu un moment atzucac des del trencament amb Sumar. L'espai inicia un camí en solitari després de presentar-se a les eleccions en coalició amb Yolanda Díaz i vol fer un reset en tots els sentits. També en l'àmbit digital: bona part de les webs del partit estan tancades, com la de Podem Catalunya, perquè estan en fase de "reconstrucció".