Sánchez ofereix a Junts posar límits als jutges instructors a canvi de no tocar la llei d'amnistia
El CGPJ aprova per unanimitat un comunicat de rebuig a les crítiques dels diputats independentistes als jutges des de la tribuna del Congrés
MadridEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no sol quedar-se quiet davant les dificultats. El seu objectiu és ara aconseguir que Junts doni suport a la llei d'amnistia tal com està, o amb canvis mínims, i sap que a canvi ha d'oferir alguna cosa. Un cop descartada l'opció de modificar el delicte de terrorisme al Codi Penal, la via que va posar sobre la taula el negociador de Sumar Jaume Asens, Sánchez ha obert la porta en una entrevista a La Sexta a fer canvis en la llei d'enjudiciament criminal (art. 324) per limitar temporalment les instruccions dels jutges. "Hi ha instruccions que s'allarguen massa i que els mateixos fiscals critiquen", ha dit Sánchez, que ha afegit que està disposat a incloure en aquesta llei "elements de millora que solucionin els dubtes que tenen alguns", en referència a les reticències de Junts al text actual.
L'independentisme és molt crític amb les instruccions judicials que estan fent els jutges Manuel García-Castellón sobre Tsunami Democràtic i Joaquín Aguirre sobre el cas Volhov arran de les maniobres que fan per imputar els delictes de terrorisme o traïció a dirigents com Carles Puigdemont. I especialment per una instrucció que s'activa o es desactiva depenent del calendari polític. García-Castellón, per exemple, va decidir imputar l'expresident Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, el novembre passat en plenes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. El magistrat també va obrir la porta a Vox com a acusació particular per així poder mantenir les acusacions per terrorisme, malgrat que la Fiscalia no hi estigui d'acord. I ara adapta les seves acusacions al redactat de la llei que s'està negociant entre els partits.
Reforma del 2020
Ara bé, es dona la circumstància que la limitació temporal de les instruccions judicials a sis mesos que proposa Sánchez és una mesura que ja va introduir el PP el 2015, llavors assetjat per múltiples investigacions sobre casos de corrupció, i contra la qual va votar el PSOE. El 2016, a més, els socialistes van proposar tornar a l'estadi anterior amb l'argument que la limitació de les instruccions podia comportar "inseguretat jurídica i beneficiar delinqüents". Per això el 2020 el govern del PSOE i Podem va modificar la norma per allargar la instrucció a dotze mesos i tornant a posar en mans dels jutges la decisió sobre possibles pròrrogues, que amb la reforma del PP quedava en mans de la Fiscalia. Però, a la pràctica, les instruccions judicials poden ser infinites perquè es poden anar encadenant pròrrogues de sis mesos, com l'última que ha sol·licitat García-Castellón per al cas del Tsunami Democràtic. Si ara el PSOE proposa tornar a la versió aprovada pel PP el 2015, o una de semblant, caldrà veure què voten els populars.
Això sí, el president espanyol ha avisat que no vol tocar la llei d'amnistia tal com està ara "perquè ha de ser 100% constitucional", una manera de fer evident que el PSOE considera que si s'amnistien els delictes de terrorisme i traïció la llei no passarà el filtre del Tribunal Constitucional ni de la justícia europea. Sánchez ha descartat modificar la redacció del delicte de terrorisme en el Codi Penal. "No està en l'ànim del govern fer aquests canvis", ha precisat. Malgrat les dificultats, el líder del PSOE s'ha mostrat convençut que s'arribarà a un acord entre totes les forces partidàries de l'amnistia: "Hem de trobar una solució", ha conclòs.
Pedro Sánchez ha insistit, tal com va dir a Brussel·les la setmana passada, que considera que "l'independentisme no és terrorisme" i que la norma actual beneficiarà tots els independentistes catalans involucrats en casos judicials relacionats amb el Procés. "És de sentit comú. O és que les manifestacions davant de Ferraz eren terrorisme? O el tall de l'A-6? No té a veure una cosa amb l'altra", ha reblat. Sánchez ha recordat que Aznar va indultar terroristes de Terra Lliure i s'ha mostrat convençut que si Feijóo no depengués de Vox hauria aprovat una amnistia amb Junts.
Aznar reapareix
Per la seva banda, el PP continua en campanya contra l'amnistia. Aquest dilluns ha reaparegut l'expresident espanyol José María Aznar al costat de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz-Ayuso. Aznar s'ha mostrat convençut que a les pròximes eleccions generals "els espanyols hauran d'elegir entre el sistema constitucional encapçalat per la monarquia parlamentària o la confederació independent de repúbliques ibèriques".
Mentrestant, aquest mateix dilluns s'ha reunit el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i ha aprovat per unanimitat un comunicat contra els diputats que la setmana passada van qüestionar el paper dels jutges durant el ple sobre l'amnistia al Congrés. El bloc conservador ha acceptat no esmentar la passivitat de la presidenta de la cambra baixa, Francina Armengol, davant les declaracions de Míriam Nogueras (Junts), Pilar Vallugera (ERC) i Gerardo Pisarello (Sumar) per assolir el consens.
El text subratlla que hi ha una "clara diferència entre la llibertat d'expressió i la crítica legítima d'una banda, i la falta de respecte i pressions inadequades cap al poder judicial, de l'altra". Els vocals del CGPJ demanen que les intervencions parlamentàries mantinguin el "respecte a la independència judicial" i consideren "greus" les acusacions de lawfare dirigides a una part de la judicatura.