Sánchez endureix el confinament: els treballadors d'activitats no essencials s'hauran de quedar a casa

BarcelonaFinalment sí. Després de dies resistint-s’hi, el president espanyol, Pedro Sánchez, va accedir ahir a endurir el confinament a l’Estat i frenar l’activitat no essencial. En una compareixença pública, el cap de l’executiu estatal va anunciar que a partir de demà i fins al dia 9 d’abril -just abans de Setmana Santa- tots els treballadors que no formin part d’activitats essencials hauran de quedar-se a casa. Aquests treballadors, va explicar Sánchez, tindran dret a un “permís retribuïble recuperable”. És a dir, s’agafaran ara uns dies de vacances que enllaçaran amb la Setmana Santa i que hauran de recuperar més endavant allargant la seva jornada laboral mitja hora o una hora diària.

Sánchez atén així en part ara la petició que fa dies que li fan alguns experts i també líders autonòmics com el president de la Generalitat, Quim Torra, que ahir a la nit ja va sortir a celebrar que finalment la Moncloa hagi rectificat. “És una mesura necessària”, va dir Torra, que després de les crítiques d’aquests dies per haver reclamat el confinament total va subratllar que “és evident que si ara es decreta el confinament total és perquè fins ara no es feia”. Segons va explicar el president espanyol, el motiu per prendre aquesta mesura ara i no abans és la proximitat de la Setmana Santa, un calendari que, segons ell, permet aturar el país pràcticament dues setmanes amb menys impacte sobre l’economia del país. L’objectiu és que des d’ara fins, com a mínim, a Setmana Santa els desplaçaments a l’Estat es redueixin a la mínima expressió.

Els detalls de la mesura -que s’aprovarà avui en un consell de ministres extraordinari- s’hauran de donar a conèixer en les pròximes hores, però fonts de Treball concretaven ja ahir que serà cada empresa la que assumeixi el cost d’aquestes vacances i l’encarregada de negociar amb els sindicats o treballadors posteriorment com es recuperen aquestes hores. Falta per saber, per això, la concreció de quines feines es consideren “essencials” i quines no. Sigui com sigui, la mesura permetrà, per exemple, aplicar el confinament total de la conca d’Òdena que reclamava la Generalitat i que l’Estat havia desestimat fins ara.

Aquesta i altres mesures es discutiran també avui en la reunió que Sánchez mantindrà amb els presidents autonòmics, en la qual ja sap que tindrà sobre la taula diverses reclamacions. Torra va explicar ahir que exigirà al govern espanyol que prengui mesures socials i econòmiques que “estiguin a l’altura de la magnitud de la crisi que vivim”. “No pot haver-hi límits”, va remarcar. Les receptes, però, són diverses. Des del PP, Teodoro García Egea va reclamar que el govern espanyol no cobri impostos mentre duri l’estat d’alarma, mentre que un dels barons socialistes, el president de l’Aragó, Javier Lambán, va apostar per flexibilitzar el confinament i permetre als nens sortir al carrer.

Toc d’atenció a la UE

Enmig de les demandes de la resta de partits i líders autonòmics, Sánchez mira, però, a Europa. En el seu tercer dissabte consecutiu compareixent, el president espanyol va voler adreçar-se directament a la UE. Després que la cimera de líders europeus d’aquest dijous evidenciés la divisió entre els països del sud i del nord, Sánchez va avisar que el projecte comunitari està en joc en aquesta crisi sanitària i que, per tant, la UE no pot decebre els seus ciutadans. “Aquest cop Europa no ha de fallar”, va alertar el president espanyol, recordant la mala gestió que es va fer de la crisi econòmica del 2008. “Necessitem proves de compromís real per part de la UE”, va subratllar.

I quines són aquestes proves? Més compromís a l’hora d’assumir conjuntament les repercussions econòmiques derivades de la crisi sanitària del covid-19. En la línia de la intervenció que ja va mantenir dijous durant la cimera europea -en què juntament amb el president italià, Giuseppe Conte, va plantar cara a Alemanya i els Països Baixos-, Sánchez va tornar a descartar que Espanya s’aculli al fons de rescat europeu i va insistir en la necessitat de crear instruments nous de mutualització del deute -els denominats coronabons - per fer front a una crisi sanitària que, va subratllar, no s’ha generat en cap país europeu però que patiran tots els estats de la UE.