Sánchez ofereix a les comunitats aplicar l'estat d'alarma per territoris davant la segona onada del coronavirus

MadridPedro Sánchez recorda el desgast i la pressió d’haver d’aplicar l’estat d’alarma davant la sorpresa del coronavirus a mitjans de març i s’allibera d’aquesta responsabilitat de cara a la segona onada. Els rebrots ja han obligat a repensar la tornada a l’escola, i l’augment de contagis en alguns punts de l’Estat, com Catalunya o Madrid, fa presagiar una tardor marcada per la transmissió del covid-19. Davant d’aquesta situació "preocupant", en paraules del president espanyol, i després que hagin estat les comunitats les que hagin liderat la nova normalitat, Sánchez assenyala un camí, però no l’imposa: un estat d’alarma per territoris, a proposta i gestió dels presidents autonòmics. Catalunya i Madrid no ho descarten.

Si fa només unes setmanes la Moncloa situava lluny l’aplicació d’un nou estat d’alarma, l’augment en la transmissió les últimes setmanes ha canviat l’escenari. Tot i que les autoritats sanitàries segueixen destacant la capacitat de detecció de casos com a causa de l’increment de positius, Sánchez ha subratllat aquest dimarts en la seva tornada de vacances la necessitat de doblegar per segona vegada la corba. I va fer tres oferiments a les comunitats: 20.000 militars que ajudin en el rastreig de contactes, implementar l’aplicatiu Radar Covid a tot l’Estat i aquest estat d’alarma "diferent".

Després de mesos de discussió amb les autonomies per la centralització de la gestió del coronavirus, ara Sánchez presumeix de "cogovernança" amb aquesta fórmula que, tal com ha afirmat, no ha estat prèviament consensuada ni sol·licitada per cap president autonòmic. Tampoc s'ha volgut mullar sobre on considera que s’hauria d’aplicar, ni amb quines mesures associades, però ha promès suport als líders autonòmics que la demanin i, fins i tot, la vulguin prorrogar. Haurien de comparèixer al Congrés a demanar l’aval dels grups parlamentaris –serien l’autoritat competent allà on s’apliqui–, però el PSOE ja assegura anticipadament el seu suport. És a dir, que es podria donar la circumstància que Quim Torra, en un hipotètic cas que l’hagués decretat, s'hagués de desplaçar a la cambra baixa a demanar els vots per allargar l’estat d’alarma.

No és descartable que això succeeixi. Fonts del Palau de la Generalitat consultades per l’ARA afirmen que quan es donin els detalls de la proposta, el Govern hi donarà resposta, informa Quim Bertomeu. Recorden que durant la primera fase de l’epidèmia ja van reclamar totes les competències per gestionar la crisi sanitària. "Es deia que aquest govern volia centralitzar competències, ans al contrari", ha presumit Sánchez en roda de premsa.

Tampoc tanca la porta a aquesta alternativa la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. De fet, la proposta de Sánchez arriba uns dies després que un jutge tombés les mesures de tancament de locals d’oci nocturn o la prohibició de fumar a la capital espanyola. L’estat d’alarma permet limitar drets fonamentals, com la restricció de la mobilitat, evitant aquest control judicial. Amb tot, tant Sánchez com Ayuso han puntualitzat que l’aplicació de l’estat d’alarma no pressuposa un confinament total de la població. Les paraules d’Ayuso contrasten amb el to crític del líder del PP, Pablo Casado, que ha retret a Sánchez la "falta de lideratge" i la "deixadesa de funcions" que, al seu criteri, es desprèn de la proposta. També ha censurat la iniciativa la presidenta de Cs, Inés Arrimadas, que ha demanat coordinació i una "estratègia nacional davant la segona onada, no 17".

Un escenari diferent al març

Sánchez ha constatat que l’augment de contagis no s’està produint a tot arreu de manera "homogènia", motiu pel qual ha justificat l’oferiment. "Ara sí que sembla que el virus hi entén de territoris", ironitzen fonts de la presidència de la Generalitat. Per al cap de l’executiu espanyol, però, aquesta segona onada no és comparable amb la primera, i ha subratllat que en aquesta ocasió hi ha més recursos materials i més coneixement de com fer front al virus.

Tanmateix, la recepta és la mateixa: distància interpersonal, ús de la mascareta i higiene de mans. La primera de les mesures és la més efectiva, la que més s'acosta a la restricció de llibertats i la més difícil de complir. És en aquest punt que l’estat d’alarma s’erigeix també com el recurs més eficaç. Sánchez ho sap i trasllada la pressió a les comunitats, que ara hauran d’assumir les conseqüències d’una eventual mala gestió. El president busca blindar-se amb aquesta alternativa i ignora el compromís que va adquirir amb les formacions que li van permetre prorrogar l’estat d’alarma a la primavera: modificar la legislació ordinària a fi de poder aplicar mesures restrictives sense necessitat de recórrer a l’estat d’alarma. Són els mateixos partits –Cs, PNB i ERC– que necessita per aprovar els pressupostos.