Aragonès i Sánchez pacten un diàleg sense "terminis" malgrat les posicions "allunyades"

BarcelonaLa Generalitat i l'Estat mantenen posicions als antípodes sobre quina ha de ser la solució del conflicte polític català, però aquest dimecres han acordat un punt de partida comú: començar a dialogar "sense terminis" malgrat "les posicions molt allunyades". Ho han fet cara a cara el president català, Pere Aragonès, i l'espanyol, Pedro Sánchez, en la reunió de quasi dues hores que han mantingut al Palau de la Generalitat. Així, la taula de diàleg tindrà una segona oportunitat –la primera va ser el febrer del 2020– per buscar una sortida negociada al conflicte, però l'horitzó es presenta igual d'incert. Aragonès ha tornat a posar sobre la taula l'amnistia i el referèndum com les dues propostes més viables, mentre que Sánchez s'ha tornat a mostrar inflexible. "La societat catalana no pot patir més fractures", ha resolt.

Els dos presidents guanyen temps, tot i que no està clar que en tinguin. Aragonès obté un cert marge per intentar demostrar a ulls de la societat catalana que la taula, idea del seu partit, pot funcionar. No ho tindrà fàcil, ja que la CUP i JxCat li han donat un màxim de dos anys i seguiran pressionant perquè, si no obté resultats, aboni la via de la confrontació. Per la seva banda, Sánchez obté un cert marge perquè ERC li segueixi donant estabilitat a l'Estat amb la negociació dels pressupostos generals a la cantonada –tot i que avui no s'ha abordat el tema–, però sap que el PP i Vox no li donaran cap treva.

Què ha canviat respecte a aquella primera reunió a la Moncloa? Principalment, les concrecions. Aquell dia Sánchez i Torra van pactar reunir la taula cada mes alternativament entre Barcelona i Madrid, però, primer la pandèmia i després els distanciaments entre els dos presidents van frenar en sec l'arrencada. Aquell fracàs va deixar seqüeles als dos governs. Aquesta vegada, Sánchez i Aragonès han preferit no concretar el calendari. Segons el president català, la taula mantindrà reunions "periòdiques i discretes", però allunyada del focus mediàtic. El primer objectiu, ha afegit, és anar "construint confiances" per les dues parts i, amb "temps i perseverança", acabar trobant el camí.

El primer a comparèixer després de la trobada ha sigut Sánchez: "Hem de treballar sense pressa, sense pausa i sense terminis". Uns minuts després, Aragonès no ha tingut inconvenient en secundar-lo: "No ens marquem terminis molt concrets, el més important són les concrecions". I quines podrien ser les concrecions? Aquí és quan les parts discrepen profundament. Sánchez ha tornat a portar a Aragonès la seva "agenda del retrobament" –un compendi de propostes per a Catalunya en el terreny social, econòmic i polític–, però ni rastre de res que se li assembli a un referèndum. Una agenda que, de fet, ja va presentar a Quim Torra el febrer del 2020 i que inclou alguna actualització com el compromís que l'Estat compleixi amb la disposició addicional tercera de l'Estatut en els pressupostos generals del 2022. "Ni el referèndum ni l'amnistia són possibles", ha deixat clar. En canvi, Aragonès ha assegurat que la Generalitat fins i tot treballa en els "detalls jurídics" per plantejar com seria la votació, que no ha concretat. També ha reconegut que els indults als presos polítics han sigut "un pas", però ni de lluny la solució a la repressió.

Així, les dues compareixences s'han convertit en dues apel·lacions al diàleg sense pistes de si hi ha algun punt més en comú. "Ens haurem d'escoltar molt i parlar molt d'aquells aspectes en què puguem arribar a acords", ha dit Sánchez, que també ha receptat diàleg "entre catalans". Aragonès ha tret pit del fet que aquesta negociació era una llarga reivindicació que avui, per fi, veia la llum: "Entrem en una nova fase en el procés de negociació entre Catalunya i l'estat espanyol", ha proclamat. En definitiva, avui els dos governs han volgut escenificar la represa del diàleg. El més clar en aquest terreny ha sigut el president espanyol, que ha demanat donar importància a les "imatges" i a la seva visita al Palau de la Generalitat –ha dit que no passa cada dia que un president espanyol el visiti– i que només això ja és en si un "missatge polític".

La resta de la delegació

Després de la trobada entre presidents, hi ha hagut una altra reunió entre les dues delegacions: a una banda quatre ministres –Félix Bolaños, Isabel Rodríguez, Miquel Iceta i Yolanda Díaz– i a l'altra dos consellers d'Esquerra –Laura Vilagrà i Roger Torrent–. Els dos presidents han entrat a la taula de diàleg per inaugurar-la i han sortit perquè la resta continués. La Generalitat hauria preferit que hi haguessin estat presents durant tota la reunió, mentre que la Moncloa s'hi negava, així que al final la fotografia ha sigut el punt intermedi. Al finalitzar –Sànchez ja havia marxat per trobar-se amb el cap de files del PSC, Salvador Illa–, han fet dos comunicats per separat i han evidenciat una via d'aigua: la Generalitat vol que en les reunions s'hi tracti "únicament" el conflicte polític, mentre que l'Estat no renuncia a "incorporar-hi" qüestions com les infraestructures o la sanitat. A fora, al carrer Ferran, una cinquantena de persones convocades per l'esquerra independentista –entre les quals la CUP– es manifestaven en contra de la taula de diàleg.

Absència de Junts

La fotografia de la taula de diàleg s'ha produït amb una absència destacada: Junts per Catalunya. "Respecto la delegació decidida per la Generalitat", ha expressat Sánchez al ser preguntat per aquesta qüestió, i ha evitat així pronunciar-se sobre la crisi oberta al Govern per la taula de diàleg. Tampoc Aragonès ha volgut polemitzar i ha mantingut la porta oberta al fet que el partit de Carles Puigdemont s'hi acabi sumant. El president espanyol sí que s'ha mullat amb la polèmica ampliació de l'aeroport del Prat. No hi ha marxa enrere: Sánchez considera que no hi ha una posició "madura" de la Generalitat i no hi haurà inversió.