Pedro Sánchez afronta la investidura amb la dreta inflamada

MadridTot i que caminant pel centre de Madrid aquests dies, en plens preparatius de Nadal, res fa pensar que es prepara un "cop d'estat" ni res semblant, la dreta ha decidit activar tots els fronts per impedir el que a hores d'ara sembla inexorable: i és que Pedro Sánchez, per a la seva desesperació, es convertirà aquest dijous en president del govern espanyol i mantindrà així tots els ressorts de poder que li atorga el fet de ser l'inquilí de la Moncloa, entre ells el més important, el botó de convocar eleccions. Les darreres hores el PP ha aprovat al Senat una reforma del reglament per dilatar l'aprovació de l'amnistia, Vox ha anunciat la presentació d'una querella criminal contra Sánchez, hi ha hagut concentracions de jutges, manifestacions d'estudiants, etc. Si la regla dels 100 dies de cortesia ja fa anys que ha passat a la història, Sánchez està tenint una oposició duríssima des del moment -1. Però el líder socialista té ben lligats els 179 vots que li permetran ser investit en primera votació, aquest dijous: els del PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i CC.

El PP ha activat també una campanya internacional per advertir Europa del "deteriorament de la democràcia espanyola", tal com ha explicat aquest dimarts el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, als corresponsals estrangers establerts a Madrid. El PP compta amb el suport del PPE al Parlament Europeu, i a l'Eurocambra poden fer soroll, però és difícil que la Comissió, que són els que poden aprovar sancions, decideixi intervenir en un afer domèstic. L'editorial a favor de l'amnistia del Financial Times, a més, demostra que les elits europees avalen l'aposta de Sánchez per la distensió a Catalunya.

La demonització de Sánchez

El terreny de batalla, doncs, serà el purament estatal. L'objectiu indissimulat de la dreta és crear un clima irrespirable, al carrer i a les institucions, per fer descarrilar el govern i forçar un avançament de les eleccions. Quin és el problema? Que Sánchez ja hi compta i que tot plegat l'afecta més aviat zero. És més, l'històric del líder socialista indica que com més gran és la pressió de la dreta contra la seva figura, més es reafirma en què la seva estratègia, que és la del moviment constant cap endavant, és la correcta. No en va un dels adhesius que més furor feien en campanya entre els militants socialistes eren les que parlaven de "Perro Sanxe". Com més demonització de Sánchez, més mobilització del vot progressista. Una veu socialista ho resumeix així: "Potser a molts dels nostres no agrada l'amnistia, però entre l'amnistia i el que estem veient aquests dies al carrer Ferraz, la gent ho té clar: amnistia". Per acabar d'exasperar la dreta, en el seu discurs d'investidura, Sánchez incidirà en la idea que el nou govern serà estable i presentarà un programa a 4 anys vista, fins a 2027.

De manera que aquest dimecres i dijous el Congrés assistirà a un nou exercici de supervivència de Sánchez, potser el més audaç dels que ha protagonitzat fins ara. De fet, la dreta dipositava totes les seves esperances a una revolta interna del PSOE que no s'ha produït. L'home que l'havia d'activar era el president de Castella i la Manxa, Emiliano García Page, però no s'ha atrevit. Segons publicava El Mundo aquest dimarts, en la darrera conversa entre Feijóo i Page, aquest darrer li va demanar que no busqués trànsfugues en el grup socialista perquè era "immoral". El PSOE és ara un castell fortificat on Sánchez fa i desfà.

PP i Vox, doncs, es veuen impotents per aturar la investidura, però sí que compten amb palanques per fer la vida impossible a l'executiu, començant pels jutges, els alts funcionaris (que s'han manifestat en contra de qualsevol cessió competencial), i els sectors econòmics madrilenys, amb la CEOE al capdavant. La incògnita és si amb aquest exèrcit n'hi haurà prou per tombar Sánchez, i si la competició entre el PP i Vox no serà també un factor de distorsió. Perquè per molt dur que sigui el discurs de Feijóo aquest dimecres, mai podrà superar el de Santiago Abascal.

Les vides de Sánchez

Per entendre la inflamació de la dreta d'aquests dies, cal remuntar-se a la nit del 28 de maig, quan l'onada blava i verda va escombrar els governs d'esquerres de molts ajuntaments i comunitats autònomes. Aquella nit, per primera vegada va semblar que l'estrella de Sánchez s'apagava i que no li quedaven més jugades mestres com la de la campanya contra l'establishment socialista a les primàries de 2017, la moció de censura de 2018, el pacte amb ERC de 2019 o l'activació dels fons europeus per fer front a la pandèmia, que han regat l'economia espanyola de diners. Però la realitat ha demostrat que encara tenia un darrer as a la màniga en forma de pactes PP-Vox i mobilització del vot femení.

I quan l'aritmètica l'obligava a desdir-se del que va dir en campanya, no ho va dubtar ni un segon i va donar l'ordre de callar sobre l'amnistia i explorar el pacte amb Carles Puigdemont. Durant setmanes, totes les esperances de la dreta estaven dipositades en l'expresident a l'exili. Però tampoc li ha funcionat. El que no sabem és si al gat Sánchez encara li queden més vides o amb aquest pacte ja les ha esgotat totes.