Pedro Sánchez accelera cap a l'Espanya federal?
El partit apostarà per "bilateralitat" amb les comunitats autònomes en el 41è congrés del novembre a Sevilla
Madrid"Finançament singular, bilateralitat, solidaritat entre territoris i desenvolupament dels estatuts d'autonomia". Tot just s'ha anunciat oficialment aquest dilluns la convocatòria del 41è congrés del PSOE per als dies 30 i 31 de novembre i 1 de desembre a Sevilla, però la seva portaveu, Esther Peña, ja ha deixat entreveure la clau principal del conclave. Molts anys després de posar-ho sobre el paper, Pedro Sánchez s'ha decidit a encetar un meló: què significa el model federal que fa tant temps que es vanta de defensar i que mai es concreta? "Catalunya ha obert camí", ha reconegut aquest dilluns Peña en roda de premsa. La bilateralitat es presenta com la nova fórmula en la relació entre l'Estat i les comunitats autònomes, i així es reflectirà en el nou ideari que aprovarà el congrés socialista. Fins on està disposat a arribar el PSOE? ¿Farà també algun pas en la reforma de la Constitució? Per recuperar el camí cap a l'Espanya federal, però, els socialistes es trobarien molts entrebancs, començant per les travetes internes que alguns barons ja han començat a fer a la direcció.
Declaració de Granada (2013)
L'aposta per una reforma constitucional davant l'inici del Procés
El juliol del 2013, en els primers compassos del Procés i amb un PSC que havia flirtejat amb el dret a decidir, tots els barons del PSOE van firmar la Declaració de Granada. Era un document que exposava els motius pels quals era convenient modificar la carta magna. Entre altres qüestions, deia: "La Constitució va deixar excessivament oberts i imprecisos alguns aspectes essencials del model autonòmic, com la mateixa determinació de les comunitats autònomes, la distribució competencial entre aquestes i l'Estat, el model de finançament, l'organització de les administracions públiques o els mecanismes de cooperació entre elles". I també: "Necessitem reformar la Constitució per establir un nou sistema de finançament autonòmic just i equitatiu que doni certesa, estabilitat i equilibri al sistema de repartiment dels recursos públics, avui permanentment qüestionat i sotmès a contínues revisions".
La portaveu del PSOE avançava aquest dilluns que al conclave del novembre es parlarà de "finançament, de l'Estatut de les autonomies". "Certes coses han tocat sostre, cal definir les competències autonòmiques", ha apuntat. Onze anys enrere, el PSOE ja ho havia posat per escrit.
Declaració de Barcelona (2017)
Enfortir l'autogovern i desenvolupar l'Estatut
A les portes del referèndum, el juliol del 2017 el PSOE i el PSC van firmar un document en què es reafirmaven en la necessitat d'obrir un "escenari de diàleg [...] que ha de culminar en una profunda reforma federal". "Per als socialistes, ha de posar-se en marxa des d'ara mateix un procés d'enfortiment de l'autogovern de Catalunya, de millora del seu finançament, de més reconeixement de la seva personalitat nacional i del seu paper motor en el conjunt d'Espanya", proposaven en aquell text. A més, deixaven clar que aquesta descentralització no havia d'afectar "la sobirania del poble espanyol ni la igualtat de drets entre tota la ciutadania".
Ara Sánchez i els seus ministres han defensat l'acord amb Esquerra per al finançament singular apel·lant a aquest aprofundiment de l'autogovern, acompanyat de la "solidaritat interterritorial". Tal com ja va fer Montero fa uns dies, Peña ha convidat la resta de territoris a negociar de manera bilateral un finançament singular. "Voldria que altres presidents autonòmics tinguin una proposta que defensi els interessos dels seus veïns", ha afirmat.
La Declaració de Barcelona incloïa també alguns aspectes de l'Estatut que calia desenvolupar, tal com defensa ara el PSOE. Un d'ells, deixant de banda la qüestió del model de finançament, però també molt d'actualitat, era "reforçar la participació de l'administració catalana en matèria d'immigració". Al gener Junts va assegurar que havia pactat amb el PSOE el traspàs de les competències en immigració a la Generalitat i és el que continua reclamant ara com a condició per acceptar el repartiment de menors migrants que són a les Canàries.
El 40è congrés (2021)
L'Espanya "multinivell"
Si algunes propostes que ara el PSOE vol perfilar al nou congrés no són noves, n'hi ha d'altres que sí. Al 40è congrés del partit, que es va celebrar a València l'octubre del 2021, l'ideari va incorporar moltes referències a l'Espanya "multinivell". Bàsicament, definia un model de governança en el qual han de cooperar administracions de diferent escala com la Unió Europea, el govern espanyol, les comunitats autònomes i les institucions locals i supramunicipals. Caldrà veure com es desenvolupen els debats interns al PSOE, però és d'esperar que la bilateralitat serà ara un terme que guanyarà força en els postulats socialistes. Als documents que van sortir del congrés de València, en cap moment es parlava de la relació bilateral per referir-se al model de governança a l'Estat, sinó respecte d'altres països.
De l'últim conclave del PSOE en va sortir també una nova secretaria a l'executiva: la de reforma constitucional liderada pel ministre Félix Bolaños. Res no s'ha avançat en aquest àmbit. ¿Destapar la caixa dels trons del finançament autonòmic portarà ara a explorar una proposta de reforma de la Constitució, tal com defensava la Declaració de Granada? L'oposició frontal del PP, que prepara una ofensiva contra el finançament singular de Catalunya i que seria necessari per tocar la carta magna, ho complica.