Les peces del futur Govern, l'altre debat pendent

BARCELONAEn la negociació sobre la investidura de Pere Aragonès hi ha un elefant del qual ningú parla, però tothom sap que hi és: el futur repartiment del Govern. Esquerra i Junts per Catalunya han començat les converses –ja fa més de dues setmanes– intentant buscar una estratègia comuna per a aquesta legislatura i abordaran el repartiment de càrrecs de l’executiu un cop superada la prova de foc de la constitució de la mesa del Parlament el dia 12 de març. La CUP, al seu torn, encara no ha decidit si vol implicar-se en la governabilitat assumint conselleries –organitzacions com Endavant, que li donen suport, ja s’hi han oposat– i els comuns mantenen la seva negativa a implicar-se en un Govern on hi hagi Junts (i viceversa).

En funció de com acabi el debat intern dels cupaires, doncs, hi pot haver un govern de fins a tres formacions o altre cop de dos partits, d’Esquerra i Junts, amb un repartiment de conselleries diferent de l’actual. Els socis de l’executiu encara no han començat a parlar de la distribució de conselleries i això genera malestar en les files republicanes, que aquest dissabte han redoblat la pressió a la resta de formacions perquè es faci govern ja.

En el marc del consell nacional, el vicepresident Pere Aragonès ha urgit Junts i la CUP a posar-se d’acord amb celeritat per fer un govern “sòlid” i “durador”, a més de tornar a estendre la mà als comuns. El també aspirant a president ha demanat parlar ja de tots els àmbits –un dard enverinat a JxCat, que vol anar per fases– per accelerar la negociació, i Oriol Junqueras, president del partit, ha reclamat aparcar “temptacions egoistes” per forjar ja l'executiu, un missatge implícit també contra els altres partits sobiranistes.

Cares actuals i perfils nous

Si bé Esquerra i Junts encara no han obert el meló del nou Govern, el cert és que internament tots dos es preparen per col·locar les seves peces en el tauler de joc de la pròxima legislatura. Per la part dels republicans, amb la presidència de Pere Aragonès hi van associades almenys dues àrees noves amb rang de conselleria: la de feminismes, que en campanya ha promogut Jenn Díaz –que compliria el perfil per ocupar-la–, i la de canvi climàtic.

En funció de com es reparteixin els departaments, també hi ha un altre nom que apareix amb força si ERC s’acaba quedant Interior: l’actual consellera de Justícia, Ester Capella, tot i que no es descarta un perfil independent per la complexitat d’aquest departament. I és que si alguna lliçó treuen els partits independentistes dels últims anys és que qui ocupa la conselleria d'Interior en surt escaldat.

Un altre dirigent que també té possibilitats de repetir és la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i l’actual titular d’Exteriors, Bernat Solé, inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la seva participació a l’1-O com a alcalde d’Agramunt, encara que no sigui amb la mateixa cartera. Tot i que hi ha dubtes jurídics sobre això: el veredicte del TSJC li permet mantenir el càrrec, però no és tan evident que se'l pugui tornar a nomenar.

Qui també es pot trobar amb una situació jurídica complicada en el nou Govern és l’actual president del Parlament, Roger Torrent, que faria el salt per primer cop a l’executiu. La Fiscalia ha presentat una querella per desobediència contra la mesa que, si l'admeten els tribunals, podria comportar una inhabilitació que arribaria a mitja legislatura. En tot cas, seria una cara nova d’Esquerra a l’executiu, que se sumaria a la de Laura Vilagrà. 

En canvi, qui té menys números de ser-hi són els consellers Chakir El Homrani, pels problemes acumulats durant la pandèmia; Alba Vergés, si JxCat s’acaba quedant Salut, i Josep Bargalló, que ja va ser en el tripartit i té una llarga trajectòria. 

Pel que fa a Junts, el primer que cal resoldre és el futur de Laura Borràs. La candidata medita si optar a la presidència del Parlament, o prefereix la vicepresidència del Govern amb una cartera que no sigui econòmica. En funció d'això es començaran a ordenar la resta de peces. Tot i que ara per ara el partit insisteix que no ha tractat encara oficialment els noms de l'executiu, el retorn d'Elsa Artadi, que ara és cap de files a Barcelona, pren força: en cas que Borràs opti pel Parlament podria ser la número dos d’Aragonès com a vicepresidenta econòmica i, si Borràs es decanta pel Govern, podria ser igualment consellera d'Economia.

En relació a la resta de departaments, l’actual conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, i el titular de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, són dos valors cotitzats per Waterloo que tenen números de seguir al Govern. Ara bé, si Junts no pogués retenir Empresa i desaparegués Polítiques Digitals, necessitarien un encaix diferent a l'executiu. Al seu torn, Damià Calvet, mà dreta de Josep Rull, tindria opcions de seguir en la mateixa conselleria de Territori si amb la negociació amb Esquerra acordessin trossejar el departament per separar-ne l’àrea de canvi climàtic. Qui ho tindria més complicat per continuar seria Meritxell Budó (Presidència) o Àngels Ponsa (Cultura) en funció de com quedés el repartiment de carteres, mentre que Lourdes Ciuró, exdiputada al Congrés, podria irrompre com a nou perfil –ja va ser una de les opcions per substituir Artadi quan va anar a l'ajuntament.

La conselleria amb més pretendents en cas que passés a mans de Junts seria el departament de Justícia, ja que apareixen dos possibles noms: Miquel Sàmper (Interior) o cares noves per a l'executiu com l'advocat Jaume Alonso Cuevillas, proper a Laura Borràs. També té números de tenir un lloc en el futur Govern –i ser un valor en alça de Junts– el vicepresident del partit, Josep Rius. Hi ha qui el situa a Exteriors i Relacions Institucionals, ja que també seria un lloc on podria mantenir una interlocució amb l'exili. I, finalment, en funció de com quedi el grup de JxCat al Parlament, hi ha dos noms que podrien substituir consellers actuals: Albert Batet i Gemma Geis. L’expresident de la Cambra de Comerç, Joan Candell, en canvi, s'ha autodescartat si JxCat accepta “l’agenda” d’ERC.

Un cop es constitueixi la cambra catalana, l'elefant del qual ningú parla passarà a ser el primer punt de l'ordre del dia. Amb una cosa clara: sigui quin sigui el repartiment que s'acabi fent, el pròxim executiu haurà de ser paritari.