El PDECat s'emmiralla en la "política pràctica" del PNB

"Ens feu enveja", confessa la candidata del PDECat, Àngels Chacón, dirigint-se al president del PNB, Andoni Ortuzar, que se l'escolta des de l'altra banda de la pantalla. "Sou mestres i molt hàbils" en la política a Madrid, segueix Chacón per descriure la pràctica del PNB a l'hora de negociar amb el govern espanyol. Es tracta d'una conversa organitzada pel Partit Demòcrata amb el PNB com a acte de campanya per al 14-F, en què la candidata ha elogiat el model dels nacionalistes bascos amb la voluntat de recuperar a Catalunya la "política pràctica" que ja havia exercit CiU en els anys de Jordi Pujol i amb Artur Mas en un primer moment.

Ortuzar i Chacón han fet una defensa d'un model d'"economia productiva" i de la negociació amb Madrid per obtenir recursos i el "reconeixement nacional" d'Euskadi i Catalunya. En aquest sentit, Chacón ha criticat l'aposta de JxCat de "confrontació" amb l'Estat i el vot en contra dels pressupostos de l'Estat. "No som els del tot o res", ha afirmat, mentre que Ortuzar hi ha afegit que si es fa política a partir d'aquesta dicotomia normalment el resultat és "res". La candidata del PDECat, en aquest punt, ha reivindicat que el Partit Demòcrata va a "negociar, a pactar, pressionar i defensar els interessos de la ciutadania a Madrid".

El PDECat ha desgranat la seva recepta d'amnistia per als presos polítics i de referèndum acordat, i ha admès que no és plausible que arribi demà mateix i, per tant, ha defensat que s'ha de gestionar el dia a dia en col·laboració amb l'Estat. "Nosaltres no fem declaracions simples ni demagògiques", ha dit Chacón en al·lusió a la proposta que va fer JxCat dissabte d'"activar" la declaració d'independència si hi ha una majoria de més del 50% dels vots. Sobre això, Ortuzar ha expressat "respecte" –"Nosaltres defensem la via basca", ha afirmat–, tot i que ha advertit que la independència no només es tracta de declarar-la sinó sobretot que es "reconegui" en un context europeu. "Les nacions basca i catalana han de treballar a Europa per aconseguir solucions", ha expressat. La candidata del PDECat ha sigut molt més dura i ha titllat de "frivolitat" les paraules de Borràs perquè no defineixen "com" i "amb qui" pensen fer efectiu aquest objectiu.

Chacón també ha fet referència, a preguntes dels periodistes, al debat d'ahir de Televisió Espanyola, on JxCat va oferir fer govern amb Esquerra i la CUP. La candidata del PDECat ha lamentat que Laura Borràs no l'inclogués en la seva proposta, i ha advertit igualment que no seran en cap executiu en què hi hagi l'esquerra anticapitalista. "JxCat té una visió independentista excloent", ha expressat, tot i que ha admès que és un dels partits amb qui potencialment el Partit Demòcrata es pot entendre després de les eleccions. Chacón només ha tancat la porta a un pacte amb els "partits del 155" i amb els cupaires.

Ara bé, ha instat Junts a definir-se: ha demanat a Borràs, com ja va fer ahir al debat, que aclareixi si està a favor o en contra de rebaixar l'impost de successions o suprimir l'impost de patrimoni, una de les principals propostes fiscals del PDECat en aquesta campanya.

La política a Madrid

"Què han de fer els partits independentistes a Madrid?", ha preguntat el president del PDECat, David Bonvehí, que moderava la conversa entre Chacón i Ortuzar. El PNB s'ha mostrat partidari d'aprofitar sempre "totes les accions" que hi hagi a l'abast al Congrés de Diputats per ser determinants per als successius governs espanyols. Ha posat d'exemple la darrera votació del decret de repartiment dels fons europeus antipandèmia, que el PSOE i Podem van poder tirar endavant gràcies a l'abstenció de Vox i el vot favorable del PNB, EH Bildu, Més País, CC, Terol Existeix i el Partit Regionalista de Cantàbria. A parer del PNB no era el millor decret, però el van considerar un "mal menor". En aquest punt, però, Chacón ha guardat silenci, ja que el PDECat s'hi va oposar amb ERC, JxCat i la CUP.

Ortuzar ha fet una defensa de la política jeltzale, que passa per exercir l'autogovern i ser cada dia "menys dependents" de l'Estat, i que aposta per anar a negociar fins que s'hi decideixin qüestions que afecten els bascos. També ha fet gala de la bona gestió com a "principal font de legitimitat" del projecte sobiranista, que demostri que per al "conjunt de la ciutadania" –i no només per als independentistes– és "millor" que governin les forces nacionalistes per la política de "proximitat" que no pas els partits amb el poder central a Madrid.