El PDECat engega el procés de primàries internes per al 28-A en plena negociació amb JxCat per la llista

BarcelonaEl PDECat engega la maquinària interna per escollir els candidats a les eleccions generals del 28 d'abril, tant al Congrés de Diputats com al Senat. Ho fa en plena negociació amb la direcció del grup de JxCat al Parlament per arribar a un pacte i incloure en una única candidatura les sensibilitats de l'espai, que també inclou la Crida Nacional per la República de l'expresident Carles Puigdemont. De moment no s'ha arribat a cap acord i, de fet, les fonts coneixedores encara no descarten que a última hora hi pugui haver un trencament. Des del PDECat volen liderar la llista, mentre que JxCat aposta per repetir una fórmula semblant a la del 21 de desembre, quan els llocs de sortida els van ocupar independents.

En un comunicat, el PDECat ha explicat que aquest dissabte es faran assemblees extraordinàries a les comarques i els districtes de Barcelona, per tal que els associats del partit votin els candidats que es presentin per ser part de la llista del Senat i el Congrés. Es poden plantejar candidatures fins demà divendres a les sis de la tarda. Un cop fetes les primàries, l'executiva del PDECat es reserva la potestat d'ordenar la llista de cada una de les quatre circumscripcions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lledia. De fet, serà la direcció que haurà de ratificar l'acord que s'arriba -si finalment es produeix- amb la resta de l'espai de Junts per Catalunya.

L'última data per presentar coalicions a les eleccions generals -Pedro Sánchez dissoldrà les Corts el dia 5 de març- és el 15 de març. És per això que en els últims dies les diferents sensibilitats d'aquest espai han intensificat contactes per intentar arribar a un acord a contrarellotge. El PDECat es nega a repetir l’experiència del 21 de desembre al Parlament, quan va quedar relegat a un segon pla de la candidatura i va perdre el control polític del grup. Al seu torn, la direcció del grup de JxCat -formada bàsicament per dirigents de la Crida- avisa que la marca va més enllà de les fronteres del PDECat encara que en tingui els drets, i que això s’ha de reflectir en la llista electoral. La base de la negociació, doncs, és com s’estableixen les quotes dels espais dins la candidatura, com es prenen les decisions als grups parlamentaris i com es gestionen els diners.

El paper de la Crida i de Jordi Sànchez

Paral·lelament a les assemblees del PDECat de dissabte, aquest cap de setmana també està prevista una consulta interna a la Crida Nacional per la República per decidir quin serà el seu rol a les eleccions generals del 28 d'abril. A la reunió que el govern de la Crida va mantenir dilluns es van abordar totes les opcions: quedar-se al marge per reclamar unitat, presentar-se en solitari o en coalició amb el PDECat. Aquesta última opció té menys adeptes dins l'executiva de la nova organització política, ja que ara per ara la volen mantenir al marge.

Tanmateix, la pregunta es farà pública demà divendres a les vuit del vespre, quan comenci el procés de participació, en què es podrà votar de manera telemàtica. Segons un comunicat, es tractarà de dues qüestions diferents independents i binàries (de sí o no). Podran votar els més de 50.000 adherits a l'organització, que inclou fundadors, associats i simpatitzants. La consulta durarà fins al dimarts 5 de març a les vuit del vespre. Fins ara, la Crida s'ha limitat a demanar unitat a les forces sobiranistes amb un programa comú per a l'autodeterminació.

Aquesta setmana el president del PDECat, David Bonvehí, ha visitat Sànchez a Soto del Real, on està empresonat preventivament pel judici per l'1 d'Octubre. Fonts de JxCat situen Sànchez com a cap de cartell el 28-A, malgrat que des del seu entorn descarten que lideri una llista que sigui només del PDECat. Així, només si s'arriba a un acord amb la resta de sensibilitats de JxCat i sobre què cal anar a fer a Madrid: la Crida aposta per una defensa del dret a l'autodeterminació. A Sànchez també el podria acompanyar l'exconseller de Territori Josep Rull.

Moviments del Parlament al Congrés i del Govern a Barcelona

Més enllà del PDECat, en què Míriam Nogueras seria la cara visible, a més dels diputats actuals que decideixin presentar demà les seves candidatures -com Carles Campuzano, Sergi Miquel o Jordi Xuclà-, s'han posat sobre la taula altres noms de JxCat que actualment tenen un paper al Parlament. Es tracta de la diputada Gemma Geis, per Girona; el portaveu adjunt, Eduard Pujol, per Barcelona, i Eusebi Campdepadrós, per Tarragona.

Dels actuals diputats del PDECat, no està previst, d'entrada, que repeteixin per centrar-se en les eleccions municipals Toni Postius (candidat per Lleida) i Lourdes Ciuró (candidata per Sabadell). Ferran Bel estaria valorant si retornar al sector privat, mentre que Feliu Guillaumes ha anunciat que sí que es presentarà a les primàries però que serà la darrera vegada. En tot cas, els estatuts del partit limiten els mandats a vuit anys, prorrogable només fins a quatre anys: una previsió que impediria que Xuclà i Campuzano repetissin.

Un altre dels moviments que es preveu de manera imminent és el pas de l'actual consellera Elsa Artadi a Barcelona, com a número dos de l'exconseller Joaquim Forn, que podria oficialitzar el pas en els pròxims dies.

Tanmateix, la negociació del PDECat i JxCat es planteja per abordar les tres eleccions que venen: generals, europees i municipals. Així, qualsevol pas oficial, també el d'Artadi, està condicionat a l'evolució de les converses i a la possibilitat de blindar un acord.