El PDECat ja prepara la candidatura en solitari
Compta amb Chacón com a candidata i es planteja marcar perfil al Congrés
BarcelonaEls caps visibles de JxCat al Parlament i a les Corts es van reunir ahir telemàticament amb tots els diputats per escenificar unitat d’acció després del trencament entre l’expresident Carles Puigdemont i la direcció del PDECat. La imatge -amb la presència del president, Quim Torra, i els diputats i senadors Albert Batet, Laura Borràs i Josep Lluís Cleries- pretenia enviar un senyal de continuïtat institucional malgrat que militin en diferents formacions polítiques. Ara bé, malgrat la fotografia, l’acord és cada cop més difícil i tant JxCat com el PDECat ja es veuen per separat en les pròximes eleccions. I, en el cas del Partit Demòcrata -Junts es troba en procés congressual fins al 3 d’octubre-, ja pensa en la candidatura en solitari. El pla passa per comptar amb la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, com a candidata, tal com va avançar El Periódico, i fer-ho visible a través de la presentació en societat d’un programa polític propi. Chacón és l’única consellera que no s’ha fet militant de Junts i es manté com a associada del Partit Demòcrata. Miquel Buch, Damià Calvet, Meritxell Budó i Jordi Puigneró ja han anunciat la seva baixa del partit de David Bonvehí.
Durant la negociació entre David Bonvehí i Jordi Sànchez, ara secretari general de JxCat, una de les reticències del PDECat a l’hora de confluir a JxCat ha sigut el programa polític, tant en termes ideològics com en l’estratègia del Procés -a banda de resistir-se a hibernar el partit-. La direcció del Partit Demòcrata considera que la formació de Puigdemont s’ha escorat massa a l’esquerra i la seva voluntat és reivindicar postulats ideològics de centre i de centredreta. Una qüestió que veuen més factible bastint una candidatura pròpia que no pas intentant influir a Junts. De fet, és simptomàtic que el partit ja hagi llançat a Twitter la campanya Centrem el país per reivindicar-se després que l’expresident hagi abandonat la formació hereva de CDC.
Majories al Congrés
L’explicació del programa polític del PDECat seria un primer pas per començar a marcar perfil després a les cambres parlamentàries, sobretot al Congrés de Diputats, on el grup està dividit per la meitat entre els partidaris de la nova formació de Puigdemont i del PDECat. Segons diverses fonts consultades, d’entrada es vol mantenir la unitat de vot, però més endavant no es descarta votar diferent dels parlamentaris de JxCat. A les cambres el PDECat compta amb quatre dels trenta-quatre diputats al Parlament, que han decidit quedar-se a la formació -Marc Solsona, Lluís Font, Narcís Clara i Montserrat Macià- i amb quatre més dels vuit que hi ha al Congrés de Diputats -Sergi Miquel, Ferran Bel, Concepció Cañadell i Genís Boadella-. Els moviments que pugui fer el PDECat a Madrid no només afectarien internament JxCat, sinó que podrien canviar la correlació de forces al Congrés de Diputats.
Els quatre diputats del PDECat podrien optar per una estratègia similar a la del PNB i decantar majories a favor del govern de Pedro Sánchez, que ara prepara els pressupostos del 2021. Dimarts a la nit, en una entrevista al programa Més 324 de TV3, Bel va refredar aquesta possibilitat a curt termini, però també es va mostrar disposat a parlar de tot si el PSOE els trucava. Ara bé, fonts del PDECat també avisen que no seria a canvi de res.
Qui no vol que això passi, però, és Junts per Catalunya. El partit espera mantenir la unitat en totes les cambres parlamentàries fins a les pròximes eleccions encara que hi hagi un trencament. Des del partit de Puigdemont argumenten que la situació és similar a l’inici de la legislatura: recorden que a tots els grups hi havia dirigents amb carnet del PDECat i independents i que l’únic que ha canviat és que aquests últims s’han fet de JxCat i que d’altres que eren del Partit Demòcrata s’han passat a Junts. “Ja hem conviscut amb això”, asseguren. De fet, aquesta va ser la tònica ahir de la reunió telemàtica entre tots els diputats, ja que es va esquivar la qüestió. Torra va centrar la seva intervenció en la crisi del covid.