El PDECat es desvincula del cas Palau: "No vam ser ni part investigada ni part acusada"
Defensa que no apareix a la sentència del Suprem i que des del principi no rep donacions d'empreses
BarcelonaEl PDECat s'ha desvinculat aquest dilluns del cas Palau, després que durant l'estat d'alarma el Suprem hagi confirmat la condemna a CDC d'una multa de 6,6 milions d'euros per haver-se finançat il·legalment. Preguntat per la qüestió durant la ronda de premsa posterior a la reunió del comitè nacional –el partit encara no s'hi havia pronunciat–, el portaveu del PDECat, Marc Solsona, ha remarcat que la formació no ha sigut "ni part investigada ni part acusada" en el cas Palau i "ni tan sols beneficiària a títol lucratiu".
Solsona ha afegit que tampoc subsidiàriament el PDECat apareix en la sentència i que, per tant, no ha de pagar res del que s'imputa a Convergència, que va dipositar tot un seguit de seus durant el procés judicial com a garantia de pagament. El portaveu del Partit Demòcrata ha marcat distàncies amb l'antiga CDC assegurant que ja des del principi de la nova formació es van prohibir les donacions de persones jurídiques (des del 2015 la llei de finançament dels partits veta les donacions d'empreses).
El PDECat va néixer el 2016 després que els militants de l'antiga CDC decidissin extingir el partit, en una decisió insòlita, i crear-ne un de nou. Des de llavors Convergència està immersa en un procés de progressiva liquidació, fins al punt que el mes de gener passat va presentar un preconcurs de creditors. Amb 4,3 milions d'euros (la majoria de passiu està en mans de les entitats bancàries), fonts del partit confiaven en aquell moment poder liquidar tot el deute, malgrat no poder optar a la condonació perquè per llei està prohibit que els bancs ho facin als partits polítics.
Amb la sentència del cas Palau, ara Convergència haurà de pagar aquests 6,6 milions d'euros de decomís. Ara bé, malgrat que la resolució és ferma, per fer-se efectiva cal abans que l'Audiència Provincial de Barcelona comenci a executar el procés. Primer de tot, es tornaran a peritar les seus que en el seu moment CDC va dipositar com a garantia per si continuen tenint el mateix valor i, per tant, si n'hi ha suficient per pagar la multa. En cas que no, la diferència d'aquest deute se situaria a la cua del preconcurs de creditors (ara aturat perquè amb la crisi del coronavirus s'han paralitzat els tràmits).
Podrien demanar responsabilitats les parts del Palau al PDECat? Durant el judici, en les seves conclusions finals, el ministeri fiscal va demanar que fos el Partit Demòcrata el que assumís el cost del decomís perquè havia estat el successor de CDC durant el procediment (que es va allargar deu anys), però en aquell moment l'Audiència de Barcelona ho va descartar perquè no havia estat part del procés judicial. En tot cas, va afegir que si s'hagués produït aquesta successió –cosa que nega la defensa de Convergència– es podria tornar a reclamar en el tràmit d'execució de la sentència.
Debat jurídic sobre la successió
El PDECat ha negat sempre cap vinculació jurídica amb Convergència (són dues entitats diferents) i s'ha limitat només a reivindicar-ne l'herència política. I, de fet, això és el que està batallant el partit a l'Audiència Nacional. En la investigació del cas 3%, que va començar als jutjats del Vendrell i que ara porta el jutge José de la Mata, no només s'investiga Convergència, sinó que també s'hi ha inclòs el PDECat com a partit “successor”.
Quan els representants de la formació van declarar el setembre del 2018 al jutge de l'Audiència Nacional es van desvincular de CDC assegurant que, malgrat que l’herència política és “innegable”, es tractava d’una organització política nova. El que decideixi el jutge en aquest cas pot ser determinant per al futur del Partit Demòcrata.