El PDECat fa un ERO que afectarà tota la plantilla

BarcelonaDesprés de quedar fora del Parlament a les eleccions del 14-F, la situació financera del PDECat és complicada. Al llarg d'aquests vuit mesos s'han fet ajustaments per redimensionar l'estructura del partit i adaptar-lo a la nova situació, però no n'hi ha hagut prou. Segons diverses fonts consultades per l'ARA, el Partit Demòcrata ha anunciat un expedient de regulació d'ocupació (ERO) als seus treballadors i està previst que afecti tota la plantilla, unes divuit persones. Es tracta del tercer ajustament de plantilla –comptant el que van fer juntament amb Convergència quan es va fundar el partit– que fa la formació demòcrata, però aquest cop la decisió tindrà incidència en tot el personal que ara treballava per al PDECat.

Paral·lelament, segons les mateixes fonts, el partit negociarà la reestructuració del deute amb els seus proveïdors per intentar evitar el concurs de creditors, tot i que no es descarta que s'hagi de presentar a principis de l'any que ve. En aquest sentit, el PDECat es beneficia de la moratòria concursal que hi ha vigent fins al 31 de desembre arran de la pandèmia del coronavirus, que permet guanyar temps a les persones jurídiques que estan en una situació d'insolvència per esquivar el concurs.

Tanmateix, malgrat que el PDECat acabi presentant un concurs de creditors a principis de l'any que ve o faci un ERO als treballadors, això no implicaria tancar el partit. L'objectiu és mantenir-lo viu, amb una mínima estructura, fins a les pròximes eleccions municipals i els pròxims comicis al Parlament, encara que sigui hibernant. ¿Per quin motiu? L'operació econòmica va en paral·lel d'una operació política que pretén aglutinar tot l'espai de centre catalanista al voltant de la secretària general del partit, Àngels Chacón, que aquest dilluns ha fet una conferència per anunciar-ho al Teatre Nacional de Catalunya. Ja fa mesos que el PDECat explora aquesta aliança amb formacions sorgides de la desaparició de CiU: Convergents de Germà Gordó, Lliures d'Antoni Fernández Teixidó i la Lliga Democràtica d'Àstrid Barrio. El Partit Nacionalista de Catalunya, liderat per Marta Pascal, s'ha pres un temps per reflexionar al voltant d'aquesta qüestió, mentre que Units per Avançar, encapçalat per Ramon Espadaler i aliat amb el PSC al Parlament i diversos ajuntaments, es manté de moment al marge de la iniciativa.

La idea és unir totes aquestes sensibilitats per forjar un partit que representi l'espai catalanista, sobiranista no unilateralista i de centredreta, que ara no té presència a la cambra catalana. Per concórrer als comicis, però, la nova formació pretén comptar amb els drets electorals del Partit Demòcrata, ja que d'aquesta manera podria tenir presència garantida als mitjans de comunicació en període electoral i més possibilitats de tenir representació a les institucions. El primer repte del nou partit, que podria celebrar el seu congrés fundacional a principis de l'any que ve, serien les eleccions municipals, espanyoles i catalanes, on hauria d'anar almenys en coalició amb el PDECat per poder comptar amb aquests drets.

Amb aquesta fórmula, l'actual direcció del Partit Demòcrata podria participar en un projecte més ampli i amb una estructura nova sense càrregues econòmiques ni judicials. A part dels deutes, el PDECat encara té pendent de saber, d'una banda, si l'Audiència Provincial determina si és successor de CDC –i per tant ha d'assumir part de la multa pel cas Palau, de 6,6 milions d'euros– i, de l'altra, si l'Audiència Nacional li atribueix responsabilitats en el cas 3% per la mateixa qüestió, cosa que també podria tenir un cost econòmic. Dues resolucions judicials que serien una estocada definitiva per a les arques del Partit Demòcrata.

Eleccions 2023

Fins ara els cinc partits, tots impulsats per exdirigents de CiU a excepció de la Lliga, han mantingut contactes permanents per intentar bastir aquesta nova formació política. S'han organitzat en diferents comissions per avançar en els documents ideològics, estatutaris i sectorials del nou partit, així com en l'estratègia municipalista. En aquest camp són claus les eleccions municipals del 2023, amb especial èmfasi a Barcelona, on l'objectiu passa per bastir una alternativa al projecte de l'actual alcaldessa, Ada Colau.

Malgrat tot, cal veure si els alcaldes i regidors que es van quedar al PDECat arran de la ruptura amb Junts per Catalunya aposten per aquesta nova formació i es mantenen a les files d'Àngels Chacón. De fet, ja hi ha alcaldes que estan fent el seu propi camí i que no van ser a la conferència de Chacón. Alguns d'ells, com els de Lloret de Mar, Martorell o Figueres, han registrat la marca local de Junts per Catalunya per presentar-se als comicis i negociar de manera bilateral amb el partit de Carles Puigdemont. El seu objectiu és blindar les candidatures municipals que van concórrer a les eleccions del 2019, en les quals hi havia dirigents de Junts i el PDECat. Una fórmula que no necessàriament casa amb els plans de Chacón.