El PDECat, la dreta-dreta que toca el piano

BarcelonaLa pandèmia ha amplificat el ressò dels vídeos de campanya penjats a YouTube. Potser amplificar és una paraula massa grossa en el cas del PDECat, perquè els seus actes electorals amb prou feines superen el mig miler de visualitzacions. Tenir les exconselleres Àngels Chacón i Joana Ortega com a caps de cartell, tancar llistes amb l’exconseller Andreu Mas Colell, mobilitzar Artur Mas i odiar la CUP per sobre de totes les coses no semblen actius prou engrescadors perquè la dreta-dreta catalanista pugui competir amb els números de la dreta-amb-coses (Junts per Catalunya). Laura Borràs de seguida s’enfila a les 4.000 visualitzacions, misèria i companyia en el reialme de Bad Bunny i Rosalía, però més que els escarransits registres d’aquest PDECat liderat per Chacón, la candidata que parla alemany; com Jordi Pujol. El cas és que els representants d’aquella vella coneguda olor convergent també fan servir músiques lliures de drets en els vídeos de campanya. Un dels temes recurrents és Go beyond, que el seu compositor, David Fesliyan, promociona com a "ideal per a publicitat i motivació". Es tracta d’un inofensiu encenall de piano i corda que tan aviat serveix per anunciar un tonificant muscular com per intentar convèncer algú que el PDECat pot anar més enllà del 3% dels vots que calen per entrar al Parlament. Sobre allò de ser la força clau per garantir un bon govern..., potser caldrà tocar més el piano.