Les bases del PDECat confirmen Àngels Chacón com a candidata
El partit no presentarà cap esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat perquè seria una "irresponsabilitat"
BarcelonaÀngels Chacón ja és oficialment la candidata del Partit Demòcrata (PDECat) a les eleccions del 14 de febrer. La formació que presideix David Bonvehí ha confirmat aquest dilluns l'exconsellera d'Empresa com la seva presidenciable, després que li hagin donat suport un 94% de les bases, amb una participació del 40% dels afiliats.
Chacón era l'única aspirant a ser la cap de llista d'un PDECat que, després del divorci amb JxCat, serà la primera vegada que es presenta amb les seves sigles a unes eleccions. A partir d'ara escollirà per ternes la resta de la candidatura, de manera que preveu tenir-la enllestida a finals d'aquest mes.
En un discurs davant l'executiva nacional, recollit per l'ACN, Chacón ha pres la paraula per agrair el suport per fer aquest pas i ha reivindicat que el partit "és independentista sense renunciar al seu model de país".
Els pròxims dies es crearà el comitè de campanya, que dirigirà el secretari d'organització i diputat al Congrés Ferran Bel, segons expliquen diverses fonts a l'ARA, i es presentarà aviat la seva oferta electoral, que ha elaborat el diputat al Parlament i membre de l'executiva Lluís Font. Bel, precisament, ha fet una roda de premsa posterior per explicar el posicionament del partit en relació amb els pressupostos de l'Estat, ara que el PDECat i JxCat ja actuen com dos partits diferents al Congrés.
El PDECat, disposat a negociar els pressupostos
El projecte de pressupostos, que van presentar Pedro Sánchez i Pablo Iglesias la setmana passada, es tramitarà per la via ràpida i aquest divendres s'acaba el termini per presentar-hi esmenes a la totalitat. "Els pressupostos són millorables i a Catalunya haurien d'arribar més recursos, no són uns pressupostos als quals podríem votar a favor ni abstenir-nos-hi, però també és cert que són uns comptes presentats en una crisi social i seria una irresponsabilitat intentar boicotejar-los d'entrada en un moment com l'actual", ha dit Bel. Per tant, el PDECat ha anunciat que no presentarà cap esmena a la totalitat als comptes i ha mostrat la voluntat per negociar-los amb la Moncloa.
A partir d'ara, ha afegit, s'iniciarà la tramitació dels pressupostos i fixaran posició sobre el sentit del vot quan s'acabi la negociació. Ha assegurat que era "imprescindible" desencallar qüestions del món local, com la disposició de recursos –Bel ha demanat un fons de 3.000 milions d'euros– o la compensació de transport públic a les corporacions locals: "Això faria que la negociació pressupostària pogués tenir un rumb que seria desitjable".
Per al secretari d'organització del Partit Demòcrata, els ajuntaments estan sent la primera trinxera de la crisi i no estan rebent els recursos que necessiten ni de l'Estat ni de la Generalitat, ha remarcat. "No sé si és perquè no pot o no vol", ha dit sobre el Govern.
Tanmateix, Bel no ha volgut concretar quines mesures concretes demana el PDECat per poder donar suport al pressupost. "La primera negociació la mantindrem en la discreció necessària perquè volem que prosperi", ha afirmat. I ha assegurat que ja hi ha un fil obert amb el govern espanyol. Ha dit que les seves condicions poden anar relacionades amb la inversió pública a Catalunya o en temes impositius, i ha assenyalat en tot moment que cal que hi hagi pressupostos enguany. En aquest sentit, ha descartat que la negociació vagi lligada a aspectes vinculats al Procés o a les condicions dels presos polítics. "No abandonem l'altre tema, però no anirà estrictament amb els pressupostos", ha conclòs, malgrat que el 2019 JxCat –del qual formaven part– sí que va condicionar el seu vot a parlar d'autodeterminació i a l'amnistia dels encausats.
D'aquesta manera es consolida el divorci amb JxCat també al Congrés de Diputats, on ja fan vida separada, malgrat que Junts encara no ha decidit si presentarà esmena a la totalitat. Ambdós partits tenen un mètode de decisió diferenciat: la portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha explicat en roda de premsa que no han decidit encara si presentaran esmena a la totalitat als comptes i que això dependrà de la disposició a negociar que expressi el govern espanyol.
És possible, doncs, un acord de cara a les eleccions? "Ja hem passat pantalla", ha acabat el portaveu del PDECat, Marc Solsona, negant també qualsevol escenari de negociació amb el Partit Nacionalista de Catalunya de Marta Pascal.
Nou logo
Un dels lemes del PDECat de cara a les eleccions i que ja fa temps que difon a través de les xarxes socials és el reclam de "centrar el país". És precisament aquest eslògan el que ha acompanyat Chacón al faristol en la seva presentació com a candidata i, posteriorment, a la roda de premsa del portaveu, Marc Solsona, que també ha presentat el nou canvi de logo del partit. "Estrenem candidata i imatge gràfica del partit. Tenim ganes de créixer i sumar complicitats", ha assegurat Solsona. L'exconsellera d'Empresa vol marcar perfil moderat en termes nacionals i un programa ideològic de centre i centredreta.
L'exconsellera d'Empresa compta amb el suport de l'expresident Artur Mas, tal com va expressar ell mateix en una entrevista recent a l'ARA. Mas també va posar en dubte que el president, Quim Torra, ara inhabilitat, optés per cessar-la a principis de setembre del consell executiu. Una decisió que el PDECat va qualificar de "purga" i va significar un punt de no retorn en la seva decisió de presentar-se en solitari a les eleccions.
JxCat enllesteix el reglament de primàries
Paral·lelament a les decisions que pren el PDECat, la direcció de JxCat té previst enllestir aquest dilluns el seu reglament de primàries, que han de ratificar les bases aquest cap de setmana. Tal com va avançar l'ARA, es perfila un sistema de doble urna: una per escollir el cap de llista a les eleccions i l'altra per triar la resta de la candidatura.
La portaveu del partit, Elsa Artadi, ha assegurat en roda de premsa que les primàries han de servir per escollir el presidenciable i el conjunt de la candidatura, que és on rau -segons Artadi- la dificultat d'elaborar el reglament.
Sobre el paper que pugui tenir l'expresident Carles Puigdemont en la candidatura, la portaveu ha dit que es decidirà un cop s'aprovi el reglament de primàries i ha assegurat que això no està afectant en l'elaboració de les regles de joc del mètode d'elecció de candidats de Junts a les eleccions del 14 de febrer.
Més enllà del rol que pugui tenir Puigdemont –ha de valorar si es vol presentar a les eleccions i en quin lloc–, sembla clar que no serà l'eurodiputat qui es postularà com a candidat efectiu a la Generalitat. En aquest sentit, hi ha diversos dirigents de JxCat que aspiren a ser presidenciables: una de les que té més opcions és la diputada al Congrés Laura Borràs, juntament amb els consellers Damià Calvet, Ramon Tremosa i Jordi Puigneró.