El PDECat encareix el suport a Sánchez
La nova direcció afirma que l’hi posarà més difícil al president espanyol mentre la Moncloa demana responsabilitat
BarcelonaEls efectes més immediats de l’assemblea del PDECat s’han fet notar a la política espanyola. Tot i que ara per ara es tracta d’un posicionament polític que encara no s’ha traslladat als fets, ahir la nova direcció del partit sorgida del congrés del cap de setmana va enviar un missatge clar al president espanyol, Pedro Sánchez: ara li serà més difícil obtenir el suport del PDECat al Congrés de Diputats. Després de la renúncia de Marta Pascal a la direcció del partit -que va tenir un paper clau perquè tirés endavant la moció de censura contra Mariano Rajoy-, ahir, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, la vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras, va respondre un sí taxatiu quan va ser preguntada sobre si la renovació de la direcció influirà en el sentit del vot dels diputats a Madrid. “No perquè hàgim de fer coses diferents, sinó perquè ara estem ordenats, i ens feia falta”, va matisar la vicepresidenta al costat del nou president, David Bonvehí, que ha format tàndem amb Pascal fins a aquest cap de setmana.
Aquesta idea la va abonar més tard la portaveu del Govern, Elsa Artadi, després que el president, Quim Torra, es reunís al Palau de la Generalitat amb la delegada de l’executiu espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. “Sánchez no podria ser president sense el suport del PDECat i ERC, i això es trasllada en el fet que els seus vots ara esdevenen crucials”, va dir la portaveu, que va reclamar als grups independentistes que “facin valdre” els seus vots en funció de la relació Estat-Generalitat.
El PSOE es manté a l’expectativa de les conseqüències del nou rumb del PDECat, si bé no amaga la doble preocupació sobre com afectarà això la distensió amb Catalunya i, sobretot, l’estabilitat del govern de Sánchez. Ahir Cunillera es va mostrar confiada que l’actitud que “inspirarà” els diputats del PDECat al Congrés serà la mateixa que van tenir donant suport a la moció de censura per fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa. “En la mesura que a ells els correspongui, estic segura que prendran decisions per avançar”, va dir, fent una crida a la “responsabilitat”. Fonts socialistes esperen que al partit que ara lidera Bonvehí pesin més les reticències d’alinear-se amb el PP i Cs al Congrés que la voluntat de condicionar l’executiu espanyol, però tenen clar que el vot a la moció de censura no garantia el suport a Sánchez.
D’altres fonts, de fet, temen que el dret a l’autodeterminació i la situació dels presos es converteixin en línies vermelles a l’hora de prestar els vuit vots als socialistes. Una estratègia, afegeixen, que podria servir al PDECat per redoblar la pressió sobre ERC, en plena crisi amb JxCat al Parlament. En aquest sentit, les bases del PDECat també van donar un mandat clar a l’assemblea. En la ponència política, els associats van avalar que, en cas que continuï la repressió i el govern espanyol segueixi negant el referèndum, s’ha de “bloquejar” l’acció de govern a Madrid.
En l’aprovació d’aquesta esmena, presentada al congrés del PDECat per l’assessor a l’Eurocambra Aleix Sarri, hi va tenir un paper clau el portaveu al Senat, Josep Lluís Cleries, que va donar suport públic a la mesura -segons expliquen fonts presents al debat-, mentre que l’actual portaveu al Congrés, Carles Campuzano, hi va expressar més reticències. Caldrà veure en què es tradueix això aquesta setmana al Congrés de Diputats, on hi ha prevista la votació sobre donar llum verda a una administradora provisional per a Radiotelevisió Espanyola i l’ampliació de l’objectiu de dèficit per a les autonomies.
En vista del que pot venir, ahir la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, cridava el PDECat a no escorar-se “cap a espais que són impossibles”. “Si volen trobar resposta als problemes de Catalunya, ells ja saben que el govern d’Espanya és aquí”, va dir la número dos de Sánchez, confiada que la nova situació no impedeixi continuar traçant “línies de cooperació”. Aquest mateix missatge el va traslladar Cunillera a Torra, que -com va voler recordar la delegada- no és del PDECat. En aquest sentit, va transmetre al cap del Govern la voluntat de Pedro Sánchez de “col·laborar” i “d’arribar a pactes” per “solucionar els problemes dels ciutadans”.
Cunillera va demanar als consellers que participin als òrgans multilaterals, com el Consell de Política Fiscal i Financera. El vicepresident econòmic, Pere Aragonès, va avisar fa dies que l’executiu només preveu mantenir relacions bilaterals amb el govern espanyol i ja no va assistir a l’última reunió d’aquest òrgan, que va tenir lloc la setmana passada. “A mi, com a catalana, m’hauria agradat que el conseller hi fos”, va lamentar la delegada. Sigui com sigui, la socialista lleidatana va posar en valor la reactivació de les comissions bilaterals Generalitat-Estat: “És bo que les administracions col·laborem, que parlem entre nosaltres, inclús per dir-nos que no estem d’acord”. A la reunió d’ahir, però, es va evidenciar un cop més la principal discrepància entre governs: “El dret a l’autodeterminació no està recollit a cap Constitució democràtica”, va reiterar Cunillera, i Artadi li va recordar que aquesta afirmació suposa, de facto, “negar l’existència del dret internacional”, on es recull el dret dels pobles a decidir el seu estatus polític.
Full de ruta comú
Malgrat que fins ara el Govern havia descartat per activa i per passiva traçar un full de ruta ordenat com en anteriors legislatures, ahir ERC va reclamar fer-ne un per “fer efectiva la república”. Després de l’assemblea del PDECat, la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, va demanar una “estratègia conjunta per escrit amb la resta de forces independentistes” -segons informa Xavi Tedó -. Més tard, la portaveu de l’executiu català, Elsa Artadi, va recollir el guant i també es va mostrar partidària de teixir una estratègia comuna i de tot el que sigui debatre els fets d’octubre i extreure’n el que es va fer bé i el que es va fer malament. En aquest sentit, el president Torra també es va comprometre a compartir amb els partits i les entitats sobiranistes el contingut que vol exposar en una conferència sobre el futur del Procés al setembre. El clima que hi haurà llavors amb el govern espanyol és una incògnita.