BarcelonaEl Partit Demòcrata Català (PDC) està preparant un "pla integral" per revertir la pèrdua de suports que ha tingut CDC els últims anys a l'àrea metropolitana de Barcelona, un replantejament estratègic que implicarà parlar no només d'independència sinó, sobretot, de polítiques de benestar.
En una entrevista amb l'agència Efe, la coordinadora general del PDC, Marta Pascal, ha reconegut que l'espai que representava Convergència s'ha anat "desdibuixant" al cinturó barceloní, amb la qual cosa una de les seves "prioritats" com a cap visible de la direcció executiva del nou partit serà recuperar el terreny perdut.
"Farem un pla integral molt concret per recuperar el vot a la regió metropolitana", ha dit Pascal, que ha assenyalat que aquesta estratègia començarà a desplegar-se "a partir del setembre". Per a això, la cúpula del PDC ha decidit crear una àrea específica de treball liderada per Xavier Fonollosa, un dels dotze membres de la direcció que encapçala Pascal i alcalde de Martorell, un dels pocs ajuntaments metropolitans en mans dels demòcrates.
Aquest grup de treball coordinat per Fonollosa, ha assenyalat Pascal, haurà de definir un pla per "recuperar centralitat" i "reforçar la presència" del PDC a l'àrea metropolitana. "Farem una ofensiva en tots els àmbits", amb campanyes concretes i diàleg obert amb col·lectius i entitats de la zona per anar teixint complicitats, ha indicat la coordinadora general.
En declivi des del 2012
El declivi convergent a la conurbació de Barcelona ha coincidit amb la posada en marxa del procés sobiranista, el 2012, i amb les polítiques d'austeritat que va aplicar el primer govern d'Artur Mas, una combinació que ha anat erosionant els suports a CDC en el que tradicionalment havien estat feus socialistes.
Aquest retrocés es va visualitzar amb especial intensitat a les eleccions generals del 26 de juny, en les quals CDC es va veure desplaçada fins a la sisena posició a localitats tan significatives com l'Hospitalet de Llobregat (4,06%) o Badalona (6,48%), segon i tercer municipi més poblats de Catalunya.
El mateix va passar a Terrassa (10,44%), Sabadell (11,21%), Mataró (11,83%) o Martorell (9,73%), mentre que en altres municipis de l'extraradi barceloní, com Cornellà, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat o Sant Adrià del Besòs, CDC va caure per sota del 5%, fins a tocar fons a Santa Coloma de Gramenet (2,34%).
Un "pilar fonamental" del mandat de Pascal, la llista a la direcció de la qual es va proclamar guanyadora de les primàries del 23 de juliol, serà la penetració del nou partit en l'antic cinturó roig, un territori menys receptiu als missatges independentistes.
"Això no vol dir que abandonem els nostres graners de vot tradicionals, però el país és molt divers i hem de ser capaços de definir un projecte polític que sigui respectuós tant amb les zones urbanes com amb les zones rurals", ha reflexionat.
El PDC pretén situar-se, ha subratllat Pascal, "en el carril central" de la política catalana, amb "gestos de complicitat al centreesquerra i al centredreta", per convertir-se en un "punt de trobada" que se sustenti en dos pilars: la doble reivindicació d'un "país lliure" i d'un "país que valgui la pena en termes de benestar dels ciutadans".
Per prendre el pols a l'organització i identificar-ne les fortaleses i debilitats, Pascal i el coordinador organitzatiu del PDC, David Bonvehí, s'han reunit en l'última setmana amb els caps comarcals convergents, que els han informat del volum de militants de CDC que ja s'han apuntat al nou partit.
Atraure els militants de l'antiga CDC
Una altra de les prioritats de Pascal serà, precisament, "atraure els militants de l'antiga Convergència que encara no han fet el pas" d'afiliar-se a un PDC que aspira a "una posició de centralitat, a ser majoritari i hegemònic" a Catalunya.
A la tornada del parèntesi estiuenc, el PDC desplegarà una "campanya específica per obrir-se a nous sectors que en algun moment" CDC havia perdut i "buscar noves complicitats amb la ciutadania", ha explicat Pascal, convençuda que el Partit Demòcrata Català ha de mostrar-se com una formació amb "portes molt obertes i parets de vidre", disposada a "sumar" suports.