Paz Esteban, l'exdirectora del CNI que creu que les dones manen millor
El cas Pegasus ha posat aquesta veterana funcionària dels serveis secrets en el punt de mira
MadridNomés deu diputats del Congrés van poder escoltar dijous passat les explicacions de la ja exdirectora del CNI, Paz Esteban (Madrid, 1958), sobre el Catalangate. Tal com ja s'ensumava ha acabat pagant els plats trencats del cas Pegasus una veterana funcionària del CNI de qui no es coneix gaire sobre ella, probablement un fet positiu per a una espia. La seva successora és Esperanza Casteleiro, exsecretària general del CNI entre 2004 i 2008 i ara número 2 de Margarita Robles com a secretària d'estat de Defensa.
Esteban va agafar les regnes de l'organisme oficialment el febrer del 2020, tot i que va exercir de directora en funcions des del juliol del 2019 per la jubilació del seu antecessor, Félix Sanz Roldán. Es convertia així en la primera dona a dirigir una casa que el segle passat estava pràcticament reservada a homes i militars. "Nosaltres som més properes, més empàtiques, més comprensives, obrim més el focus. Ni ens falta fermesa, ni decisió ni valentia", deia a la periodista Pilar Cernuda, segons relata al llibre No sabes nada de mí: cómo son las espías españolas. Emilio Alonso Manglano va començar a renovar la institució els anys 80 arran de l'intent de cop d'estat del 23-F i Esteban hi va recalar el 1983, quan s'estava preparant les oposicions d'arxius i biblioteques després de graduar-se en filosofia i lletres. Segons el que s'ha publicat, un familiar li va oferir entrar a un ministeri, que va resultar ser el Cesid, reconvertit el 2002 en l'actual CNI.
La veterana funcionària no va actuar com a agent al terreny, sinó que es va especialitzar en intel·ligència exterior i va començar elaborant informes sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN abans del referèndum del 1986. També se li atribueixen dossiers sobre terrorisme a compte de l'11-S i l'11-M, un atac a l'estació d'Atocha que ni els cossos i forces de seguretat de l'Estat ni el CNI van evitar. Segons s'ha sabut amb posterioritat, els serveis d'intel·ligència van fer un avís pocs dies abans dels fets i el seu exdirector Alberto Saiz ha afirmat que si José María Aznar va acusar ETA va ser perquè, probablement, així ho va apuntar el CNI.
De confiança de PP i PSOE
De la mà de Félix Sanz Roldán, persona de confiança de l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, Esteban va ser nomenada secretària general de l'organisme el juny del 2017. En aquella etapa el CNI va passar a dependre orgànicament del ministeri de la Presidència de l'últim govern de Mariano Rajoy. Amb l'arribada del PSOE al govern, va comptar amb el suport de Margarita Robles, fet que posa de manifest el seu perfil tècnic i no de confiança de cap partit. "He de reconèixer, ministra, que el teu suport al llarg d'aquests set mesos en què he desenvolupat el càrrec de directora interina, la teva consideració cap al centre i la defensa permanent que en fas, li han donat a l'organització tranquil·litat per recórrer amb normalitat aquesta etapa excepcional que hem travessat", va dir quan va ser ratificada el 2020.
El CNI havia passat per una etapa tèrbola a compte de l'escàndol de les clavegueres de l'Estat que tenia com a protagonista l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo, arxienemic de Sanz Roldán. En aquell discurs, Esteban també va mencionar els reptes de transformació digital de l'organisme que s'havien posat en marxa un any enrere. Precisament, en una de les poques intervencions públiques que ha fet, el 2019 va pronunciar una conferència sobre la ciberseguretat, el principal desafiament contemporani dels serveis d'intel·ligència. Prometia un llarg camí de canvis i adaptacions al CNI sota un lideratge que ara s'ha vist truncat.