Patinades polítiques de 'trending topic'

Les xarxes socials, arma de doble tall per als polítics

M.c.
23/07/2013
2 min

BarcelonaLa xarxa japonesa és un art de caça massiva i no selectiva d'ocells. Es practica amb una xarxa molt fina que es col·loca en posició vertical en un lloc estratègic pel qual passen les aus per alimentar-se o per refugiar-se. És pràcticament imperceptible per als ocells, indistintament de l'espècie, que hi queden atrapats així que hi topen. El cas del número dos de la Marca Espanya, Juan Carlos Gafo, fulminat dissabte hores després d'insultar els catalans al seu compte a Twitter, ha mostrat un cop més que les xarxes socials poden actuar com autèntiques xarxes japoneses que ho atrapen tot si el seny no guia la piulada.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El de Gafo, però, no és ni de bon tros un cas aïllat, malgrat que ell n'ha pagat un preu excepcionalment elevat. Les xarxes socials han estat una mina de problemes per a representants públics. Sense anar més lluny, va ser una fotografia penjada a Facebook que va delatar la participació de la delegada del govern espanyol a Catalunya, la sempre controvertida María de los Llanos de Luna, en l'homenatge a la hitleriana División Azul.

A l'antologia de patinades monumentals a les xarxes socials hi figurarà un espai privilegiat per a aquesta piulada de Xavier García Albiol, alcalde de Badalona, del setembre de 2011: "En breus minuts, batuda de la Guàrdia Urbana en zona conflictiva. Prostitució i drogues. Posant ordre a Badalona!!!!" Els comentaris de resposta a Albiol, lluny de valorar-ne la transparència, esdevenien mofa i equiparaven l'alcalde del PP amb Torrente. A la ministra de treball, Fátima Báñez, li va fer passar un mal tràngol una piulada: "He obtingut 5.390 punts a Bubble Shooter Adventures! ¿Pots millorar-ho?" La piulada apareixia al time line de Báñez ni més ni menys que en el moment que Rajoy explicava el rescat bancari al Congrés.

#ToniCantoNews, el mite

Però si a Twitter hi ha un personatge que mereixeria capítol propi a l'antologia de les patinades a les xarxes socials, és el diputat Toni Cantó. És autor de perles com "La major part de les denúncies per violència de gènere són falses. I els fiscals no les persegueixen" o "¿Sabien que la UE paga 2.300 euros per cada denúncia per maltractaments? Des del 2004 han entrat així 2.080 milions", entre moltes altres. Per cert, Cantó és portaveu d'UPyD a la comissió d'igualtat del Congrés. I no, cap de les seves dades és certa.

stats