El bon pastor Oriol i la paràbola de l'ovella esgarriada

Barcelona"Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se n'hi esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l'esgarriada?" (Mateu 18:12). Sí. És la paràbola de l'ovella esgarriada, molt útil per explicar l'actual moment polític. Ara hi tornarem, però, de moment, deixem-la aquí i expliquem el context.

Si Jesús hagués nascut a Besalú, posem per cas, l'any 1980, i no a Betlem aviat farà 2.013 anys, seria d'esquerres, independentista i indignat . Crist hauria acampat a la plaça Catalunya amb els del 15-M i potser l'haurien atonyinat els Mossos. Podeu pensar que escric una blasfèmia, però és el que van venir a dir ahir dos respectables representants de l'esquerra catalana com l'exministre socialista Joan Majó i el president d'ERC, Oriol Junqueras, a l'auditori de la Facultat de Comunicació de Blanquerna, que ahir va cloure el cicle Viure la fe des de... , organitzat per la Fundació Joan Maragall, amb aforament esgotat i no pas per alumnes.

Jesús seria, doncs, un revolucionari que, segons Majó, es va fer seva, uns segles abans, la proclama de la Revolució Francesa -"Llibertat, igualtat, fraternitat"-, reconvertida en "Llibertat, equitat, solidaritat". Un missatge que, segons l'exministre, va significar "una ruptura històrica". I, malgrat que les actuals Constitucions occidentals recullen aquests valors, com que una cosa és la proclama i una altra la pràctica, vista la hipocresia, un cristià "ha de ser antisistema". "Crist està a favor dels pobres i no dels poderosos i no defensaria els excessos de la llibertat" econòmica, que van conduir a la crisi.

I ja tenim Jesús a la plaça Catalunya cridant "The broquil is over" i protestant contra la banca i els partits. El debat és etern. Però Majó va respondre al dubte al més pur estil de la nova línia jesuïta de Jorge Mario Bergoglio: "Entenc molt més que un cristià sigui d'esquerres que de dretes i no accepto que un cristià em digui que és de dretes perquè és cristià".

I a aquestes altures va aparèixer Oriol Junqueras des dels arxius secrets del Vaticà, però vestit metafòricament amb roba hippy i cantant I'd like to teach the world to sing amb un refresc de cola a la mà -també metafòric-, per proclamar que ell fa política "per fer un món millor" i que "es pot fer política i construir amor". I estava tan posat en el seu paper de bon pastor que -recorrent a la paràbola inicial d'aquesta contracrònica, que el moderador Joan Rigol havia posat sobre la taula- va deixar anar la metàfora política que la parròquia, mai tan ben dit, estava esperant: "La meva feina no és tenir controlades 99 ovelles, sinó procurar que cap es perdi pel camí i tenir la mà estesa per recollir el que es despenja, fins i tot quan té la culpa de despenjar-se".

El problema és que aquesta és una metàfora inquietant, perquè ja no se sap si l'ovella esgarriada és ICV, és la CUP, és CDC o és UDC. O és la mateixa ERC. En el consens que es busca per a la pregunta, la data i el mètode, quina ovella s'ha esgarriat cap a la muntanya? Quin és el consens que vol refer el bon pastor Junqueras? ¿El que votin les 100 ovelles o el que li dicta la consciència? Perquè, si és així, va deixar clar el següent: "Si un dia em trobo que la meva consciència cristiana entra en contradicció amb la meva acció política, primer és la consciència". Les "conviccions", en va dir després.

Sort que Majó va sortir al rescat i va dir que l'actual procés no hauria de ser una lluita pel poder, sinó la gestió d'un conflicte. I això, va dir, es fa millor amb els focus apagats que telegrafiant les negociacions. Així es fa menys evident qui ha cedit en les seves conviccions, cristianes, paganes o polítiques, i totes les ovelles poden tornar al ramat sense vergonya. Mentrestant, tenen tres setmanes de marge per anar pasturant per la muntanya.