Pastor rebaixa la duresa amb Torra sense consultar Casado ni Sánchez
Acceptaria rebre el president al Congrés sense una votació, tot i que no té el vistiplau del líder del PP
Madrid / BarcelonaLa possibilitat que Quim Torra acabi defensant el referèndum d’autodeterminació al Congrés de Diputats espanyol va guanyar força ahir després que la presidenta de la cambra baixa espanyola, Ana Pastor –que dimarts havia llançat la invitació–, acceptés la possibilitat que el debat protagonitzat pel president de la Generalitat no hagués d’acabar en votació. Fonts pròximes a Pastor –la principal autoritat pública de l’Estat amb carnet del PP des que Mariano Rajoy va perdre el govern espanyol– van explicar que, a diferència del 2017, quan el president espanyol va convidar Carles Puigdemont al Congrés només si se sotmetia a votació, ara estarien disposats a estudiar altres opcions.
Les mateixes fonts també van remarcar que la proposta de Pastor era a títol personal i no havia sigut consultada amb Pablo Casado, que ha mostrat una actitud més dura contra l’independentisme des que va arribar a la presidència del PP. De fet, la proposta va agafar dimarts a contrapeu una part del PP, que no se la va fer seva, i fonts populars van explicar ahir a l’ARA que les paraules havien generat malestar en l’actual direcció de la formació conservadora, concentrada a marcar perfil dur per no perdre el pas respecte a Albert Rivera. Caldrà veure si Pastor, que està actuant com a vers lliure en aquesta qüestió, serà capaç d’imposar el seu criteri sobre el format de la compareixença de Torra fins al final o si Casado, poc partidari de les negociacions amb el Govern, li posarà límits. Ahir fonts del seu entorn afirmaven que “la presidenta del Congrés no ha de demanar permís per llançar propostes”. De moment, segons aquestes fonts, les principals reticències les ha trobat al govern espanyol: “Consideren que el diàleg ha de ser només seu”.
Torra es va mostrar ahir obert a anar a la cambra baixa per “parlar del projecte de República i dels presos polítics i exiliats”, però va advertir que no acceptarà cap “humiliació”. “Quan em conviden a sopar a algun lloc sempre intento esbrinar si hi vaig com a convidat o com a primer plat”, va dir en to sorneguer el president en una entrevista a Catalunya Ràdio. I és que Rajoy havia dissenyat la invitació al Congrés a Puigdemont com una manera de desactivar l’argument de les mancances democràtiques de l’Estat i sabent que faria passar el corró de la majoria contrària al dret a decidir del Congrés espanyol per sobre de la proposta de referèndum de l’expresident.
Les normes per comparèixer
De moment, però, l’entorn de Torra prefereix no pronunciar-se sobre la viabilitat d’acabar acudint al Congrés, ja que el president vol abans tenir concrecions sobre com seria el format. Ahir fonts pròximes al cap de l’executiu consultades per l’ARA afirmaven que, a part de negar-se a una votació, tampoc acceptarien comparèixer en comissió. A més, ahir criticaven les formes de la presidenta del Congrés: “Fer una proposta a través dels mitjans de comunicació no és la manera”. D’altra banda, fonts del PDECat a Madrid adverteixen que el reglament del Congrés no preveu compareixences al plenari sense votació. “No hi ha precedents”, asseguren. I en aquest sentit recorden la del llavors lehendakari Juan José Ibarretxe, que hi va anar per defensar una proposició de llei per fer una consulta a Euskadi. O la dels diputats Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA) el 2013, que van acudir a Madrid per demanar la delegació de competències a la Generalitat per convocar un referèndum. Tot i l’escepticisme, a les files del PDECat remarquen que amb “voluntat política” tot és possible.
Malgrat la seva predisposició, la presidenta del Congrés també posa límits: no vol que sigui Torra qui dicti les normes de la compareixença. Segons les fonts del seu entorn, Pastor posa com a condició que hi hagi un “debat real” a la cambra i que el cap de l’executiu escolti els arguments dels partits estatals i hi respongui. És a dir, que no pretengui només exposar la seva idea, com en la conferència de dimarts al Teatre Nacional de Catalunya. “Que proposin una idea i l’estudiarem”, van dir ahir aquestes fonts, que deixen la pilota sobre la teulada de la Generalitat per proposar una fórmula. Mentrestant, des de Barcelona defensaven que la responsabilitat és de Madrid: “No hem rebut cap petició formal”.
Arribar “lluny” com Puigdemont
I és que, malgrat la bandera del diàleg que exhibeix en aquest cas Pastor però també el PSOE i la Generalitat, els retrets continuen. Des de Brussel·les, després de reunir-se amb el grup de JxCat, Torra va comparèixer amb Puigdemont i va avisar l’Estat que “amenaçar” amb el 155 no era la “millor manera de començar” –en al·lusió a les contínues referències que hi fan el PP i Cs però també Pedro Sánchez–. I, a més, va tornar a posar sobre la taula la desobediència (retòricament): Torra va dir que estava disposat a arribar “tan lluny” com Puigdemont, i que el seu límit era el que decidís el Parlament. Fins i tot a Catalunya Ràdio va insinuar que en funció de l’escenari després de la sentència de l’1-O es podria plantejar obrir les presons. Unes declaracions que ell mateix va matisar més tard a Brussel·les, descartant-ho. És en aquest punt que Sánchez, des de Suècia, va reaccionar amb un altre avís: “Les sentències cal acatar-les”.
Mentre Pastor llança la seva proposta, la Moncloa i la Generalitat continuen navegant entre les aigües del diàleg i la confrontació.
