Què ha passat a Navarra? De feu de la dreta a domini progressista

BarcelonaNavarra era un territori dominat per la dreta fins que el 2015 el panorama polític va canviar de dalt a baix i va arribar la primera presidenta nacionalista de la història, Uxue Barkos (Geroa Bai-PNB), amb consellers nomenats per Bildu, però s’ha acabat de consolidar amb la socialista María Chivite, que ha estat investida aquest dimarts per segon cop seguit amb un pacte de govern amb els nacionalistes centristes, Zurekin (òrbita de Podem) i l’abstenció de Bildu. En el debat d'aquest dilluns Chivite va dir que la dreta “haurà de fer autocrítica” perquè està aïllada i va aclarir que no hi hauria “agenda sobiranista”, mentre Bildu va lamentar “manca d’ambició” tot i el compromís de responsabilitat. La dreta regional espanyolista de la Unió del Poble Navarrès (UPN) va lamentar que aquest és un “govern de retrocés”.

Fins al 2015, UPN i la UCD havien acumulat 28 anys de presidència, mentre que el PSOE només n’havia tastat vuit. El regnat d’UPN va encadenar 19 anys seguits, però només va aconseguir la majoria absoluta dues vegades sumant amb altres partits de dretes (la legislatura del 1995 i la del 2003); des de l’any del canvi, els conservadors no ensumen el poder gràcies a l’aliança entre els nacionalistes i l’esquerra. A més, en els comicis estatals del 23-J, hi va haver una aclaparadora victòria dels de Sánchez, seguits per Bildu. ¿Com ha pogut haver-hi un canvi polític tan gran? ¿Era Navarra una terra d’esquerres sense saber-ho?

La clau per entendre-ho la tenen el PSOE i Bildu, la fi del terrorisme d’ETA i els comicis autonòmics del 2015. Álvaro Baraibar, professor d’història moderna de la Universitat Pública de Navarra i expert en política navarresa, explica que el moment del canvi estratègic del PSOE va ser el 2015, quan els seus diputats, sumats als d’UPN, no arribaven a la majoria absoluta, mentre que el nacionalisme basc sí que sumava amb Podem. “Tradicionalment, els socialistes no s’han alineat amb els nacionalistes i partits d’esquerres” per una qüestió identitària, ja que “s’entenien amb UPN” per defensar que Navarra és part d’Espanya, no pas d’Euskal Herria, però els resultats electorals els van acabar d’empènyer. Recorda que la posició habitual socialista era facilitar el govern d’UPN i col·laborar-hi, i fins i tot van entrar al govern el 2011, però això “els va perjudicar i va haver-hi un vot de càstig”. En termes de vots, en la majoria de conteses electorals entre el 50% i el 60% de vots anaven a l’esquerra o el nacionalisme, però els acords entre ells no es preveien.

La fi del terrorisme va contribuir a capgirar el tauler polític i a “normalitzar Bildu”, que al seu torn va assajar un “gir pragmàtic” i un tarannà “dialogant” que ara els porta a col·laborar en la governabilitat de l'Estat, lluny de la confrontació d’Herri Batasuna. “El tomb polític no ha estat un canvi social ni electoral, sinó del posicionament dels diferents partits”, assegura Baraibar, alhora que sosté que es consolida l’entesa entre dos espais forts a Navarra: el nacionalista basc i l’esquerra estatal.

La batalla electoral

Baraibar recorda la disputa de les banderes basca i navarresa pel conflicte entre identitats espanyolistes i a favor de la unió amb Euskadi, i destaca el canvi del nacionalisme: “Ja accepta que Navarra és un subjecte polític propi i no pas una simple província d’Euskal Herria”, així com la bandera navarresa com a “complementària a la basca”. Aquesta visió “plural”, que té com a pilar fonamental la defensa de l’euskera, ha facilitat les coses. 

Històricament, no hi ha hagut grans transvasaments de vot entre blocs. Respecte al 2019, les variacions són mínimes i només hi ha hagut reequilibris dins dels blocs: el PSOE ha recuperat vot de Podem i Bildu ha pres suports a Geroa Bai, a qui ha avançat. Actualment, la dreta espanyolista té 20 diputats i el 39,6% de vots sumant UPN (28%), PP i Vox. L’esquerra estatal aglutina 14 diputats i el 26,7% dels suports, mentre que el nacionalisme basc té 16 diputats i el 30,4% dels vots (9 escons de Bildu i 7 de Geroa Bai). En les estatals del 23-J l’eix d’esquerres i nacionalista va arribar al 60,44% dels suports: es va combinar el vot útil al PSOE (27,38%) i Sumar (12,8%) amb el de Bildu (17,31%). “Hi ha hagut gent de Geroa Bai que ha votat Bildu; fa uns anys amb ETA no hauria passat”, diu Baraibar.