Crisi de Sumar

Què passarà amb Sumar després del "pas al costat" de Yolanda Díaz?

El partit nomena una direcció provisional amb quatre membres de l'actual executiva, però manté la vicepresidenta com a cara visible

Reunió del grup coordinador de Sumar amb Yolanda Díaz
4 min

MadridLa renúncia de Yolanda Díaz l'endemà del 9-J com a líder de Sumar però no com a vicepresidenta segona del govern espanyol ha generat confusió els últims dies i ha deixat moltes incògnites sobre el futur d'aquest projecte, que encara s'està bastint i que s'ha construït fins ara al voltant de la figura de Díaz. La ministra de Treball el va començar a impulsar durant l'anterior legislatura, després que la sortida de Pablo Iglesias de l'executiu la situés com a líder de facto de l'espai a l'esquerra del PSOE, per molt que no encapçalés cap dels partits que van concórrer plegats a les anteriors generals sota el paraigua d'Unides Podem (UP). "He estat quatre anys sent ministra sense tenir un espai polític", va dir aquest dijous Díaz en una entrevista a TVE per justificar que mantingui el càrrec institucional tot i deixar de tenir el títol de coordinadora general de Sumar. L'objectiu, va dir, és centrar-se en l'acció de govern i facilitar un "procés de reflexió" de l'esquerra. En què s'ha de convertir Sumar? Quin paper ha de tenir Díaz? Hi pot tornar a tenir cabuda Podem?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

D'entrada, Díaz va plantejar que Sumar fos un "moviment ciutadà" que transcendís "les sigles i els partits" i que servís per reimpulsar i reorganitzar un espai polític en declivi. Ho va haver d'aparcar aviat, quan la convocatòria anticipada del 23-J la va portar a accelerar-ho tot i crear un partit "instrumental" sota el nom de Sumar, des d'on va aglutinar tant les formacions que ja havien concorregut sota les d'UP com noves aliances amb Compromís, Més Madrid i candidats independents triats per ella. Després d'aquells comicis, en què la candidatura va aguantar el tipus i va aconseguir entrar al govern espanyol, Díaz va fer un pas més i va optar per dotar Sumar d'una estructura permanent. El moviment ciutadà reconvertit en coalició electoral va passar a ser el 23 de març una organització política amb estatuts, aprovats en una assemblea fundacional que la va proclamar coordinadora general. A partir d'aquell moment, Díaz va passar a compaginar oficialment el lideratge orgànic d'un partit amb el de l'espai polític.

Ja des d'un primer moment la iniciativa de Díaz va generar tensions amb els partits preexistents, en especial amb Podem, que fa mesos que es va esborrar de Sumar. En els últims temps les tensions han anat en augment amb la resta, que retreuen a Díaz que els estigui minimitzant. De fet, abans de les europees Sumar ja va haver de paralitzar la integració dels partits de la coalició a la seva direcció orgànica, a la qual reservava un 30% dels llocs. Compromís va decidir des d'un inici quedar-ne fora i Més Madrid i Esquerra Unida ho van deixar en standby. Els mals resultats de les europees, que els han deixat sense representació després que Díaz els relegués al quart i cinquè lloc de la llista, fa que els dos partits estiguin qüestionant en què s'ha de convertir Sumar i rebutgin que la vicepresidenta continuï tenint tant poder de decisió.

Un partit més

El nou líder d'Esquerra Unida, Antonio Maíllo, va sentenciar dilluns, després de la dimissió de Díaz, que Sumar "està superat" com a "espai aglutinador" i va demanar obrir una "nova etapa" en què sigui "un actor més". "Els partits no estarem sota un paraigua de res", ha insistit aquest divendres a RNE. La líder de Més Madrid i ministra de Sanitat, Mónica García, parla en termes similars, distanciant-se del "procés de reflexió" que ara obre Sumar, i el situa com un partit més de la coalició formada amb altres com el seu, que ja tenen "arrelament territorial". Des de Compromís mantenen que Sumar no s'ha de desplegar en territoris on ja hi ha forta implantació d'altres partits de la coalició i limiten la seva vinculació a les cites electorals. Mentre no hi hagi nous comicis a la vista, se'n mantenen al marge. Els comuns, els principals valedors del projecte de Díaz, s'han mantingut en silenci aquests dies sobre el futur de Sumar. Enmig del debat, reuneixen aquest dissabte el seu consell nacional.

De moment la vicepresidenta del govern espanyol continuarà sent la cara visible de Sumar i no deixarà de formar part dels seus òrgans, encara que no els lideri formalment. Ho va subratllar ella mateixa 24 hores després de dimitir. El grup coordinador de Sumar, que són el 70% de la direcció que sí que es va nomenar a l'espera de la integració dels partits, va aprovar aquest dijous a la tarda constituir una direcció interina formada per quatre persones afins a Díaz, de l'actual executiva. Són Elizabeth Duval, Txema Guijarro, Lara Hernández i Rosa Martínez. Tenen l'encàrrec "d'obrir un procés de debat i diàleg intern i amb les organitzacions que formen part de la coalició Sumar" per respondre a aquestes qüestions.

Per ara el que sembla clar és que Díaz deixa un càrrec sense perdre ascendència sobre el projecte i que ho tindrà complicat per convertir Sumar en el que havia projectat a l'assemblea fundacional de fa només dos mesos i mig. A Podem es miren aquesta crisi com a espectadors des de la barrera després que, en el seu cas, el 9-J els hagi brindat una oportunitat de mantenir-se en el tauler de joc. L'endemà del nomenament provisional, Díaz ha volgut deixar clar davant dels mitjans el seu canvi de rol i ha rebutjat respondre preguntes relacionades amb Sumar. "Aquesta missió correspon ara als partits de la coalició", ha dit, limitant-se a respondre afers relacionats amb la seva "agenda institucional".

stats