La nova legislatura catalana

Què passa quan totes les institucions que et governen són del mateix partit?

Les institucions del 60% dels catalans estan presidides exclusivament per socialistes

4 min
Pedro Sánchez amb Salvador Illa, Jaume Collboni i Lluïsa Moret ahir a Barcelona.

BarcelonaNo és inèdit, però feia anys que no passava. Com durant els tripartits, el PSC ha aconseguit que, simultàniament, el PSOE governi a l’Estat espanyol, i ells manin a la Generalitat. El poder socialista a Catalunya és ara un dels més grans des de la recuperació de la democràcia, tenint en compte el poder municipal. De fet, són majoria els catalans que són governats només per socialistes. És el cas de gairebé 4,8 milions de ciutadans, prop del 60% dels catalans.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Per exemple, un ciutadà de Sabadell (Vallès Occidental) té Marta Farrés com a alcaldessa, Salvador Illa com a president de la Generalitat i Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Com a Barcelona o a Cervera. Tots socialistes. En el cas dels ciutadans de la demarcació de Barcelona, se li ha de sumar també la presidència de la diputació, mentre que a les de Lleida i Tarragona la presidència és per a ERC però el PSC forma part del govern. Només a Girona no hi són.

Població que governen els alcaldes de cada partit
En nombre absolut sobre el total de Catalunya

El PSC té l’alcaldia a 128 municipis. Governen sobre una gran part de la població catalana i, tot i que només en el 14% dels municipis tenen l’alcaldia, són majoritàriament municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, els més poblats. De fet, en 41 de les 68 ciutats amb més de 20.000 habitants que té Catalunya hi ha un alcalde del PSC. No és el cop que més alcaldies han tingut: el 2003 en van aconseguir 221 i el 2007 fins a 276. Què implica, per al país i per al PSC, l’acumulació de tant poder institucional en mans d’un mateix partit?

Consens en les polítiques

Que hi hagi el mateix partit governant a tot arreu té un vessant positiu. D'entrada, en l'estabilitat del sistema i el consens en l'orientació de les polítiques. El politòleg i consultor de l'agència Neula, Eli Gallardo, assegura que "permet dur a terme un programa aprovat pel partit en congressos i executives", ja que són compromisos amb consens dins de la formació. En aquesta línia, Andreu Paneque, politòleg i professor a la Universitat Oberta de Catalunya, assenyala que la conjunció "afavoreix la facilitat en els traspassos de competències i la cooperació entre els governs que fa que es puguin complir els compromisos electorals". Per exemple, si Illa ha promès millorar infraestructures com els trens, Sánchez pot invertir en Rodalies i és més fàcil que Illa compleixi. Amb un govern de signe contrari, seria més complicat.

Gallardo encara apunta un altre element important, sobretot per a una formació amb rodatge com és el PSC: "Serveix per preparar quadres polítics i fer canvis de llocs dins de les institucions, formar gent per tenir-la amb experiència", cosa que bateja com "una segona formació". També creu que pot "integrar i dur a terme el credo dins el partit": "Participar dels actes polítics i de les idees implica més orgànicament, serveix per consolidar gent internament", sosté. Paneque recorda que en els partits actuals hi ha "pocs quadres", perquè tenen relativament pocs militants. Amb tot, si hi ha un partit capaç de fer-ho, diu, és el PSC. La professora de dret públic de la Universitat Abat Oliba, Ada Garriga, per la seva banda, adverteix que haver de fer front a tant poder comporta també "una gran responsabilitat" i que, "tal com guanyes el poder a les urnes, pots perdre'l".

Garriga apunta també a l'acceleració dels tràmits administratius amb govern que estaran "alineats": "Es poden desbloquejar moltes polítiques i accelerar el traspàs de competències", comenta. En paral·lel, la idea que les institucions "governen a l'uníson", creu el professor de ciència política de la UAB Marc Guinjoan, s'incrementa en aquests casos, i s'intenta demostrar una imatge d'un partit "solvent", sobretot 14 anys després que el PSC hagi tornat a accedir a la Generalitat. A més, en aquest cas el govern espanyol pot estar interessat que tot rutlli i això es pugui traduir en concretar "avenços en autogovern i finançament", sobretot ara que la bossa de vots al Principat és clau per al PSOE. És en aquest sentit que s'entén la dinàmica del pork barrel (concentrar la despesa en territoris que puguin ser claus per al partit en futures eleccions), segons Guinjoan.

Poca rendició de comptes

Però no tot són flors i violes. Guinjoan assevera que tot plegat també comporta una "baixa capacitat de negociació" i cal tenir present que "el retiment de comptes pot ser mínim" i també les querelles per invasió de competències –que acaben comportant invasió estatal de l'autogovern–, i fins i tot que a llarg termini es pot consolidar una "rigidesa normativa". És el que creu que succeeix en diversos municipis metropolitans. Paneque concorda amb aquest diagnòstic, però afegeix que aquesta circumstància pot fer que l'oposició a Salvador Illa es faci més aviat al Congrés dels Diputats que no pas al Parlament: "Seran vasos comunicants", pronostica.

D'altra banda, Gallardo assenyala que "els interessos de cada institució moltes vegades pesen més que el partit". També pot ser un inconvenient interpretar que, com que es tracta del mateix partit, això indueixi a "una relaxació", mentre que "sovint hi ha assumptes que no es resolen per qüestions burocràtiques". I, sobretot, els menors controls entre administracions poden deixar la porta oberta a xarxes clientelars o irregularitats. Per exemple, esmenta el cas de doble sou per a Núria Riera (PP) al govern balear i el Consell de Mallorca, per a dues administracions, que no va ser censurat fins que va aparèixer a la premsa. Garriga, tot i admetre que pot passar i que "cal estar vigilant", recorda que el sistema democràtic ofereix moltes vies de control: "Sempre es pot recórrer als tribunals, fer una moció de censura...".

stats