Què passa a la resta de comunitats si no hi ha candidat a president?

BarcelonaEl president del Parlament, Josep Rull, ha activat aquest dimecres el rellotge cap a una repetició electoral: els grups parlamentaris tenen fins al 26 d'agost per intentar arribar a un acord per investir un president de la Generalitat. Ni Salvador Illa ni Carles Puigdemont han volgut fer el pas endavant per sotmetre's a un debat d'investidura sense tenir els suports suficients, de manera que de moment Catalunya no té candidat a la presidència. Què passaria en una situació similar a les altres autonomies?

Quan comença el compte enrere dels dos mesos?

A la majoria de comunitats autònomes el rellotge comença a comptar des que es fa un primer debat d'investidura, però hi ha algunes excepcions. Ho són Astúries i també el País Basc. En aquests dos territoris el compte enrere cap a una repetició electoral comença quan es fa el ple de constitució del Parlament. Això vol dir que els tempos cap a una investidura són relativament més curts, perquè no cal esperar que es convoqui un primer ple d'investidura. En el cas català, el president del Parlament té 10 dies després del ple de constitució per proposar un candidat a la presidència de la Generalitat –després de la ronda de consultes amb els grups–, però la llei 13/2008 no posa per escrit cap termini per convocar un ple en cas que cap candidat vulgui fer el pas. Ara bé, amb la convocatòria d'un acte equivalent com el d'aquest dimecres s'intenta posar límits a aquesta indefinició de la llei.

Qui proposa els candidats?

A Catalunya és el president del Parlament qui exerceix les funcions de cap d'estat al Congrés, és a dir, qui proposa el candidat a la investidura. Ho explicita l'informe que van elaborar Joan Ridao, com a lletrat major del Parlament, i Xavier Muro, com a secretari general de la cambra, el 28 de setembre del 2020 arran de la inhabilitació de l'expresident Quim Torra. A diferència de la llei catalana, al País Valencià l'Estatut d'Autonomia estableix específicament que el president de les Corts Valencianes ha de "prioritzar" el candidat que hagi obtingut un "major suport" per part dels grups polítics durant la ronda de consultes.

Ara bé, no a totes les comunitats autònomes passa el mateix. A Astúries, per exemple, el president del Parlament no té marge: ha d'acceptar tots els candidats que es proposin –necessiten com a mínim l'aval de cinc diputats–, que es poden sotmetre a un debat d'investidura encara que hi hagi diversos candidats. Passa el mateix a Euskadi: el candidat que obtingui majoria absoluta en el primer debat serà elegit president, i si ningú obté els vots en primera ronda es convoca una segona votació en què serà elegit qui obtingui més vots. En el cas asturià s'especifica que només es podran sotmetre a la segona votació els dos candidats que hagin obtingut més vots en el primer debat, mentre que en el cas basc no s'especifica.

Sempre desemboca en una repetició electoral?

A totes les legislacions autonòmiques, un cop s'esgota el termini de dos mesos per intentar investir un president, la conseqüència immediata és la convocatòria electoral. Però hi ha una excepció. A Castella-la Manxa l'Estatut d'Autonomia estableix que si no s'aconsegueix investir un president per majoria simple –després del primer debat d'investidura, en què es requereix majoria absoluta, la resta de votacions es poden superar amb més vots a favor que en contra–, queda "automàticament designat" el candidat del partit que té més escons. S'evita, d'aquesta manera, una repetició electoral. Tot i això, queda en l'aire la governabilitat posterior.