Què passa si ni Puigdemont ni Illa volen presentar-se a la investidura del 25 de juny?
Rull podria fer un "acte equivalent" a una votació d'investidura fallida per activar el compte enrere dels dos mesos fins a la convocatòria de noves eleccions
BarcelonaExceptuant el 2018, en ple 155 a Catalunya i després de la proclamació de la independència, el procés d'investidura al Parlament sempre es produïa de la mateixa manera: deu dies hàbils després de l'elecció de la mesa, la presidència de la cambra proposava un candidat i es feia el ple d'investidura. I, si la votació era fallida, s'activava el compte enrere de dos mesos fins a la convocatòria automàtica d'eleccions. Ara bé, què passa si a priori cap candidat vol anar a la primera investidura perquè no té els vots assegurats? ¿Josep Rull podria estalviar-se nomenar algú si ni Salvador Illa ni Carles Puigdemont volen intentar-ho d'ara al 25 de juny?
Fonts parlamentàries admeten que és una decisió exclusiva del president del Parlament i que, en aquest sentit, Rull té marge de maniobra. És ell qui interpreta el grau de suport a un candidat i, en última instància, qui decideix si el proposa. Només hi ha un precedent, però, a què es podria agafar per no proposar ningú i alhora evitar el bloqueig institucional: fer un "acte equivalent" a una investidura fallida i engegar el rellotge dels dos mesos fins als nous comicis. Un període en el qual es podrien intentar tantes investidures com es volgués si hi ha candidats que volen intentar ser escollits pel ple més endavant.
A Catalunya aquest escenari només s'ha produït un cop, l'any 2020, amb la inhabilitació de Quim Torra. En aquell moment no hi havia cap candidat que volgués intentar ser escollit i el llavors president del Parlament, Roger Torrent, amb l'aval dels lletrats, va fer l'anomenat "acte equivalent": és a dir, va resoldre que no hi havia presidenciable i començava el termini de dos mesos per convocar noves eleccions, que van ser el 14 de febrer del 2021.
Informe del Consell d'Estat
En aquell moment els lletrats van avalar aquesta via seguint un dictamen del Consell d'Estat. Aquest organisme és qui va idear aquest mecanisme a petició de l'Assemblea de Madrid l'any 2003, quan el president de la cambra els va consultar què fer davant la impossibilitat de proposar cap candidat. "A judici del Consell d'Estat [...] la falta d'un candidat que estigui disposat i en condicions de sol·licitar i obtenir la confiança de la cambra és d'efecte equivalent a una votació fallida", diu aquell dictamen per justificar no fer cap ple en els dies següents a la constitució del Parlament i activar igualment el compte enrere fins als nous comicis. I també estableix un procediment: el president del Parlament ha de comunicar al ple de manera "raonada" que "no està en condicions de proposar cap candidat a la investidura". Només afegeix que també recau en qui lidera la cambra impulsar totes les actuacions per intentar tenir una proposta de candidat.
Aquesta doctrina va ser assumida pels lletrats del Parlament en un informe del 28 de setembre del 2020 signat per Joan Ridao, llavors lletrat major, i Xavier Muro, secretari general. "Si el president del Parlament considerés que no hi ha cap candidat en condicions reals d'obtenir el suport per resultar investit, hauria de materialitzar sense demora un acte equivalent a la investidura fallida per tal d'evitar entrar en un període d'incertesa i bloqueig institucional, incongruent amb el sistema parlamentari", concloïa l'escrit, que establia que això s'havia de materialitzar amb una resolució del mateix president de la cambra "raonada" i publicada al Butlletí Oficial de l'Estat.
I com queda el retorn de Puigdemont?
Si Josep Rull optés per aquesta via començaria el termini de dos mesos i es podrien produir dos escenaris: que no hi hagués cap candidat que en aquest temps reunís els suports necessaris, de manera que no hi hauria cap debat d'investidura fins a la convocatòria d'eleccions, i que en aquest període Puigdemont o Illa aixequessin el dit per intentar sotmetre's a una votació a la cambra.
La decisió és rellevant, no només perquè en dependria tenir o no president de la Generalitat, sinó també perquè Puigdemont s'ha compromès a tornar en el primer debat d'investidura, sigui o no candidat, encara que això impliqui risc de presó perquè el Tribunal Suprem posa traves a l'amnistia. Aquest dimecres, el portaveu de Junts, Josep Rius, s'hi ha refermat en una entrevista al Cafè d'Idees de TV2 i RNE: "El compromís de venir, sigui quina sigui la circumstància, és ferm".
Si aquest debat no s'acaba fent, ¿l'expresident a l'exili s'esperarà a tenir més garanties per tornar? Ara per ara és una incògnita.
