Què passa si no s'aproven els pressupostos?

BarcelonaL'aprovació dels pressupostos és la prova del cotó fluix de l'estabilitat parlamentària del Govern, el termòmetre de la seva viabilitat política i l'indicador de si compta o no amb aliats al Parlament per tirar endavant el seu programa. És una llei que va més enllà dels números, ja que té una enorme càrrega política per al poder executiu. Només cal repassar l'última negociació de pressupostos a Madrid: Esquerra hi va donar suport a canvi d'obtenir la reforma del Codi Penal. Ara bufen nous vents i no són els republicans els que exigeixen cessions al PSOE, sinó el PSC a Esquerra. De moment, però, ja en temps de descompte, el pacte no arriba. Què passa si no hi ha aliança pels pressupostos catalans? Està en perill l'augment de la partida en salut o educació? És possible incorporar nous ingressos? La resposta que donen els tècnics és que sí: es continuaran prenent mesures per poder tirar-ho tot endavant, tot i que la tramitació serà més lenta i, en determinats casos, el Govern haurà de passar igualment pel Parlament i, per tant, estarà obligat a trobar aliats a la cambra.

De forma molt resumida, serà relativament senzill dotar de més recursos partides pressupostàries ja previstes en els pressupostos de l'any passat. Sempre que la llei de pressupostos preveiés l'ampliació de crèdit d'aquestes partides, el Govern no haurà ni de passar pel Parlament per incrementar les ordres de despesa. La cosa es complica quan es tracta d'incorporar nous projectes, ja que en molts casos sí que és necessari buscar els suports necessaris al Parlament perquè la Generalitat tingui permís per fer la despesa.

Des de l'1 de gener, de fet, ja hi ha vigent una pròrroga pressupostària dels comptes del 2022, que pot acabar sent definitiva. En aquest escenari, ¿què haurà de fer l'executiu per tirar endavant aquelles qüestions no previstes l'any passat? Fonts expertes expliquen que hi ha diferents mecanismes per canviar les prioritats en les polítiques públiques o ampliar la despesa. Les quatre principals, recollides per la llei de finances públiques, són les generacions de crèdit, les ampliacions de crèdit, els suplements de crèdit i els crèdits extraordinaris. En funció de la figura —que determina la direcció general de Pressupostos en cada supòsit— pot haver d'intervenir el departament d'Economia, el consell executiu o el Parlament.

En el cas dels suplements de crèdit i els crèdits extraordinaris, és obligatori que el Govern passi per la cambra catalana. La resta es poden modificar a través de la conselleria d'Economia o del Govern, fins i tot dins d'un mateix departament, quan es tracta de reassignar o redistribuir els recursos entre les diferents partides d'un mateix concepte pressupostari. "Totes les mesures es poden acabar duent a terme sense aprovar els comptes (...). Però de forma més lenta perquè s'han d'anar fent modificacions a l'anterior pressupost", aclareixen fonts consultades per l'ARA.

L'exemple més gràfic el trobem en el pressupost de l'any 2020. El Govern, llavors presidit per Quim Torra, sí que va aconseguir aprovar els comptes el mes d'abril d'aquell any, però els pressupostos van néixer caducats per l'efecte de la pandèmia: la previsió d'ingressos i despeses no va tenir res a veure amb l'execució final: va gastar molt més del que tenia previst. Es va produir, doncs, una reconversió del pressupost al llarg de tot el 2020 —se'n va encarregar l'actual president, Pere Aragonès, aleshores com a conseller d'Economia— per tal d'anar incorporant els ingressos no previstos que arribaven de l'Estat per fer front al coronavirus.

Casos recents

El Govern ha xifrat en 3.000 milions més els ingressos de què disposarà el 2023 respecte al 2022. La transferència de Fons Europeus i l'increment previst de la recaptació dels impostos —en bona part deguda a la inflació— beneficien les arques de la Generalitat. Però per poder gastar, el Govern ha de poder justificar les despeses. I aquí és on entren els quatre mecanismes que explicàvem abans per obtenir nou crèdit.

El cas de la pandèmia és el més extrem, però també se'n poden trobar de més habituals. Per exemple, la incorporació dels 3.566 docents que va anunciar el departament d'Educació abans d'iniciar el curs de cara a aquest mes de gener té un impacte pressupostari que no estava previst en els comptes del 2022, però que el Govern podia ajustar internament, gràcies al fet que la recaptació ha estat més gran que la prevista. També hi ha un altre exemple similar: el passat mes de desembre el Govern va convalidar un suplement de crèdit al Parlament per incorporar al departament de Salut 376 milions d'euros en el pressupost del 2022: el PSC, Junts i Ciutadans, a més d'ERC, van votar-hi a favor. Aquesta via seria probablement la que el Govern també hauria de fer servir, per exemple, si no aconsegueix aprovar el pressupost del 2023 i vol augmentar igualment un 8% l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), tal com ha acordat amb els agents socials: haurà de fer un decret llei perquè el Parlament autoritzi el crèdit.

En definitiva, tècnicament la pròrroga pressupostària no necessàriament lliga de mans i peus l'executiu, però sí que l'obliga a anar més lent —cada nova mesura té el seu propi procediment— i en alguns casos tampoc s'estalvia la negociació amb l'oposició perquè necessita l'aval al Parlament. Queden poques hores per saber si aquest 2023 a la Generalitat hi haurà pròrroga definitiva o pressupost.