Aquests són els escenaris que s'obren després que l'oposició hagi tombat els pressupostos al Parlament

BarcelonaEl Parlament ha tombat els pressupostos del Govern: el president, Pere Aragonès, només ha assolit els vots d'Esquerra (els 33 diputats del seu grup), els 33 del PSC i també el de la diputada no adscrita (expulsada de Junts), Cristina Casol. S'ha quedat a un diputat d'obtenir la majoria necessària per superar el primer tràmit dels comptes a la cambra, de manera que ha quedat en una situació de debilitat parlamentària gairebé inèdita.

Durant el debat al matí, la distància entre el Govern i els comuns, amb qui l'executiu ha centrat els seus darrers esforços per arriba a un acord, no ha fet més que eixamplar-se. Els de Jéssica Albiach s'han negat a donar el seu sí mentre l'executiu mantingui el Hard Rock a la seva agenda. Una contrapartida que el Govern no ha acceptat perquè, en cas de fer-ho, perdria l'altre soci: pel PSC el macroprojecte és imprescindible. A més, ERC ha acusat els comuns d'"electoralisme" i Albiach ha retret a l'executiu que no s'imposi als socialistes.

Aragonès tampoc ha arribat a un pacte amb Junts: Albert Batet li ha estès la mà a canvi d'una reducció de l'impost de successions i de l'IRPF, però el Govern ha considerat que era un oferiment "no sincer". A parer de l'executiu, no es pot ara rebaixar la pressió fiscal perquè es perdrien ingressos pel sector públic.

Què passa ara que l'executiu català s'ha quedat sense pressupostos? Hi haurà eleccions? Aragonès ha reunit el govern de forma extraordinària per valorar tots els escenaris.

Retorn del projecte al Govern

Com que les esmenes a la totalitat de l'oposició han reunit més vots que el projecte de pressupostos a la cambra, s'ha donat per rebutjats els comptes. Es tracta d'un escenari que tan sols té un precedent: va ser quan la CUP va tombar els pressupostos del president, Carles Puigdemont, l'any 2016 per un desacord amb el rumb del Procés. Per superar-ho, Puigdemont va prorrogar els pressupostos del 2015 i per reeditar el pacte amb els cupaires va sotmetre's a una qüestió de confiança, prometent en seu parlamentària que faria un referèndum d'independència, encara que fos unilateral. D'allà va sorgir, doncs, el compromís de fer l'1-O.

Avançament electoral?

Davant la manca de suports al Parlament, en una situació inèdita de debilitat parlamentària, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, podria convocar eleccions catalanes. És el que està valorant ara mateix a la reunió extraordinària del consell executiu.

Fins ara sempre ha descartat prémer el botó vermell per avançar la cita a les urnes –que tocaria al febrer de l'any que ve–, però també és cert que fins ara comptava amb poder acabar l'any amb un pressupost expansiu de fins a 43.673 milions d'euros, el rècord històric de despesa de la Generalitat.

Una finestra d'oportunitat per avançar eleccions i agafar amb el peu canviat la resta de partits -només el PSC i Esquerra han designat candidats- seria el mes de maig, just abans de les eleccions europees. Les primeres dates disponibles si les convoqués de forma immediata serien el 12 o el 19 de maig. Sinó, també hi hauria l'escenari de fer coincidir els comicis amb les eleccions europees del 9 de juny.

Pròrroga o nou projecte?

Si Aragonès descarta convocar eleccions, podria intentar acabar la legislatura prorrogant els pressupostos del 2023 -ja ho estan ara- o intentar presentar un nou projecte al Parlament per obtenir suports. En tot cas, només amb 33 diputats de 135, la pressió de l'oposició aniria in crescendo, ja que l'aprovació dels pressupostos és la prova del cotó fluix de l'estabilitat parlamentària de qualsevol Govern. A més a més, l'executiu es veuria limitat a l'hora de governar: la pròrroga pressupostària condiciona el marge de maniobra que té l'executiu a l'hora de gastar –cada canvi respecte al pressupost anterior requereix un tràmit– i també està obligat a trobar aliats al Parlament si vol ampliar la despesa o fer nous projectes respecte a l'any anterior.

La llei de finances públiques recull quatre mecanismes per resoldre aquesta situació: les modificacions de crèdit o generacions de crèdit –que permeten modificar el destí dels recursos previstos en els comptes prorrogats des del mateix Govern–; i els suplements de crèdit i els crèdits extraordinaris, que impliquen un augment de les despeses respecte a l'any anterior i sempre han de passar pel Parlament. Per tant, el Govern necessitaria igualment una majoria que ara no té.