LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

Pascal i Rovira se sotmeten a l’examen de Llarena

Si el jutge del Suprem no dicta cautelars contra les dues dirigents sobiranistes, es podria desencallar la investidura

Marta Pascal  i Marta Rovira al Parlament durant l’acte  de presentació de la llei del referèndum,  el 4 de juliol  de l’any passat.
Aleix Moldes / Núria Orriols
19/02/2018
6 min

BarcelonaEl Tribunal Suprem no va trigar ni un dia després de les eleccions del 21-D a ampliar el nombre d’investigats en la causa contra l’independentisme. A la recerca de les persones que integraven el “comitè estratègic” del Procés, el jutge Pablo Llarena escoltarà avui el testimoni de dirigents dels dos principals partits sobiranistes. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, compareix a partir de les 9 i la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ho farà a les 11. I, com la setmana passada durant la compareixença de l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, en l’ambient plana la possibilitat que Llarena decreti mesures cautelars contra elles. Les declaracions de Pascal i Rovira marcaran un punt d’inflexió en les negociacions per la investidura. Fins ara s’havien alentit per evitar fer cap pas en fals que compliqués la situació judicial dels citats. Sense mesures cautelars, la investidura es podria desencallar.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La reiteració delictiva és l’únic argument que el jutge justifica per mantenir Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart en presó preventiva. Com Rovira i Pascal, tots quatre han renunciat a la via unilateral i s’han mostrat clarament contraris a qualsevol tipus de violència. El jutge, però, no els ha concedit cap marge de confiança. Pascal i Rovira fa setmanes que preparen la declaració, però amb estratègies diferents. Totes dues s’han apartat de la primera línia, però, mentre la número dos d’ERC ha esquivat els mitjans, la coordinadora del PDECat va fer servir una entrevista a La Vanguardia per explicar el seu full de ruta personal.

Pascal va deixar clar que acata la Constitució i va afirmar que el nou Govern s’havia d’adequar a la legalitat espanyola i a l’Estatut. Un rumb polític que guiarà la seva declaració avui davant Llarena, en la qual també explicarà que des de la legislatura passada ja no ocupa càrrecs institucionals a Catalunya i que, per tant, té poca incidència en les decisions a prendre a partir d’ara. Segons fonts de la defensa, Pascal negarà que existís un comitè estratègic per organitzar l’1-O i que, per tant, ella no hi ha participat. De fet, afegeixen, la defensa no té constància que surti en les converses telefòniques interceptades pel jutge d’instrucció 13 de Barcelona. Les mateixes fonts diuen que Pascal no subscriurà l’estratègia que es plasma en el document d’ Enfocats -trobat en l’escorcoll de la casa de Josep Maria Jové-, en què la Guàrdia Civil basa la seva investigació. L’advocat Jorge Navarro treballa per situar-la com més lluny millor del nucli dur de l’1-O. Fonts pròximes a Pascal, a més, expliquen que farà una defensa de la llibertat ideològica i el pluralisme polític, tots dos principis protegits per la Constitució, però no revelen si contestarà les preguntes del jutge i de la fiscalia. Des del seu entorn, asseguren que Pascal està “confiada amb la seva declaració”.

La discreció de Rovira

A diferència de Pascal, Rovira manté un càrrec al Parlament: és presidenta del grup d’ERC. Un fet, però, que no té per què perjudicar-la, ja que Llarena ha demostrat que no li importen els càrrecs que ocupin els investigats (hi ha sis diputats en llibertat sota fiança i, en canvi, Joaquim Forn segueix empresonat tot i haver renunciat a l’acta). Ara bé, a Rovira sí que li juguen en contra els informes que la Guàrdia Civil ha elaborat situant-la com una de les màximes responsables de l’organització del referèndum. Rovira surt com a mínim en una de les gravacions policials que ja estan en mans de Llarena. En la conversa, amb l’ex secretari general de la Vicepresidència, Josep Maria Jové, l’aleshores portaveu parlamentària de JxSí li explica com avancen els contactes amb BComú per la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona en el referèndum de l’1-O. Acostumada a portar les regnes d’ERC en les negociacions, Rovira ha delegat aquesta funció en persones de la seva màxima confiança en els contactes amb JxCat. “Som conscients de la seva situació, però ella continua supervisant totes les decisions del partit”, asseguren algunes fonts.

Rovira es va explicar recentment en una entrevista a l’ACN, tot i que va preferir centrar-se en la investidura i defugir preguntes al voltant de la seva declaració judicial. “Per a nosaltres és fonamental que la investidura no impliqui improvisacions, que no es faci sense garanties, que sigui efectiva i que no impliqui conseqüències penals per a moltíssima gent”, va subratllar. ERC va aturar la investidura de Carles Puigdemont per no desobeir les advertències del Tribunal Constitucional, però també ha afegit que estan disposats a “assumir tots els riscos que faci falta” sempre que les decisions polítiques que es prenguin serveixin per acabar amb el 155. El programa electoral amb què ERC es va presentar a les eleccions fuig de la unilateralitat -malgrat que alguns diputats la reivindiquessin en campanya- i al partit fa mesos que els advocats han adquirit un rol rellevant per validar les decisions. En les últimes setmanes, Rovira ha treballat colze a colze amb el seu advocat, Joan Castelló, i se l’ha pogut veure per la presó d’Estremera, on ha acudit per consensuar l’estratègia del partit amb Junqueras.

La incògnita de Gabriel

A més de Pascal i Rovira, Llarena ha citat aquesta setmana Artur Mas, Neus Lloveras i Anna Gabriel per determinar si eren part de la direcció estratègica del Procés. Precisament, aquest cap de setmana s’ha sabut que l’exdiputada de la CUP és a Ginebra preparant la seva defensa, tot i que encara no ha revelat si dimecres tornarà per declarar davant del magistrat Pablo Llarena. L’objectiu de Gabriel és donar al cas com més “dimensió internacional” millor, i per això la CUP va explicar dissabte que l’exdiputada manté contactes amb “entitats, institucions internacionals i advocats vinculats a la defensa dels drets civils i polítics”. Tot i fer-se públic que Gabriel és a Suïssa, les úniques paraules que han transcendit de l’exdiputada han sigut les que va enviar ahir a la militància d’Endavant en un missatge gravat: “La persecució política de l’independentisme ara pren noves formes i entra en nous espais”, va explicar, tot i que no va fer cap referència explícita a la seva situació. Davant la incògnita de si Gabriel anirà finalment al Suprem, ahir el PP i Ciutadans van advertir-li que “haurà de retre comptes” tard o d’hora davant la justícia, en paraules de la vicesecretària d’estudis i programes del PP, Andrea Levy.

Mireia Boya va obrir el nou torn de declaracions la setmana passada reivindicant que la declaració d’independència havia de ser “efectiva”, però que el Govern va decidir acatar el 155. Avui l’independentisme passa un nou examen davant Llarena creuant els dits perquè les Martes no s’afegeixin a la llista de presos polítics i perquè no compliqui les negociacions per la investidura.

Els cinc dirigents independentistes que passaran aquesta setmana pel Suprem

Marta Pascal

El jutge Pablo Llarena l’ha citat com a coordinadora general del PDECat, un dels partits que va donar suport al referèndum de l’1 d’octubre. Tot i així, no apareix en les converses telefòniques interceptades pel jutge d’instrucció 13 i en l’últim tram del Procés va mostrar reticències a la via unilateral.

Marta Rovira

La Guàrdia Civil vincula la secretària general d’ERC al nucli dur del referèndum. Marta Rovira ha preferit mantenir un perfil baix les últimes setmanes i centrar-se en la seva defensa. Ha reduït les aparicions públiques i ha delegat en gent de la seva confiança les negociacions amb JxCat, tot i estar coordinant l’estratègia.

Anna Gabriel

La diputada de la CUP ha sigut citada com a dirigent de l’esquerra anticapitalista que va donar suport a l’organització del referèndum. Mireia Boya, que va declarar la setmana passada, era presidenta del grup mentre que Gabriel era la portaveu al Parlament. Dissabte es va saber que era a Ginebra preparant la seva estratègia judicial, però la CUP va explicar que fins demà no dirà si va a declarar al Suprem dimecres. El seu advocat és Benet Salellas, que també va ser diputat de la CUP la legislatura passada.

Artur Mas

L’expresident està citat com a màxim líder del PDECat durant el referèndum. Llarena també l’acusa d’estar en el comitè estratègic per la independència. No serà el primer cop que Mas compareix davant d’un jutge pel Procés: ja està inhabilitat per la consulta del 9-N, per la qual el Tribunal de Comptes també li ha embargat els béns.

Neus Lloveras

En la llista dels nous investigats, el jutge del Suprem ha inclòs la fins ara presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència pel seu paper en el referèndum. La fiscalia atribueix a l’entitat municipalista la direcció dels ajuntaments que van col·laborar en l’1-O i van cedir els locals per acollir la votació.

stats