Pascal reivindica CDC i avisa del "risc que una part del país es quedi orfe de representació"

BarcelonaL'ex coordinadora general i actual senadora del PDECat, Marta Pascal, assegura en un article publicat aquest divendres al vespre a l'ARA que hi ha el "risc que una part del país es quedi orfe de representació". Aprofitant que fa 44 anys de la fundació de Convergència i en ple debat intern al PDECat sobre com ha d'encaixar amb la Crida Nacional per la República, reivindica la continuïtat del partit que ara lidera David Bonvehí i la forma de fer "convergent".

I es pregunta, en relació a l'espai que havia ocupat CDC: "¿Existeix el risc, a la Catalunya del 2018, que un segment important de la societat catalana es quedi sense opció electoral? La pregunta és estimulant". I segueix: hi ha "una porció de votants que no té res a veure amb les tradicionals clivelles de l’esquerra i la dreta, del més o menys nacionalista i de la visió agressiva, efímera i barroera de la política que es va consolidant a casa nostra i arreu del món".

Amb motiu del 44è aniversari del naixement de Convergència, Pascal fa aquest posicionament "pensant en tots els que van defensar públicament aquestes idees". "Sobretot, ho escric pels centenars de milers de persones anònimes que s’hi van emmirallar, que observen el terme 'convergent' en un sentit de pertinença, en una manera de fer i de ser, però sobretot d’entendre la política i el país", afirma.

D'aquesta manera l'ex coordinadora general mou fitxa en el debat intern sobre la Crida, sobre el qual la direcció actual està dividida: mentre que la vicepresidenta, Míriam Nogueras, avala el projecte de Puigdemont, el president, David Bonvehí, expressa reticències per si això acaba amb el PDECat. El seu entorn és el que més reticències ha mostrat davant l'impuls, per part de l'expresident Carles Puigdemont, del nou espai polític. Fins i tot han amenaçat de plantar-se i caminar cap a una escissió. De fet, l'expresident, exiliat a Waterloo, en el marc del congrés del PDECat aquest estiu va demanar que Pascal no continués al capdavant del partit.

I és que, estratègicament, Pascal ha marcat distàncies amb JxCat i també la Crida, reivindicant el pragmatisme de CDC i el possibilisme en la nova etapa política. En aquest sentit, afirma: "Malgrat que a alguns els pugui semblar impossible, tot això és defensable des d’un sobiranisme inclusiu, de suma i no de resta, de ser més i no menys, de convèncer i de no imposar, de poca estridència, molt resolutiu i de lluita incansable perquè presos i exiliats polítics puguin tornar a casa".