Pascal obre la porta a impulsar un nou partit

BarcelonaEl clixé ha tornat a ser vàlid: la sala s'ha quedat petita. Segurament, però, la previsió d'unes 30 cadires ja era insuficient de per si. A l'acte de presentació de llibre de Marta Pascal (1983, Vic), Perdre la por, a la llibreria La Central de Barcelona, ningú ha pensat en assignar seients i ha sigut, segons confessava un dels presents, "un campi qui pugui" a l'hora de començar. A la primera fila, l'exdiputat del PDECat Carles Campuzano, acompanyat del president de Foment i exdirigent d'Unió, Josep Sánchez Llibre, l'exdiputat del PDECat Jordi Xuclà i el diputat d'Units per Avançar Ramon Espadaler. Una fila zero que s'ha alterat amb l'arribada de l'exsecretari general de CDC en temps de Jordi Pujol, l'advocat Miquel Roca i Junyent. Qui no ha pogut seure ha sigut l'expresident Artur Mas, que mantenint l'equilibri entre les famílies de l'espai de JxCat, només ha vingut a saludar i ha marxat.

A la segona fila, ho observava l'exconseller Lluís Recoder, un dels noms que sona per liderar aquest nou espai, i que seia, com si volgués brodar la metàfora davant de tots els presents, entre el PDECat (Montserrat Candini) i El País de Demà (Antoni Garrell). Al final de la sala també hi havia els exconsellers Felip Puig, Santi Vila i l'exdirigent de CDC Francesc Sánchez.

Diferents generacions de polítics i moltes sabates de disseny, tot i que Pascal, que parlava just davant de la secció de llibre juvenil, calçava unes Converse. De fet, entre els assistents, ressaltava l'estil informal d'un grup de joves –la majoria d'ells politòlegs i advocats– que donen suport a la creació d'una nova opció electoral i que piloten l'estudi de presentar-se a les pròximes eleccions catalanes.

De fet, davant d'aquest auditori, format per bona part de l’antiga CiU però també de membres de la direcció del PDECat actual –Candini, Lluís Font, David Font i Genís Boadella–, Pascal ha obert la porta a fer un nou partit polític. Malgrat que ha deixat clar que la seva voluntat és convertir el PDECat en el que ella anomena un “partit de plaça major” –dirigit a un espectre més ampli que l’independentista–, també ha admès que si això no és possible “alguna cosa haurem de fer”.

Què vol dir això? La idea, segons fonts vinculades al projecte, és accelerar l'evolució i la difusió d'El País de Demà i plantejar també en aquest procés la possibilitat de fer un partit; sobretot davant la incertesa del calendari electoral. El dia 19 es farà un acte al Col·legi d'Economistes de Barcelona (amb el segell de Garrell: una jornada acadèmica, més teòrica que política), i també s'impulsaran presentacions per donar a conèixer la iniciativa a diferents ciutats de Catalunya les pròximes setmanes.

Si després de la confessió de Jordi Pujol –que Pascal ha titllat de “cràter”– el món convergent va viure un “acomplexament”, aquest dilluns s’ha escenificat un retorn de la vella CiU. O almenys d'una part: d’aquella que no s’entenia amb la CUP i que veia de lluny els talls de carretera. “Jo porto corbata com a protesta, ara que no en porta ningú”, s’ha sentit en una de les múltiples converses que mantenien els exdirigents de CiU, tots situats a la primera fila. Pascal ha agafat el guant abanderant la crítica a l’aliança que va forjar Artur Mas –malgrat que després va fer el pas al costat– amb l’esquerra anticapitalista: “És possible que entréssim en una espècie de roda i perdéssim alguns punts de referència”. Mas ja no hi era per escoltar-ho. Tampoc el president del PDECat, David Bonvehí, que aquest cop no ha aparegut per acompanyar qui va ser el seu tàndem en la fundació del partit el 2016.