El pas endavant d’Eva Granados al PSC

BarcelonaEl somriure que Eva Granados (Pallejà, 1975) lluïa el 6 de novembre del 2016 al Palau de Congressos de Barcelona era el d’algú a qui han reconegut i premiat per la seva feina. La notícia aquell dia al PSC, que concloïa el seu tretzè congrés, portava el nom d’un desconegut Salvador Illa, l’escollit per ocupar la secretaria d’organització del partit després d’una llarga negociació entre Miquel Iceta i Núria Parlon. Els titulars també es fixaven en el fet que Núria Marín seria primera secretària adjunta, però una altra novetat destacada en la nova direcció socialista era el nomenament de Granados, diputada al Parlament des del 2010 i portaveu del grup socialista, com a responsable de l’àrea de política institucional, econòmica i social. Aquell càrrec de pes va ser el preludi del que Iceta li confiaria tres anys després: la vice primera secretaria del partit. Consolidada a la cúpula i sense deixar la coordinació parlamentària, va començar a exercir de portaveu del partit quan Illa va fer el salt a la Moncloa. I ara, de cara a les pròximes eleccions, assumirà un dels papers que en els últims anys ha interpretat l’ara ministre de Sanitat: la direcció de la campanya.

“Amb la marxa del Salvador a Madrid, l’Eva agafa un paper més rellevant”, afirma un diputat socialista. “Ha sabut ocupar un espai amb molta habilitat”, afegeix un alcalde del partit. Al PSC, però, tothom remarca que Illa continua exercint de secretari d’organització -i número dos d’Iceta- i que, en paral·lel a la gestió de la crisi del covid-19, controla tot el que passa al partit. “Granados li permet una tutela més pausada del dia a dia”, resumeix un dirigent.

En declaracions a l’ARA, Granados confirma el seu pas endavant pel fet que Illa “no pot arribar a tot arreu on arribava”, però deixa clar que hi parla “gairebé cada dia” i que no hi ha un canvi de jerarquia interna, sinó una “suma de registres” per part seva. Un dels reptes en aquest sentit serà dirigir la campanya electoral per convertir el PSC, en ple creixement a les urnes, en el “primer partit de Catalunya”. És l’ambiciós objectiu que els socialistes ja es van fixar en el seu últim congrés, el desembre passat, i que va quedar recollit en la ponència política del partit. Un document que, precisament, va coordinar Granados. Amb una llarga trajectòria sindicalista a la UGT i una important ascendència sectorial al partit, on milita des de fa vint anys, la vice primera secretària també està liderant ara l’elaboració del programa electoral del PSC, que està molt avançat, i detallarà un projecte de govern per -afirma-“superar” la “dècada perduda” del Procés.

“Reactivació econòmica, reconstrucció social i concòrdia entre catalans” seran els tres conceptes que més es repetiran en els missatges electorals dels socialistes, confiats en poder fer el sorpasso a Ciutadans i assolir a escala nacional el lideratge constitucionalista aconseguit a les últimes cites electorals. Granados, partidària de “menys banderes i més recursos” en l’àmbit social -en paraules d’una veu socialista-, també aposta per plantar cara a l’independentisme en terrenys com els mitjans de comunicació públics o la llengua. Ja va reivindicar la posició sobre aquests temes fixada en el full de ruta aprovat en l’últim congrés, on s’assenyalava TV3 i Catalunya Ràdio com a “instruments d’agitació i propaganda” i es plantejava “flexibilitzar” la immersió lingüística a l’escola. Una proposta, aquesta última, que va aixecar polseguera tant fora com dins del partit i es va acabar matisant deixant clara per escrit la defensa del català com a llengua vehicular a les aules.

Duresa amb l’independentisme

Aquesta no ha sigut, però, l’única polèmica que ha hagut d’entomar Granados pels seus posicionaments en relació a la qüestió nacional. “No creiem en l’autodeterminació ni creiem que hagi de ser la ciutadania la que dirimeixi una qüestió important com pot ser aquesta”, va dir fa un any en unes controvertides declaracions a Catalunya Ràdio. “És més incisiva que Iceta amb l’independentisme, i això arriba molt bé a una part del nostre electorat”, afirma un dirigent socialista. “Es reparteixen els papers amb el Miquel, i també està enviant missatges més contundents en un moment en què Illa, pel fet de ser ministre, necessita tenir un perfil menys agressiu”, diu un altre, que veu en la duresa de Granados amb els partits al Govern l’estil que tenia Illa abans d’assumir el paper d’“interlocutor” en el diàleg amb l’executiu català.

Amb el ministre reforçat com a successor natural d’Iceta, ¿Granados guanya posicions com a futura secretària d’organització? “No la veig tan orgànica”, apunta un alt càrrec del partit. Malgrat ser del Baix Llobregat, la federació més gran del PSC, diverses fonts deixen clar que no és una “líder territorial” i que el seu ascens té més a veure amb “mèrits propis” i una “gran capacitat de treball”. Consideren, amb tot, que en un futur el seu perfil encaixaria més amb un ministeri a Madrid o, donat el cas, com a destacada consellera a la Generalitat. “No m’he plantejat mai cap ambició i crec que ara mateix soc útil on soc”, es limita a dir ella sobre aquesta última possibilitat. Assumirà, això sí, la responsabilitat de guiar la campanya per intentar arribar-hi.