Els partits ultimen una proposta per intentar salvar la llei del català
L'esborrany retira l'al·lusió als percentatges per intentar sumar-hi el PSC, però Junts no hi està d'acord
BarcelonaUn pas més en direcció a donar una resposta com més transversal millor –que impliqui PSC, ERC, Junts i comuns– a la sentència que imposa el 25% del castellà a les escoles. Després de dies de converses intenses, els partits ultimen dos documents –un decret i una llei– que ara hauran de debatre internament a les respectives direccions, tot i que Junts ahir no donava per tancat un d’ells i esperava canvis durant el cap de setmana. En quin punt? La proposició de llei que hi ha sobre la taula, i a la qual ha tingut accés l’ARA, elimina el rebuig explícit als percentatges en l’ús de les llengües a l’escola que dijous van plantejar JxCat i ERC, i que el PSC es va negar a subscriure. En la nova versió del document s’ha optat per una fórmula més ambigua que estableix que “l’abast de la presència [de les diferents llengües] s’ha de determinar amb criteris exclusivament pedagògics”. Un extrem que ara mateix Junts no avala.
A més, quan es parla de l'ús de les llengües als centres, s'ha afegit el terme ús curricular per subratllar que es fa referència a la utilització del català i el castellà dins de l'aula. El rebuig explícit als percentatges, en canvi, sí que es manté en el decret llei que prepara el Govern –pactat entre ERC i Junts– i que es vol tramitar al marge de la llei. Amb aquests elements sobre la taula s'avança cap a dues votacions diferenciades al ple. La incògnita, a hores d'ara, és amb quines majories quedaria cadascuna.
Així, l'última actualització de la llei, que modifica la proposta inicial feta per l'independentisme, pot servir per acontentar el PSC. El líder socialista Salvador Illa va ser taxatiu aquest divendres al rebutjar una llei que posés negre sobre blanc l'oposició al 25%, com plantejaven els independentistes, ja que no volen votar un text que entri en contradicció amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En canvi, aquest dijous la vice primera secretària del partit i part de l'equip negociador, Alícia Romero, ha rebaixat el to. Tot i insistir en defensar la reforma de la llei de política lingüística, ha admès que els socialistes estan oberts a estudiar altres vies si se'n mantenen els "principis i criteris", i ha instat a trobar un "equilibri" per recuperar el consens. Quins són aquests criteris? Assegurar "el català com a centre de gravetat, però tenint en compte que el castellà ha de ser llengua d'aprenentatge", ha dit.
El més difícil és que el PSC i Junts votin un text en comú, ja que són els dos partits que parteixen de posicions més allunyades. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, insistia aquest matí a la SER Catalunya que "no s'hi valen rebaixes" en la defensa del català, i considerava que cal un acord que "no generi una alarma social com sí que va generar la modificació de la llei de política lingüística". Segons la líder de Junts al Parlament, s'ha de "fer front" a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), no "col·laborar per aplicar-la". Un punt de vista ben diferent del de Romero, que ha recalcat que les sentències judicials s'han de complir i demanava a Junts que "deixi de fer partidisme".
Fonts de Junts veuen factible arribar a un acord com més ampli millor, tot i que altres creuen que tampoc passaria res si la proposició de llei i el decret llei s'aprovessin amb majories diferents. La proposició de llei –que inclou peticions de JxCat com ara que Educació tingui l'última paraula a l'hora de validar els projectes de cada centre– es podria aprovar amb el vot d'Esquerra, el PSC i els comuns –i Junts en funció del que decideixi l'executiva–, mentre que el decret llei –amb el rebuig explícit als percentatges– podria reunir Esquerra, Junts, els comuns i, fins i tot, la CUP. Veus dels anticapitalistes expliquen que han rebut l'esborrany del decret, però remarquen que no donaran suport a res que no estigui consensuat amb la comunitat educativa. Tot i que fins ara s'han situat al marge de les negociacions, en els últims dies han rebut la documentació que n'ha resultat. El diputat cupaire Carles Riera ha defensat en declaracions a l'ACN aquest divendres un "marc de diàleg franc i sincer" amb els sindicats educatius i les entitats pro llengua. En tot cas, ha afirmat que ara per ara les propostes que hi ha sobre la taula no garanteixen el blindatge de la immersió lingüística.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, està "convençut" que els partits tancaran un acord pel català "al més aviat possible". En declaracions des de Torà ha agraït "l'esforç" dels grups per buscar un consens malgrat partir de "visions diferents". En paral·lel, la líder d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha assegurat des de Rubí que l’acord està “més a prop avui que ahir”.
Mentrestant, el termini donat pel TSJC està cada vegada més a prop: el 31 de maig és la data límit per executar la sentència, i Cs i Vox ja han anunciat querelles si no s'aplica. Els grups podrien forçar la votació de les dues iniciatives en el ple de la setmana que ve o bé convocar-ne un d'extraordinari. Tenen aquests deu dies, doncs, per trobar una solució com més àmplia millor.