Aliança de partits de l’Estat per reivindicar l’autodeterminació
Firmen una declaració conjunta que reclama la llibertat dels presos i una mediació internacional
BarcelonaLa foto de la unitat sobiranista, finalment, va arribar ahir. No va ser la dels partits independentistes catalans acordant un full de ruta per aplicar després de la sentència del Tribunal Suprem, que segueix pendent de materialitzar-se. Va ser la de dotze formacions sobiranistes de tot l’Estat, incloses les catalanes, que van firmar a Barcelona la Declaració de la Llotja de Mar, un “acord polític” en què es comprometen a lluitar juntes per l’autodeterminació dels pobles respectius, la llibertat dels presos polítics i la tornada dels exiliats.
La iniciativa suma forces de Catalunya, Euskadi, Galícia, el País Valencià i les Illes Balears per trobar “solucions democràtiques i estables al conflicte polític” que aquests territoris mantenen, segons el text, amb l’Estat. Van estampar la seva firma al document representants de JxCat, ERC, el PDECat, la Crida, la CUP, Demòcrates, EH Bildu, el BNG, Més Mallorca, Més Menorca, Esquerra Valenciana i República Valenciana. La declaració també reclama una mediació internacional que ajudi a “promoure solucions”, una vella reivindicació de l’independentisme català que, fins ara, no ha obtingut resposta.
El teló de fons d’aquesta iniciativa és la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes catalans. Consideren que ha estat la constatació definitiva que Espanya ha entrat en “una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu”. El document també va exercir, en certa manera, de memorial de gregues. S’hi acusa l’Estat de no tenir cap reconeixement per la plurinacionalitat ni per la separació de poders, de llançar amenaces contínues de suspensió de l’autonomia, de la retallada permanent de l’autogovern a través del Tribunal Constitucional, de detencions arbitràries de líders polítics i socials, de la persecució policial d’activistes i de polítiques penitenciàries excepcionals.
Un emplaçament simbòlic
L’escenari escollit per a la firma no es va deixar a l’atzar. La Llotja de Mar s’ha convertit en un símbol per al sobiranisme català més enllà d’haver sigut un centre de poder des d’èpoques medievals, quan va acollir el Consolat de Mar, per exemple. En menys d’un any aquest edifici històric seu de la Cambra de Comerç de Barcelona ha passat d’acollir el consell de ministres del 21 de desembre del 2018 -cosa que es va recordar en el transcurs de l’acte- a veure com Joan Canadell aconseguia situar l’independentisme al capdavant de la institució. En 308 dies ha passat d’acollir una reunió de l’executiu espanyol a rebre un acte per l’autodeterminació. El Govern va voler donar-hi la màxima difusió. El vicepresident i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, va ser un dels firmants de la declaració -també el coordinador d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, entre d’altres-, mentre que Quim Torra va rebre els impulsors al Palau de la Generalitat. El president va dir que subscriu “de dalt a baix” la iniciativa i es va comprometre a seguir “avançant pels drets i llibertats dels pobles amb solidaritat, fraternitat i justícia”.
Malgrat la unitat que van voler evidenciar els firmants, l’acte també va destacar per les seves mancances. En primer lloc, el text firmat fa equilibris per acontentar tots els partits. No parla en cap moment de diàleg amb l’Estat -una de les demandes reiterades per ERC els últims mesos-, ni fa referència a la unilateralitat que tant reclamen la CUP com Demòcrates. No menciona la paraula independència, ni tampoc si un referèndum seria la via de consens que agruparia totes les forces. En segon lloc, també va ser destacable la incompareixença del PNB, aliat en el passat del PDECat. Fonts del partit basc van dir a Europa Press que no s’hi van sumar “per la inoportunitat del moment i la falta d’esperit constructiu”. Van veure inadequat el dia escollit, a menys d’una setmana de la campanya electoral i en “un clima polític enrarit”, i també van criticar la declaració perquè “incideix, quasi exclusivament, en la denúncia i en una projecció d’una visió negativa de la realitat actual a l’estat espanyol, gairebé sense esperit constructiu o propositiu”.
Moviment pacífic
La declaració tampoc va ser aliena als aldarulls que hi ha hagut arran de la sentència. El text reivindica el sobiranisme com un moviment “democràtic i pacífic”. La diputada de la CUP Natàlia Sànchez, situada a la foto de família darrere d’Aragonès i el conseller Jordi Puigneró, portava una samarreta que criticava la repressió i demanava la dimissió del conseller Miquel Buch, del ministre Fernando Grande-Marlaska i de la delegada del govern espanyol Teresa Cunillera. El dia de la unitat dels partits sobiranistes de tot l’Estat, la unitat estrictament catalana tampoc en va sortir reforçada.