Partits sobiranistes de tot l'Estat, inclòs Més, firmen un manifest per la llibertat dels presos i l'autodeterminació
El text és "un acord polític" que pretén sumar forces per demanar ajuda a la comunitat internacional
BarcelonaDeclaració de la Llotja de Mar de 25 d'octubre de 2019. Aquest és el text que han firmat aquest divendres 12 forces sobiranistes balears, catalanes, basques, gallegues i valencianes. En concret, ho han fet Més per Mallorca, Més per Menorca, JxCat, la Crida Nacional, PDECat, ERC, CUP, Demòcrates, EH Bildu, Esquerra Valenciana, Bloque Nacionalista Galego i República Valenciana-Partit Valencianista Europeu.
La declaració es mostra crítica amb la sentència del Tribunal Suprem i es converteix en un "acord polític" de tots els signants per reclamar conjuntament la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i el dret a l'autodeterminació dels seus respectius pobles. També fa una apel·lació final a la comunitat internacional "a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions". En plena polèmica pels aldarulls que hi ha hagut a Catalunya des que es va donar a conèixer el veredicte judicial, el text també reivindica el sobiranisme com un moviment de "caràcter democràtic i pacífic" i assumeix el compromís de desenvolupar "polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés" dels respectius pobles. Finalment, la declaració remarca el compromís de tots els signants per "la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític" que catalans, bascos, valencians, gallecs i balears "mantenen en el si de l'estat espanyol".
Crítica a l'Estat
Més enllà de formular aquestes demandes, la declaració és mostra crítica amb l'Estat, al qual acusa de no ser "plenament democràtic". "L'Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu", conclou. Els partits que defensen el text carreguen també contra "la retallada permanent de l'autogovern mitjançant l'intervencionisme del Tribunal Constitucional (TC)" i lamenten "les detencions arbitràries de líders polítics i socials".
Entre els assistents a l'acte, ha destacat la presència del vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès; la portaveu d'ERC, Marta Vilalta; el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi; el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró; la candidata de JxCat a les generals, Laura Borràs; el portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol; la diputada al Congrés Míriam Nogueras, i el president del PDECat, David Bonvehí. Per part de la CUP l'han firmat Natàlia Sànchez i Núria Gibert; per part de Demòcrates, Toni Castellà i Titón Laïlla; i per part de la Crida Nacional, Toni Morral i Pilar Calvo.
Absències: ni PNB ni Compromís
L'acte, celebrat a la Llotja de Mar de Barcelona, ha destacat també per algunes absències. Ni el PNB ni Compromís han firmat la declaració, malgrat que en el passat s'han mostrat partidaris d'algunes de les tesis que reflecteix el text. Fonts del partit basc citades per Europa Press han argumentat que no s'han sumat a l'acte "per la inoportunitat del moment i la manca d'esperit constructiu" i han assenyalat que la declaració se subscriu a escassos dies del començament de la campanya electoral i en "un clima polític enrarit". A més, el partit nacionalista ha destacat que el manifest "incideix, quasi de forma exclusiva, en la denúncia i en una projecció d'una visió negativa de la realitat actual en l'Estat espanyol, gairebé sense esperit constructiu o propositiu". Malgrat tot, el partit del lehendakari Urkullu ha assegurat que té "plena disposició" a treballar més endavant "en un context més reposat i amb el marge de temps que demanen els grans acords". Ha apostat, per exemple, per actualitzar o reeditar la Declaració de Barcelona de 1998, que llavors van firmar CDC, Unió, el BNG, i el propi PNB per treballar en una proposta de reforma plurinacional a l'Estat.
La Declaració de la Llotja de Mar d'avui s'ha firmat a una setmana de l'inici de la campanya de les eleccions generals, que també servirà per mesurar el suport que tenen entre l'electorat les demandes que avui s'han formulat.