Els partits s'encallen i el Parlament seguirà pagant les mateixes dietes als diputats

BarcelonaEl pressupost del Parlament per al 2022 estava fet amb la idea que al mes de gener hi hauria un acord entre els grups parlamentaris per reformar el sou dels diputats. De fet, el reglament de la cambra preveu des de fa temps que progressivament es vagin incorporant els diners que cobren en concepte de dietes de desplaçament, i que estan lliures de tributació, a la resta del sou, tenint en compte que tothom accepta que no deixa de ser un concepte més del salari. Tanmateix, el desacord entre els partits sobre la fórmula per fer-ho ha fet que saltin pels aires les previsions comptables i aquest dimarts s'hagi decidit modificar els comptes del 2022: els 815.000 euros que s'havien de destinar al capítol primer, el de les remuneracions de personal, han de tornar al capítol segon, de béns i serveis, que és d'on es cobren les indemnitzacions dels diputats per desplaçar-se.

Tots els membres de la mesa menys la CUP han avalat aquest canvi després que ho hagi sol·licitat l'oïdora de comptes de la cambra catalana per una qüestió de correcció comptable. Fonts de l'esquerra anticapitalista denuncien la manca d'acord entre els partits i que mantinguin aquest tema encallat. "La no-solució per part de la mesa és un problema molt rellevant", afirmen. Aquesta ha estat una de les discussions a la reunió d'aquest dimarts, on també s'ha abordat la informació que ahir va publicar l'ARA: els membres de la mesa han fet més de 400 viatges en cotxe oficial tot i cobrar dietes. S'ha convingut que cadascun dels membres seguirà fent el que cregui a títol personal i no s'ha arribat a cap pacte global: els membres de la CUP, per exemple, no utilitzen el cotxe del Parlament, mentre que la presidenta de la cambra, Laura Borràs, ha decidit renunciar a les dietes perquè fa ús del vehicle en els seus desplaçaments. La resta de membres seguiran fent servir el cotxe oficial i cobrant indemnització per desplaçament fins que no es tanqui l'acord sobre la reforma del sou dels diputats.

Negociació encallada

Què és el que encalla la negociació? Ara mateix els parlamentaris no paguen IRPF d'una part del seu sou perquè el perceben en concepte de dietes i si l'incorporen al salari total haurian de pagar impost sobre la renda. Per tant, perdrien una part del poder adquisitiu que fins ara reben de forma qüestionable (els mateixos partits assumeixen que les dietes són, al cap i a la fi, una part fixa més del sou). La CUP és l'únic grup disposat a assumir la pèrdua de poder adquisitiu dels diputats (que cobren entre 60.000 i 160.000 euros anuals). En canvi, els altres grups parlamentaris defensen que sigui el Parlament qui assumeixi aquest IRPF perquè, a la pràctica, els diputats acabin cobrant el mateix. Ara bé, això implicaria un increment brut del sou dels diputats i més despesa en sous per al Parlament. I cap partit vol que carregar a l'esquena aquesta decisió impopular.

En el fons els diputats sempre han admès, amb la boca petita, que aquestes dietes de desplaçament eren en realitat un sobresou per compensar una retribució que la majoria troben baixa en comparació amb el Govern. Una fórmula que fins ara els ha servit per esquivar el debat sobre si cal apujar el salari als diputats, sempre incòmode políticament però que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va decidir obrir a l'inici de la legislatura.

Les dietes actuals

Les xifres són les següents: un diputat ras cobra 2.921 euros al mes de sou fix, als quals s’han de sumar complements en funció de si són presidents de grup, portaveus o presideixen alguna comissió legislativa (entre 600 i 3.000 euros més al mes). A aquests diners s’afegeix una quantitat variable a l’any per sufragar els desplaçaments en funció de la residència: 16.975 euros anuals dins l’àrea metropolitana, 22.070 fins a 80 km, 23.694 fins a 190 km i 23.895 a més distància. Aquesta quantitat no tributa i es cobra tant si els diputats es desplacen com si no. La idea era incorporar-ho progressivament al sou i després justificar els desplaçaments per poder-los cobrar. Ara mateix no hi ha pacte sobre com incloure-ho per a qui assumeix l'IRPF, però tampoc sobre com sufragar després les despeses de desplaçament dels parlamentaris: hi ha diputats que demanen que es mantingui una part d'assignació fixa en concepte d'indemnitzacions per desplaçament (per tant, que es cobri sense haver de justificar els viatges), mentre que d'altres veuen amb bons ulls que s'hagin de detallar les despeses.

En tot cas, un debat obert que té repercussions pressupostàries per a la cambra catalana.