LLEI ELECTORAL CATALANA

Els partits ultimen la negociació per dotar Catalunya d'una autoritat electoral pròpia

La ponència parlamentària es proposa tancar abans de les vacances aquesta part de la llei electoral

Marc Colomer
24/06/2013
2 min

BarcelonaLes tasques per superar una de les anomalies de l'autogovern català -Catalunya és l'únic territori d'Espanya sense llei electoral pròpia- han entrat en una fase decisiva, si més no al voltant de l'administració electoral, amb la Sindicatura Electoral -l'equivalent a la Junta Electoral d'obediència estatal- com a columna vertebral. Una altra cosa és el sistema de repartiment d'escons. Tot i els avenços significatius en aquest terreny, els partits s'han conjurat per prioritzar els elements que generen menys desacord. Aquí hi entra l'administració electoral -l'autoritat reguladora dels processos electorals que engloba la Sindicatura, les juntes "de vegueria" i de zona i les meses-, que ha de vetllar pel "desenvolupament correcte, la transparència i l'objectivitat" de les eleccions al Parlament, al Consell General d'Aran i, arribat el cas, també del referèndum o plebiscit d'autodeterminació.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els grups parlamentaris ja tenen damunt la taula un primer esborrany d'una part de l'articulat, la referida a l'administració electoral pròpia. Es tracta d'un document elaborat pels lletrats del Parlament que fa una primera aproximació de redactat. Aquest primer esbós d'articulat, al qual ha tingut accés l'ARA, inclou també els enunciats sense contingut del que serà el sistema electoral -el nombre d'escons, les circumscripcions i seccions electorals, el prorrateig d'escons, la fórmula d'assignació dels escons, la barrera mínima per accedir al Parlament, la representació proporcional i territorial i la forma de vot- i d'elements com el sistema de nomenament de candidats, la regulació de les campanyes, els blocs electorals, el vot electrònic i el control de la comptabilitat electoral dels partits.

El sistema, aïllat per a la tardor

Segons diverses fonts de la ponència de la llei electoral consultades per l'ARA, a principis de juliol els grups tenen prevista una trobada per fer la primera posada en comú conjunta -més enllà dels intercanvis bilaterals que ja hi ha ara- i esmenar els primers articles del document. Els lletrats s'han fixat en la llei orgànica de règim electoral general (Loreg), les normatives valenciana, basca i andalusa i la proposta que el grup d'experts catalans van fer el 2007. Els grups l'esmenaran amb el propòsit de tenir enllestida aquesta part abans de les vacances d'estiu i deixar per a la tardor la part més complexa de la llei, el sistema d'elecció. Fonts de tots els grups admeten que el moment polític i la volatilitat d'un mapa electoral que muta a una velocitat imprevisible ha estovat les posicions fins a fer que, per primer cop, es vegi possible l'aprovació. Estan decidits a aprovar tota la llei, si bé també admeten que si s'arribés a una situació de bloqueig pel que fa al sistema hi hauria la possibilitat d'aprovar una llei específica de l'administració electoral.

L'esborrany proposa dues possibles composicions de la Sindicatura. Una formada pel nombre de magistrats que acordin els partits i que serien designats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o "l'òrgan competent del poder judicial" i experts escollits per les tres cinquenes parts del Parlament. Entre ells elegirien el president. La segona alternativa proposa, a més de jutges i experts, que en sigui membre nat i n'assumeixi la presidència el president del TSJC. El document preveu un sol enviament postal conjunt de propaganda electoral i fa una proposta de règim d'incompatibilitats, que d'entrada no exclou imputats a les candidatures.

stats