Partits i entitats s’encallen en el procés constituent

Barcelona“Està tot paralitzat a l’espera que ens convoquin”. Així descriu un alt dirigent del sobiranisme civil la situació de la primera fase del procés constituent, que s’ha de basar en debats ciutadans que fixin els pilars de la Constitució catalana, que, després de les eleccions constituents, hauran de redactar els diputats. Les entitats estan pendents que els partits independentistes aprovin un pla de treball i marquin un calendari per començar a definir com hauria de ser el nou país. Des de la constitució de la comissió del procés constituent al Parlament s’han succeït diverses reunions entre CDC, ERC, la CUP, l’ANC, Òmnium i Reinicia (un paraigua de diverses entitats per impulsar el debat) per dissenyar un mètode que permeti organitzar un moviment de participació ciutadana ampli. Però l’acord no arriba, ja que la falta d’estratègia comuna n’està congelant el tret de sortida.

L’associacionisme retreu als partits la “lentitud” amb què s’avança, tot i que veus de l’ANC afirmen que, més enllà del que decideixin, les entitats ja fan actes al territori per explicar què és el procés constituent. Per part dels partits, les negociacions les piloten Marta Rovira (ERC), Lluís M. Corominas (CDC) i Gabriela Serra (CUP). Lluís Llach, que presideix la comissió parlamentària, fa de pont amb les entitats. I el cert és que les posicions van arrencar força allunyades: CDC apostava perquè les entitats assumissin la primera part del debat, de caràcter clarament civil, i evitar impugnacions; la CUP volia implicar-hi les institucions, per dotar-lo de legitimitat, i ERC veia amb bons ulls una fórmula mixta, tot i que al programa electoral de Junts pel Sí preveia que el pes recauria en les associacions.

Diferències en el full de ruta

Un episodi que evidencia la falta d’acord sobre com articular el procés constituent va ser el llançament d’una proposta pròpia de la CUP al març, que va descol·locar Junts pel Sí. Els anticapitalistes plantejaven l’impuls d’una plataforma ciutadana -emparada pel Govern i el Parlament- just després de Setmana Santa que celebrés debats descentralitzats sobre set temàtiques. Aquesta discussió desembocaria en l’organització d’un Fòrum Social Constituent que plantegés dues propostes per a cada àmbit (14 en total) i, just abans de les eleccions constituents, un referèndum múltiple determinaria quin posicionament s’imposa per a cada tema. El resultat es plasmaria, després dels comicis, en el redactat concret de la Constitució. La CUP va llançar la proposta poc després que les entitats presentessin el seu full de ruta. Elles volen debats sectorials i territorials sobre 14 temes i recollir les propostes ciutadanes en un “llibre verd”. Arran de la moció que refermava la declaració del 9-N, però, la pilota va caure a la teulada del Govern, que té fins al 7 de juny per presentar un pla per fomentar la participació ciutadana en aquest àmbit i preveure una partida pressupostària per finançar-la.

Un dels punts en comú entre els partits a l’inici de les converses era que calia “posar ordre” en el conjunt d’iniciatives sobre el procés constituent. I és que ja hi ha enllestida una proposta de Constitució catalana -el grup Constituïm n’ha elaborat una amb idees pròpies i textos previs i presentarà el document- mentre que Reinicia, Òmnium i l’ANC pensen en la seva aportació al debat.

Objectiu: seduir l’espai de Colau

Per ordenar-ho hi ha diverses opcions sobre la taula. Una és reactivar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, presidit per l’expresident del Parlament Joan Rigol, o crear un espai ad hoc sobre el procés constituent. L’exemple és el Congrés de Cultura Catalana del 1975, edificat amb actes culturals al llarg de dos anys arreu dels Països Catalans. Va tenir l’adhesió de més de 15.000 persones i un miler d’entitats. Sigui quina sigui la fórmula final, però, l’objectiu és aglutinar el màxim de ciutadans i eixamplar la base independentista, sobretot amb l’espai representat per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Les entitats sobiranistes preveuen culminar-ne els preparatius per al pròxim 11-S, perquè la Diada sigui l’eclosió del debat constituent.