Els partits engeguen la maquinària electoral a l’espera de Torra

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, no ha anunciat encara la data de les eleccions, però tots els partits ja es preparen per a una cita a les urnes a la tardor. Tal com va publicar l’ARA diumenge, Torra s’inclina per celebrar les eleccions a l’octubre i així ho ha comunicat a Carles Puigdemont, malgrat que l’expresident exiliat a Bèlgica prefereix ajornar el procés fins a finals d’any o principis del 2021. Dilluns, en una visita a Cerdanyola del Vallès, el cap de l’executiu no va voler entrar a “especular” amb la data dels comicis i va afirmar que ara és hora de “treballar”. “Les eleccions ja vindran”, va concloure.

A l’espera de conèixer, doncs, la formalització de la convocatòria de noves eleccions al Parlament de Catalunya, les formacions polítiques es preparen per a l’últim tram de la legislatura -el Parlament podria quedar dissolt a l’agost- i comencen a engegar ja la maquinària electoral.

L’independentisme dividit

JxCat, ERC i la CUP confrontaran estratègies a la cita

Si a les eleccions del 21-D el reclam de l’independentisme era recuperar la Generalitat després de l’aplicació del 155, sense gaires més matisos, l’experiència d’aquesta legislatura ha evidenciat la divisió estratègica i la necessitat d’aclarir els projectes de cadascú. ERC, que aspira a guanyar les eleccions, farà gala del seu rumb pactista amb Madrid per resoldre el conflicte polític -amb la taula de diàleg com a leitmotiv- i d’haver aprovat els pressupostos del 2020. El candidat per fer-ho és el vicepresident, Pere Aragonès que, malgrat que encara no ha sigut escollit oficialment, tothom situa com l’ungit d’Oriol Junqueras. També es preveu que la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha pilotat la crisi del coronavirus, se situï en un dels principals llocs de sortida a la llista. L’èpica vindria de la mà de la secretària general del partit, Marta Rovira, a qui algunes veus col·loquen fins i tot encapçalant la candidatura. Tot i que el líder d’Esquerra, Oriol Junqueras, està inhabilitat i no serà candidat, el partit podria comptar amb l’impacte de la seva presència en campanya, ja que es trobarà en règim de semillibertat si no l’ha revocat el Tribunal Suprem. Dilluns la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, va assegurar en roda de premsa que desconeixia els plans electorals del president, però que ERC està “preparada” per afrontar els comicis. Els republicans fa setmanes que reclamen eleccions immediates a Torra.

La CUP, al seu torn, afronta els comicis amb esperit renovat després d’aconseguir dos diputats al Congrés en el seu primer assalt a les corts espanyoles. Amb unes enquestes que els donen fins a nou diputats -que duplicarien els que van obtenir el 21-D-, els cupaires esperen fer forat entre els votants desencantats amb ERC i JxCat per la falta d’avenços en el Procés. La formació anticapitalista ha reactivat el grup encarregat d’elaborar un programa, que tindrà un fort accent social com a resposta a la crisi, en una candidatura que podria combinar cares conegudes amb dirigents del món local, informa Xavi Tedó.

Qui a hores d’ara té el panorama més obert dins l’indepedentisme és JxCat. A pocs mesos de les eleccions, Puigdemont ha impulsat la seva nova formació política, que es constituirà el 25 de juliol. En el manifest fundacional, subratlla la seva voluntat de governar i alhora “accelerar el Procés”. Ara bé, la gran incògnita és si l’espai de JxCat es presentarà unit o no als comicis, fet que pot esdevenir clau per disputar la presidència a Esquerra. La direcció del PDECat es resisteix a diluir-se en el projecte de Puigdemont i a hores d’ara les converses segueixen en marxa. Si no arriben a un acord, es dividiran en dues llistes. És per això que el tempo de l’ordenació -feta a contrarellotge- topa amb el calendari de Torra.

En el cas del Partit Demòcrata, si es presentés en solitari els aspirants a liderar la llista són l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, o la consellera d’Empresa, Àngels Chacón. Pel que fa al nou partit de Puigdemont -tant si inclou com si no inclou el PDECat-, l’expresident seria la cara visible de la llista, però s’ha de definir el candidat efectiu. Puigdemont no jugarà la carta de tornar -tot i que amb la immunitat parlamentària de l’Eurocambra sí que s’han valorat actes a Perpinyà-, i ha de situar el presidenciable. Són aspirants els consellers Jordi Puigneró i Damià Calvet; la diputada al Congrés Laura Borràs; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; la diputada Elsa Artadi, i també hi ha qui defensa un independent com el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell. La voluntat dels impulsors és que aquest tipus de decisions es prenguin a través de primàries.

Canvi d’aliances?

El PSC i els comuns aspiren a ser decisius per a un nou govern

Amb les últimes enquestes a l’alça i amb els bons resultats dels últims comicis a la mà com a avantsala, el PSC fa temps que reclama eleccions, perquè veu que és el moment idoni per recuperar posicions. El primer secretari del partit, Miquel Iceta, tornarà a encapçalar la llista amb la qual els socialistes, amb Salvador Illa com a ministre, aprofitaran l’acció de govern a l’Estat per intentar ser decisius en la configuració d’un nou executiu. De fet, des de l’inici de la legislatura espanyola, el PSC ha tret pit d’haver posat les bases per a un diàleg amb Catalunya reunint al voltant d’una mateixa taula representants dels dos executius després de la confrontació dels últims anys. Ara bé, fa setmanes que els socialistes han aparcat aquesta qüestió amb la vista posada a recuperar els votants que van marxar a Cs el 2017 i que no volen ni una sola concessió a l’independentisme.

En canvi, qui aposta per una tercera reunió de la taula de diàleg aquest mateix mes de juliol són els comuns d’Ada Colau, perquè suposaria un triomf de l’estratègia de diàleg que defensen des de fa mesos. Catalunya en Comú veu en unes eleccions anticipades una oportunitat per a un canvi d’aliances al Govern que passi per un pacte amb ERC i el PSC. De fet, ahir Albiach tornava a burxar en la divisió de l’espai de JxCat i, en una roda de premsa al Parlament, avisava que aquest “desgavell” no es pot “resoldre des de la Generalitat”. Des de finals de l’any passat que el partit que lidera Jéssica Albiach al Parlament -que també liderarà la candidatura- s’ha apropat a l’executiu català, especialment a ERC, en la negociació dels pressupostos d’aquest 2020, que van acabar tirant endavant gràcies al seu suport. Als comuns, a diferència dels socialistes, els últims comicis electorals, sobretot els municipals, no els han funcionat igual de bé i, en part, ha sigut per les tensions que arrosseguen encara amb Podem. Precisament aquesta qüestió és la que tornarà a aflorar en la configuració de la coalició electoral quan les dues direccions hagin de negociar les llistes electorals.

Decisió d’última hora

PP i Ciutadans encara no han decidit si es presentaran junts

És molt probable que la falta d’unitat de l’independentisme també es traslladi a l’altra banda de l’arc parlamentari. Ciutadans i PP encara no han decidit si es presentaran conjuntament, tot i que el que s’ha plasmat a Euskadi té pocs números que acabi fructificant a les eleccions catalanes si la decisió depèn dels quadres dels dos partits a Catalunya. Els populars veuen en l’anunciada patacada de Cs una oportunitat per remuntar els pitjors resultats de la història del partit, però també l’ocasió perquè Alejandro Fernández encapçali per primera vegada una llista del PP des que és president del partit i opti a liderar l’espai constitucionalista a Catalunya. Des del partit taronja, tot i ser conscients de la probable davallada, veuen que una coalició amb els populars pot acabar desdibuixant el partit a Catalunya, i l’ànima socialdemòcrata -sobretot després del gir d’Inés Arrimadas- es nega a pactar amb els conservadors. Lorena Roldán, tot i ser qüestionada per una part del partit, és la candidata escollida per encapçalar la llista del partit taronja. Qui té el debat tancat és Vox. El partit d’extrema dreta ja té decidit que es presentarà en solitari i ja són diverses les enquestes que els auguren representació per primer cop al Parlament de Catalunya.