Es busquen signatures pel 14-F

BarcelonaSi els dies vinents algú el para pel carrer i li demana una firma, aquesta vegada no només serà per sol·licitar-li diners per una causa solidària o per algun precandidat a la presidència del Barça. Diversos partits polítics s'han llançat al carrer en plena pandèmia per recollir signatures per poder presentar-se a les eleccions del 14 de febrer. Normalment aquest és un tràmit reservat a partits petits, poc coneguts i amb escasses possibilitats d'èxit, però per primera vegada un cúmul de circumstàncies ha fet que aquest cop també hagin de buscar firmes formacions que aspiren a presidir la Generalitat o, si més no, a irrompre al Parlament amb més o menys força.

El cas més evident és el de JxCat. Segons les enquestes, els de Laura Borràs es disputaran amb ERC la victòria del 14-F, però abans d'aquesta batalla, des de diumenge en lliuren una de més modesta buscant firmes per tot Catalunya per poder tenir una papereta al col·legi electoral. Quins partits han de buscar aquestes firmes? Segons la llei orgànica de règim electoral general (Loreg) ho han de fer tots aquells que no tinguin representació a la cambra on es presenten. JxCat tècnicament no la té perquè és la primera vegada que es presenta en solitari a uns comicis i, en el procés de divorci amb el PDECat, el partit de David Bonvehí es va quedar amb els drets electorals. I el més important, quantes se'n necessiten? Segons la mateixa llei, un 0,1% del cens electoral en cada circumscripció. Amb les dades del cens a la mà que la Generalitat va fer públiques la setmana passada es tractaria d'unes sis mil firmes per un cens que arriba a gairebé sis milions de persones. Això equival a més de 4.000 a la demarcació de Barcelona, 510 a Girona, quasi 300 a Lleida i unes 560 a Tarragona. Tenen fins a l'11 de gener per presentar-les a les juntes electorals provincials.

JxCat va començar el seu procés de recollida diumenge amb una taula a l'avinguda Gaudí de Barcelona i amb Borràs demanant la "confiança" dels ciutadans: "Per a JxCat avui comencen les eleccions del 14 de febrer", va proclamar. Fonts del partit consultades per l'ARA expliquen que afronten aquest repte no pas com un obstacle sinó com "una oportunitat" per ser al carrer, "acostar el partit a la gent" i "mobilitzar la militància" perquè col·labori en aquest propòsit. No tenen dubtes que les aconseguiran.

Vox, el PNC i la pandèmia

Una altra formació que es troba en la mateixa situació és Vox. De res li val ser el tercer partit amb representació al Congrés amb 52 diputats. També ha llançat una campanya a les xarxes reclamant firmes com a primer pas ineludible per acabar amb la "màfia separatista" i, per no arriscar amb els terminis i evitar relaxar els seus simpatitzants, es fixa com a data límit per tenir-les el dia 4. Ha adaptat les seves seus com a punt de recollida.

Per la seva banda, el PNC, precisament aquest dilluns, ha començat la seva particular travessia pels carrers. Escindits del PDECat i, per tant, també sense drets electorals, buscaran signatures amb la campanya Ho volem canviar tot, que la seva líder, Marta Pascal, ha definit com "la sortida de l'armari" del partit. Tindran punts de recollida a les quatre capitals catalanes.

Però la fragmentació política que hi ha a Catalunya fa que la llista de partits que han de buscar signatures encara sigui molt més àmplia. Per exemple Demòcrates, malgrat tenir diputats al Parlament, també ho haurà de fer. Com que no repeteix la coalició electoral amb ERC que van fer el 2017, tampoc té drets electorals adquirits i a ulls de la Loreg també debutarà el 14-F. En aquesta llista també hi ha, per exemple, Solidaritat, Primàries i el Front Nacional. En aquests casos, amb menor índex de coneixement per part dels ciutadans, les restriccions que imposa la pandèmia s'han convertit en un obstacle afegit, ja que han reduït la presència de ciutadans al carrer. "No hi ha la mateixa gent que hi hauria en un moment normal", es lamenta un dels candidats. "I encara sort que no ens han tornat a tancar a casa", afegeix un altre.

I no només cal mirar al flanc independentista. El Pacma, que a les generals del maig del 2019 va flirtejar amb la idea d'entrar al Congrés, ja fa dies que busca els avals per portar "la veu dels animals" al Parlament. Obstacles a banda, tots coincideixen que aconseguir 6.000 firmes és un objectiu possible malgrat que en alguns casos, admeten, hi arribaran "justos". La Junta Electoral Central fins i tot ha registrat peticions, com la del Partit Comunista del Poble de Catalunya, que demana que se l'eximeixi de recollir signatures al·legant les dificultats que imposa la pandèmia. L'hi ha denegat.

El cas dels represaliats

La llei exigeix als partits que es presenten per primera vegada un llindar del 0,1% de firmes respecte al cens, però eleva aquesta xifra fins a l'1% si el que es presenten són agrupacions d'electors, és a dir, persones sense un partit darrere i reunides amb l'única finalitat de concórrer a unes eleccions concretes. Això sí que complica molt el repte de tenir les firmes, ja que n'eleva el nombre fins a gairebé 60.000. En aquesta situació es va trobar l'Assemblea de Represaliades i Activistes, que, liderada per Roger Español, volen fer-se un lloc al Parlament. La seva idea inicial era constituir-se com a agrupació, però com que van veure que l'objectiu era inassumible han muntat una coalició entre un partit instrumental –Circ– i el trotskista Corrent Roig, que amb les sigles CR (Coalició de Represaliades) els permetrà haver de recollir 55.000 firmes menys.

A més o menys presència mediàtica i a més o menys possibilitats d'èxit, aquesta llarga llista de partits té precedents on emmirallar-se. A les eleccions al Parlament del 2012, una CUP que es presentava per primera vegada va recollir 27.000 firmes, cinc vegades més de les necessàries. Acabaria aconseguint tres diputats.