Els partits aparquen la reforma del sou dels diputats, que continuaran cobrant dietes sense tributar

BarcelonaUn dels temes que ha generat controvèrsia des que va començar la legislatura ha estat el sou dels diputats. La polèmica està en l'estructura del salari: una part fixa, subjecta a la tributació corresponent, i una altra de variable en concepte d'indemnització per desplaçament que canvia en funció del lloc de residència de cada parlamentari i que està lliure d'impostos. El 2021 els partits es van comprometre a reformar-lo perquè la totalitat del que cobren estigués subjecte a l'IRPF, però un any després no hi ha acord sobre com fer-ho i s'ha decidit aparcar qualsevol reforma en profunditat. Així es desgrana en el nou pressupost del Parlament del 2023 i implica que una part del sou dels diputats seguirà sense tributar a Hisenda. El que preveuen els comptes, segons fonts parlamentàries, és incorporar només una petita part de les indemnitzacions de desplaçament a la retribució fixa i que els costos associats a fer-ho els assumeixin les arques públiques. És a dir, que continuaran tenint una part important lliure d'impostos i el cost per al pressupost públic creixerà perquè no perdin poder adquisitiu.

Actualment, el sou d'un parlamentari ras (sense els complements per tasques concretes com la de portaveu) són 2.921,82 euros al mes, a la qual s'ha de sumar una dieta que varia en funció del lloc on viu. Aquest 2022, un parlamentari que viu dins l’àrea metropolitana de Barcelona cobra 16.975,56 euros anuals per desplaçaments (independentment de si els fa o no) mentre que el que té la residència a 80 km de Barcelona en percep 22.070,76. La xifra s’incrementa si es viu entre 81 i 190 km de la capital, amb 23.694,48 euros a l'any, i amb 23.895,12 euros si la distància entre el lloc de residència i el Parlament és superior a 190 km. El sou mínim d'un diputat, doncs, va dels 4.300 als 4.900 euros mensuals, dels quals entre 1.400 i 1.900 són lliures d'impostos.

La presidenta del Parlament, ara suspesa, Laura Borràs, va voler impulsar la reforma tan bon punt va accedir al càrrec, però els grups no han arribat a cap acord. Quin n'ha estat el motiu? El problema és qui assumeix el cost de pagar l'IRPF de les dietes que ara cobren anualment els parlamentaris. Si bé la CUP reclamava que fossin els mateixos diputats i, a la pràctica, doncs, reduïssin el seu poder adquisitiu, la resta de partits no ho veien amb bons ulls i estudiaven altres fórmules. La més polèmica era que, per mantenir el sou net actual dels parlamentaris, fos la cambra catalana –és a dir les arques públiques– qui assumís el cost de la tributació. Una mesura del tot impopular, ja que implicaria un augment del salari brut dels diputats.

El que s'ha pactat, doncs, és aplicar el que diu el reglament del Parlament. L'any 2015 es va introduir una disposició que preveia que "progressivament" i "gradualment" les dietes lliures de tributar passarien a ser part fixa del sou, i que la mesa decidiria quina quantitat seria i en quins termes. Aquest any es preveu que sigui entre uns 1.000-2.000 euros anuals (la xifra encara no l'han concretat). Així s'ha fet fins ara les dues vegades anteriors (el 2017 i el 2019) per acord de mesa. En l'acord del 23 de maig del 2017, per exemple, es va aprovar reduir l’import anual de les indemnitzacions un 7,14% cada any fins al 2019 i incorporar-les a la part fixa del sou sense "pèrdua de poder adquisitiu" per als diputats.

A l'espera de conèixer les xifres detallades dels comptes de la cambra del 2023, que gestionaran la vicepresidenta amb funcions de presidenta, Alba Vergés, i la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, el pressupost del Parlament de l'any que ve serà de 66,9 milions d'euros. Un increment respecte al de l'any passat –que era de 65,5 milions– i també de fa dos anys, que era de 62,9 milions d'euros.

Els membres de la mesa: dietes i cotxe oficial

Més enllà de la controvèrsia general, els membres de la mesa en tenen una altra de particular, ja que cobren dietes per desplaçament i també fan servir el cotxe oficial. Com va explicar l'ARA, després d'una petició de transparència, des que va començar la legislatura els cotxes oficials de la cambra havien fet 463 trasllats. A 28 de gener, l'actual vicepresidenta en funcions de presidenta, Alba Vergés, havia fet 103 viatges i havia cobrat alhora 1.414 euros mensuals en concepte de desplaçaments; la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp (PSC); el secretari primer de la mesa, Ferran Pedret (PSC), i el secretari quart, Ruben Wagensberg (ERC), cobrant el mateix en dietes que Vergés havien fet 33, 2 i 8 viatges en cotxe oficial respectivament. La secretària segona de la mesa, Aurora Madaula (JxCat), cobrant 1.839 euros al mes –viu fora de la corona de Barcelona–, havia fet servir 39 vegades el cotxe oficial. Pau Juvillà, en aquell moment representant de la CUP a la mesa, percebia les dietes de desplaçament, però no va fer ús cap cop del cotxe oficial. Laura Borràs, abans de la suspensió com a presidenta del Parlament, feia ús del xòfer però va renunciar a cobrar les dietes de desplaçament el gener.