El partit d'ordre de Catalunya

BarcelonaMés enllà de l’eix dreta-esquerra, més sobiranisme o més centralisme, a Catalunya també es pot traçar una línia divisòria entre els partits d’ordre i els que no ho són, entre els partits que els poders econòmics identifiquen com a seus, més enllà de la base electoral tradicional que puguin tenir. CiU ho va ser durant molts anys i ara aquest rol l’ha assumit, sense gairebé competidor, el PSC, que s’ha convertit en el partit d’ordre de Catalunya. Un paper que combina, de moment sense problemes, amb el de continuar sent el partit referent del tradicional cinturó vermell de l'entorn de Barcelona.

Fins ara al president, Salvador Illa, no li ha calgut cap gest per acontentar aquesta bossa de votants. Assumeix que els té assegurats, sobretot després de la desaparició de Ciutadans, el partit que, pel flanc espanyolista, li havia fet la competència a l'àrea metropolitana durant el Procés. Tampoc els comuns estan aprofitant els gestos de Salvador Illa cap a l'espai més moderat, tradicionalment identificat amb CiU, per esgarrapar-lo electoralment per aquesta banda.

Els de Jéssica Albiach, sempre bel·ligerants amb Convergència i amb tot el que s'hi assemblava, no han dit res sobre la restitució pública de l'expresident Jordi Pujol amb la rebuda al Palau de la Generalitat –¿què hauria passat si aquesta restitució l'hagués fet Junts o ERC?–; tampoc de la trobada amb Josep Antoni Duran i Lleida, del fitxatge de David Bonvehí o de la bona sintonia que Salvador Illa manté amb l'empresariat. O de situar al centre del debat públic la seguretat amb les identificacions per localitzar armes blanques.

Els comuns tenen per fi l'escenari que buscaven, una aliança a l'estil tripartit, i prioritzaran l'estabilitat com ho fa Sumar al govern espanyol del PSOE. Una altra cosa és que això els estigui donant bons resultats electorals. Amb el flanc esquerre controlat, doncs, Salvador Illa té camp per córrer cap al centre i a la dreta i és el que està treballant des que va posar els peus a Palau. ERC també va provar de ser el partit d'ordre durant la presidència de Pere Aragonès, però els sectors més d'esquerres del partit li van fer impossible –només cal recordar el debat sobre l'aeroport del Prat–. I Junts, que estaria destinat a ocupar aquest espai per tradició convergent, no apareix ara com un partit fiable per a l'establishment pel que representen Carles Puigdemont i el 2017, malgrat que no vol dir que no hi segueixi havent lligams: no és en va que el president espanyol, Pedro Sánchez, demani al Cercle d'Economia que l'ajudi a convèncer Junts pels pressupostos. I tampoc ho és la fotografia de Josep Sánchez Llibre amb Puigdemont durant la campanya electoral.

El termòmetre

El debat de política general serà el termòmetre de fins a quin punt la majoria que sustenta el Govern és sòlida. I això vol dir poder tirar endavant resolucions conjuntes, que estableixin les prioritats de la legislatura, i que desenvolupin el contingut dels pactes d'investidura. Aquí és on es podrà mesurar fins a quin punt els comuns tenen ganes d'estirar el PSC cap a l'esquerra. I ERC cap a l'eix nacional.

Però els republicans també optaran per rivalitzar amb Junts i posar els de Puigdemont en la dicotomia d'haver-se de pronunciar sobre el finançament singular. I els juntaires es dedicaran a posar en contradicció la majoria de Govern, tant a Esquerra com al PSC. El que ja no hi haurà és la majoria per a l'autodeterminació perquè per primer cop des dels anys vuitanta el nacionalisme o sobiranisme no suma. I sotmetre-ho a votació evidenciaria la seva debilitat en aquesta nova etapa.

Els detalls de la setmana

Junts fa un congrés per redefinir la seva estratègia després del 12-M, però de moment el que està generant més interès pels delegats que participaran en el conclave és la ponència d'organització, on es discuteixen els càrrecs de JxCat, que és la que ha rebut més sol·licituds d'assistència. No hi ha hagut tantes peticions per a la ponència estratègica o la ideològica.

La portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, tenia una agenda intensa a Madrid aquesta setmana: dimecres es va reunir amb el ministre Óscar Puente fins al migdia i l'endemà al matí tenia la conferència sectorial d'habitatge. Ara bé, no va dormir a la capital madrilenya: va agafar un AVE per anar a veure el Girona a Montilivi. Una fan incondicional per a una estrena de Champions amb derrota.