ERC, un partit que creix en vots però no en militants

BarcelonaOriol Junqueras va agafar el timó d’ERC el 2011, quan el partit maldava per no desaparèixer del Congrés -i el desembre passat va assolir el seu millor resultat en unes eleccions espanyoles-; acabava de perdre la meitat de la presència al Parlament, fins als deu diputats -ara lidera les enquestes-; es llepava les ferides del segon tripartit i assumia que no tornaria a governar en dècades -ara torna a copar conselleries-. Hi ha una cosa, però, que no canvia, i és que els republicans segueixen amb els prop de 8.000 militants que tenien aleshores.

És per això que el partit pretén posar-se les piles i afrontar el repte pendent d’engreixar la base d’una formació que, per dalt, cada cop acumula més poder a escala nacional i local. Tot i això, com que al Parlament i al Govern s’actua de la mà de CDC, el vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització d’ERC, Isaac Peraire -també alcalde de Prats de Lluçanès-, ha dissenyat un pla que, actuant des del territori, convenci gent propera perquè ompli la butlleta.

L’objectiu és ambiciós: créixer dels actuals 8.048 militants fins als 10.000 durant el 2016 i assolir l’horitzó dels 14.000 el 2019. No són xifres aleatòries, i el creixement, de fet, està previst per zones. El lema de la campanya que aviat veurà la llum serà El partit de la nova República i el leitmotiv serà dibuixar ERC com una “eina al servei del territori” que cal engreixar amb mans per treballar pel municipi i per al nou país. “Per construir el partit d’esquerres de la República Catalana, cal gent”, apunta Peraire.

Malgrat tot, els republicans no picaran ferro fred. Una de les obsessions dels darrers anys ha sigut obrir el partit a nous sectors socials i a sobiranistes que han deixat el PSC o ICV, i això es va traduir en el fet que prop de dos terços dels membres de les seves candidatures a les eleccions municipals del 2015 fossin independents. Aquestes persones que van sumar-se a les seves llistes i els prop de 20.000 amics que té ERC -aquells que han demanat rebre informació del partit però no pagar quota- seran el primer target de la campanya republicana, que disposarà de material a escala nacional però que té l’objectiu d’adaptar-se a les característiques i peticions de les seccions locals i territorials.

Les opcions de marcar perfil al Parlament o al Govern són limitades i, tot i que Joan Tardà i Gabriel Rufián tenen un perfil diferent a Francesc Homs (CDC), comparteixen estratègia al Congrés. Per això, la campanya buscarà la proximitat explicant l’obra de govern per mitjà de paradetes i aprofitant la fase ciutadana de debat constituent per donar a conèixer el projecte d’ERC per a un estat català. També estan fent una prova pilot que promou seccions de barri a Badalona, Sabadell i Sant Joan Despí i instal·laran uncentre d’atenció telefònica per trucar a gent propera. Entre les prioritats hi ha incorporar dones a la formació republicana, ja que ara mateix menys del 30% del total són afiliades.

Un ens per repensar-se als Països Catalans

La direcció d’ERC va aprovar fa una setmana la creació de la Coordinadora dels Països Catalans, un òrgan per reunir militants de la Catalunya del Nord, el País Valencià, les Illes Balears i el Principat i coordinar l’acció política. L’aposta d’establir-se arreu dels Països Catalans, iniciada fa uns 25 anys, no passa per un bon moment. Tot i que el resultat d’ERC a les Illes Balears a les eleccions europees del 2014 va ser bo -7,3%-, l’aliança tàcita amb EUIB a les autonòmiques del 2015 va anar malament, igual que la més formal amb EUPV al País Valencià. A les estatals, de fet, ni es va presentar a les Balears i va rebre el suport de només 2.487 valencians.