La partida espanyola es trasllada durant 15 dies a Castella i Lleó

MadridAmb un ull posat a Ucraïna i l’altre al Congrés per aprovar la reforma laboral, Pedro Sánchez no té més remei que bolcar-se en les eleccions de Castella i Lleó del 13-F, el primer round de la campanya electoral permanent que Pablo Casado vol dibuixar per als pròxims dos anys. El PP busca un cicle guanyador que continuï amb Andalusia i l’acabi portant a la Moncloa, mentre que el líder del PSOE malda per exposar obra de govern en un context incert, si no advers: l’ocupació millora però el PIB del 2021 creix menys del previst, i ressonen tambors d’inflació. Qualsevol futurible queda a mercè del pròxim esdeveniment inesperat.

¿Com s’acabarà la crisi a Ucraïna que involucra les principals potències mundials? En el pitjor dels casos, una escalada militar amb implicació espanyola pot trencar el govern de coalició a l’Estat. ¿S’aprovarà la reforma laboral dijous vinent al Congrés? La previsió és que sí, encara que sigui amb una majoria alternativa a la que ha donat estabilitat a Sánchez, però si no ho fes s’encendrien les alarmes a Brussel·les i perillaria la pròxima entrega dels fons europeus. Tot això es juga simultàniament a la contesa de Castella i Lleó, bressol durant quinze dies de la política espanyola.

El 13-F és una pedra a la sabata per al president espanyol, i a la sala de màquines socialista no regna l’optimisme. Només el qüestionat CIS de José Félix Tezanos dona possibilitats al seu candidat, Luis Tudanca, de disputar la victòria a Alfonso Fernández Mañueco. La resta de sondejos situen l’aspirant del PP al llindar de la majoria absoluta. Si no l’assoleix, es veurà en la tessitura de decidir si Vox entra per primera vegada en un govern.

El preu de Vox

Una de les claus d’aquests comicis és la possibilitat que el partit de Santiago Abascal substitueixi Cs com a soci de coalició. Aquest cap de setmana Vox ha celebrat una cimera a Madrid amb exponents de l’extrema dreta europea com el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, i la líder d’Agrupació Nacional, Marine Le Pen, tots dos simpatitzants de Vladímir Putin. També hi ha assistit el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, enemistat amb el Kremlin.

Amb el conflicte de l’est a l’ordre del dia, Pablo Casado ja va assenyalar fa uns dies les vacil·lacions de la formació d’Abascal respecte de quin bàndol defensava. A principis de setmana, Vox va anotar que està al costat d’Ucraïna. El PP està focalitzat en unificar el vot de la dreta en Mañueco per evitar dependre dels ultres, que ja han avisat que seran més exigents que amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. En la seva hipòtesi d’arribar a governar l’Estat, Casado imagina altres fórmules -el suport extern de Vox o l’abstenció del PSOE-, però Castella i Lleó podria marcar un precedent que actuaria d’espasa de Dàmocles.

La del 13-F és la primera convocatòria electoral en aquest territori que no coincideix amb les municipals. I malgrat que el CIS reflecteix que els seus habitants prioritzen l’agenda autonòmica, la campanya no s’escaparà de la d’àmbit estatal. La despoblació és el fenomen que més preocupa els ciutadans de la comunitat, però ja fa mesos que s’ha fet lloc al Congrés, sobretot des que hi va irrompre Terol Existeix. Per primera vegada en molts anys, el PSOE preguntarà als seus ministres en la sessió de control d’aquest dimecres quines mesures ha aplicat per a Castella i Lleó. Precisament, una d’elles té a veure amb la despoblació. Les altres són sobre educació, pensions i inversions a la regió amb càrrec als fons europeus. Mañueco es va abonar divendres a l’amenaça dels tribunals contra el repartiment d’aquests diners, tal com ja va fer Casado.

Qui té més a guanyar i perdre?

El PP corre el risc que traslladar a l’arena autonòmica la batalla estatal li acabi sent perjudicial. Les eleccions es produeixen ara per un polèmic avançament electoral de Mañueco, que com a president en funcions és qui té més a perdre. De retruc, també Casado, perquè planteja la cita com un primer trampolí per arribar a la Moncloa. Sánchez, en canvi, se la juga veritablement a partir de les autonòmiques del 2023 i ara té més a guanyar que a perdre.

Més enllà dels dos grans partits, el 13-F es presenta com una cita crucial per a Cs. Després de Múrcia i Madrid, el de Castella i Lleó és el tercer govern autonòmic que ha perdut la formació taronja els últims mesos. Cs viu en una constant prova de supervivència i el seu candidat, Francisco Igea -que va ser rival d’Inés Arrimadas en les primàries del partit-, és ara una de les úniques esperances. De tota manera, si aconsegueix no quedar-se fora del Parlament autonòmic, es dona igualment per feta una davallada important. El fins fa poc vicepresident de la Junta de Castella i Lleó es va indignar amb Mañueco per la convocatòria anticipada i ja ha anunciat que no hi tornarà a pactar. ¿S’obriria a una aliança amb PSOE, Unides Podem i algun partit regionalista per desbancar el PP? La formació lila no hi ha tancat la porta.

Qui no ha volgut condicionar les seves expectatives de futur és la nova líder de l’espai, Yolanda Díaz. Si bé ministres de Podem com Irene Montero i Ione Belarra multiplicaran la seva presència en actes del seu candidat, Pablo Fernández, la vicepresidenta segona la reduirà a un acte. El 13-F ha provocat que la posada en marxa de la nova plataforma en què pensa Díaz s’hagi hagut d’ajornar. Volia iniciar un procés d’escolta de la societat civil a principis d’any que haurà d’esperar. La prioritat de la ministra de Treball és que el seu projecte estrella, la reforma laboral, tiri endavant dijous al Congrés.

Per acabar, la cita de Castella i Lleó és l’estrena de l’Espanya buidada, que té en Sòria Ja! la seva carta més forta. El seu objectiu és acabar abanderant a Madrid la problemàtica de la despoblació i l’agenda rural. Espanya mira a Castella i Lleó durant quinze dies en la primera parada d’un cicle electoral en marxa.