La partida d’escacs de Sánchez per aprovar els pressupostos

MadridAl capdavant de la sala de màquines de la Moncloa hi ha l’estrateg Iván Redondo, director del gabinet de Presidència. Amant dels escacs, des de la investidura de Pedro Sánchez al gener que juga una llarga partida per vèncer en el primer gran objectiu d’aquesta legislatura. No és la lluita contra la pandèmia sinó l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat per al 2021, clau per donar aire al govern espanyol fins al 2023. El consell de ministres va aprovar-ne l’esborrany dimarts passat i aquesta setmana comença un periple parlamentari que hauria d’acabar pels volts de Nadal. El Congrés ha fixat un calendari exprés. El debat clau, d’aquí només cinc setmanes, quan hi hagi el ple d’esmenes parcials. Llavors Redondo haurà de tenir alineades totes les peces.

La Moncloa sap com són d’importants uns pressupostos. El no d’ERC i el PDECat als comptes del 2019 va propiciar la fi de la primera legislatura de Sánchez, que havia manllevat a Mariano Rajoy amb la moció de censura del 2018. El director de gabinet del president espanyol va veure que no podia fiar-ho tot a obtenir l’aval de l’independentisme. Calia un nou equilibri de forces. Les eleccions del 28 d’abril van portar a unes tenses negociacions amb Podem. Llavors els comuns van arribar a acusar Redondo de “jugar a escacs amb Espanya”. Després de les eleccions del 10-N, però, tot es va precipitar amb una aliança de Sánchez amb Pablo Iglesias cuinada entre trinxeres i l’abstenció d’ERC. Però des de llavors la Moncloa ha treballat per eixamplar majories.

1. Gener: investidura

La política de blocs s’instal·la al Congrés amb ERC d’actor clau

La legislatura va començar amb una dinàmica de blocs molt clara: el de la investidura contra el de la triple dreta. La Moncloa va confiar en aquesta majoria per intentar aprovar com més ràpid millor els pressupostos per al 2020. Era l’època en què als passadissos del Congrés es coneixia el portaveu d’ERC a la cambra com el “ministre Rufián”, per la seva estreta relació amb el govern espanyol. Sánchez va complir els compromisos i, després d’unes setmanes d’anades i vingudes, el 26 de febrer es va reunir la taula de diàleg: clau de volta per mantenir ERC com a soci prioritari per als comptes.

2. Febrer: taula de diàleg

La pandèmia fa naufragar els pressupostos del 2020

Però l’arribada de la pandèmia ho va capgirar tot. Només van passar 17 dies entre les trobada bilateral de la delegació catalana amb el govern espanyol a la Moncloa i la declaració de l’estat d’alarma. Els pressupostos van quedar arraconats i Redondo va començar a preparar una nova partida a llarg termini. L’anunci d’eleccions autonòmiques per part del llavors president de la Generalitat, Quim Torra, enverinava tot el calendari que hi havia sobre la taula i calia trobar una manera que Esquerra no pogués encarir el preu dels pressupostos per al 2021, detallen fonts socialistes.

3. Maig: el sí de Ciutadans

Sánchez troba en Arrimadas el soci potencial que buscava

Ciutadans ho va posar en safata i es va convertir en un actor clau, juntament amb el PNB, per salvar la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma el 20 de maig. El bloc de la investidura va quedar esquerdat pel no d’ERC, juntament amb el del PP, i la Moncloa va veure com naixia un nou soci potencial. L’entesa amb els taronges es va anar ampliant fins al punt que a finals d’agost des del govern espanyol es donava per fet que els pressupostos s’aprovarien amb Ciutadans. Sánchez ho va escenificar convidant Inés Arrimadas a la Moncloa abans que Rufián en l’inici del curs polític. A més, va contraposar el rebuig frontal del líder del PP, Pablo Casado, a l’entesa amb Arrimadas per negociar els pressupostos generals de l’Estat.

4. Setembre: xoc de visions

Iglesias comença una campanya per tornar al bloc d’investidura

El curs polític, doncs, va començar amb una guerra pública al govern de coalició. Mentre el PSOE defensava mirar cap a Cs, Podem esgrimia el bloc de la investidura. Iglesias va arribar a reunir-se amb Rufián per escenificar la importància de recuperar el bloc d’investidura. En les travesses també hi va entrar EH Bildu, que, amb una nova política a Madrid, busca ser un actor clau enfront del PNB. Una estratègia clau també per a la Moncloa perquè el preu del Partit Nacionalista Basc no sigui tan car a l’hora de negociar.

Amb la mateixa regla de tres expliquen fonts socialistes l’acostament a Arrimadas: “Sense [el paper de] Cs seria impossible aprovar els comptes amb ERC”. Com a mostra de moviment, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, anunciava que començaria la tramitació de les peticions d’indult als presos polítics. No es preveu que es resolguin ja fins a l’any vinent, però l’informe de la Fiscalia podria caure durant la negociació dels comptes.

5. Octubre: moció de Vox

Casado trenca amb Abascal i obre la porta a possibles acords

L’ofensiva final pels comptes s’ha lliurat les últimes dues setmanes. La moció de censura de Vox va servir a Sánchez per crear un cordó sanitari al voltant de l’extrema dreta i portar el líder del PP, Pablo Casado, a trencar amb Santiago Abascal. Fa dies que la Moncloa pressiona el PP perquè evidenciï el gir moderat. A nivell estatal no hi ha cap canvi, però sí a nivell autonòmic, on els populars s’estan obrint a pactes econòmics amb el PSOE. La foto de la triple dreta de Colón del 2019, doncs, s’ha esquerdat i l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro apuntava ahir a Eldiario.es que no veia malament els comptes.

6. Novembre: l’alarma

La ruptura de JxCat i el PDECat obre la porta a ampliar majories

La setmana passada va començar amb la presentació de l’esborrany dels pressupostos -que de moment Cs veu amb bons ulls- i va culminar amb una pròrroga de fins a sis mesos de l’estat d’alarma aprovada per una àmplia majoria. De fet, es va escenificar l’alineació de totes les peces que Sánchez ha dit que buscava per als pressupostos -tot i saber que no és possible-: ERC, PNB, Ciutadans, Més País, Compromís, el BNG, el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) i Terol Existeix, a més dels quatre diputats del PDECat, que van consumar el divorci amb els quatre de JxCat al Congrés. La votació, doncs, va servir per afegir un nou actor a les portes de la batalla dels pressupostos. El PDECat els negociarà pel seu compte.

Ara, en la partida que lliura Redondo, només es tem per un gir d’última hora: una nova operació judicial com la Volhov. Just abans de la sessió de control dimecres passat al Congrés, Sánchez preguntava al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, què estava passant a Catalunya amb les detencions de la Guàrdia Civil. Al govern espanyol no tenien constància de l’operació, que des del PSOE veuen com una actuació del deep state contra els plans de la Moncloa. “Sempre escullen dates determinades”, asseguren.