La JEC deixa en mans del Parlament que Torra continuï sent president tot i perdre l'acta de diputat

BarcelonaQuatre dies després de prendre la decisió, la Junta Electoral Central (JEC) ja ha comunicat formalment al president de la Generalitat, Quim Torra, que està inhabilitat com a diputat. Segons fonts governamentals consultades per l’ARA, la notificació de l’acord de l’ens electoral ha arribat aquest dimarts al migdia i els serveis jurídics de la Generalitat l'han estat analitzant a fons per explorar tots els escenaris. D’entrada, des del Govern han anunciat que el president recorrerà al Tribunal Suprem –amb una petició de mesures cautelaríssimes– l’acord de la JEC per evitar que la inhabilitació s’executi.

Ara bé, l'acord que s'ha notificat aquest dimarts, amb l'argumentació sencera de la JEC, conté un punt important per a la continuïtat de Torra al capdavant de l'executiu, ja que deixa en mans del Parlament que segueixi o no sent president malgrat perdi l'acta de diputat. "Això serà un efecte que haurà de ser analitzat pels òrgans competents del Parlament quan se li comuniqui la pèrdua de la condició de diputat electe", afirma el text definitiu de l'acord que va prendre la JEC el 3 de gener. Fonts de l'executiu consideren que això obre la porta perquè Torra pugui continuar al capdavant del Govern, malgrat que exigeixen també que segueixi de diputat tal com va aprovar dissabte el Parlament en un ple extraordinari.

La Junta Electoral Central no té dubte, doncs, que la pena d'inhabilitació del Tribunal de Justícia de Catalunya, encara que no sigui ferma, comporta la pèrdua de l'acta de diputat de Torra, però s'absté de dir si això també implica que deixi de ser president de la Generalitat. Considera que aquesta és una competència del Parlament d'acord amb l'Estatut.

I és aquí on, ara per ara, els serveis jurídics de la cambra catalana i del Govern no han tingut el mateix criteri. Fonts de l'executiu admeten que és necessari ser diputat per ser escollit president de la Generalitat, però mantenen que perdre l'acta, un cop ja has estat investit, no és causa de cessament del president, d'acord amb l'article 67.7 de l'Estatut, que només ho preveu per a casos de sentència ferma. De fet, així ho va manifestar Torra en les seves al·legacions davant la JEC.

Ara bé, la Junta Electoral no cita aquest article, sinó un d'anterior (67.2) que fa referència a la necessitat que el president de la Generalitat sigui elegit entre els membres de la cambra catalana. De fet, aquesta és la tesi que van assumir els serveis jurídics del Parlament en les seves al·legacions defensant la competència de la cambra per decidir sobre les incompatibilitats sobrevingudes dels diputats. En el text, afirmen el següent: "Joaquim Torra és també president de la Generalitat i d'acord amb l'article 67.2 de l'Estatut la pèrdua de condició de diputat implicaria també la pèrdua del càrrec de president de la Generalitat".

Torra interposarà un recurs al Suprem per evitar que la inhabilitació s'executi

Amb la notificació, l'acord és ferm i només es pot aturar ara si la Junta Electoral Provincial –encarregada de comunicar al Parlament la decisió i executar l'acord– s'espera a prendre decisions a tenir una decisió del Tribunal Suprem.

Així l'hi va demanar el president de la Generalitat la setmana passada, com també ho va fer amb la Junta Electoral Central, per aturar l'execució de la inhabilitació exprés. En aquests escrits, Torra demanava a l'administració electoral que s'abstingués de decidir res sobre això fins que l'alt tribunal respongués. Segons fonts jurídiques, el més habitual en aquests casos és que el Suprem accepti les mesures cautelaríssimes i s'aturi l'execució de l'acord fins que resolgui sobre el fons de la qüestió.

El president del Parlament, Roger Torrent, ha anunciat que s’afegiria a la petició, però més tard ha rectificat assegurant que, a diferència del president, no demanaria mesures cautelaríssimes. Fonts de JxCat afirmen que han demanat a Torrent que ho retiri, ja que segons la seva versió no havia informat de la decisió a la defensa del president –des de l’entorn de Torrent, però, neguen aquest extrem i asseguren que ha estat només un "error"–. Està previst que l’alt tribunal es reuneixi dijous per abordar el cas d’Oriol Junqueras, de manera que també podria analitzar el recurs del president.

Xoc entre socis?

Malgrat que la JEC obre la porta a que Torra sigui president sense tenir l’acta de diputat, ahir fonts de presidència advertien que “no acceptaran” que se li retiri l’acta de diputat a Torra.Recorden que el Parlament va reafirmar dissabte el cap de l’executiu com a diputat i president de la Generalitat, una votació que Torra considera políticament vinculant: en una entrevista al programa FAQS de TV3, va assegurar que només deixarà de ser president i diputat si la cambra catalana li retira la confiança. En aquest sentit, les mateixes fonts avisen que rebutjaran la decisió de Torrent si aquest finalment li retira l’acta de diputat: “Esquerra va votar a favor de mantenir-se com a president i com a diputat”.

La divsió, de fet, ja es va produir dins la mateixa JEC quan va prendre la decisió d’inhabilitar Torra com a diputat. Sis dels integrants –n’hi ha tretze– van discrepar que l’ens tingui competències per adoptar decisions “alienes al procés electoral”. Justifiquen la seva tesi en el fet que la doctrina de l’òrgan estableix que en casos similars al de Quim Torra l’òrgan ha optat per remetre a l’òrgan representatiu que tingui competència per decidir sobre les incompatibilitats d’un càrrec electe. Segons aquesta argumentació, per tant, seria el Parlament qui hauria de decidir sobre la incompatibilitat de Torra també en el cas de l’acta de diputat. Conclouen que, entre les funcions que la Loreg estableix per la JEC, no hi figura la de “cessar” un diputat d’un Parlament “ja sigui estatal o autonòmic”, que sigui conseqüència “de la comissió d’un delicte contra les administracions públiques, un cop hagi pres possessió del seu càrrec”. “Cap dels títols competencials que conté la Loreg és hàbil per tal que l’administració electoral entri en el fons de les qüestions plantejades pels citats sol·licitants”, afirmen, alineant-se així amb la decisió que ja va prendre la Junta Provincial desestimant el recurs de Ciutadans, Vox i el PP